Satisfer l'altre

Al vespre, mentre vaig cap a casa, rumio algunes coses. Estic content perquè ja és cap de setmana. Fa dies que 1'espero! Necessito desfogar-me i passar-ho molt bé, i les perspectives són bones. Amb la colla d'amics hem quedat dissabte per sortir amb les bicis.

La música marxosa del ràdio-despertador ha estat com un cop brusc en el somni millor. La nit ha passat en un vist i no vist. I ara és 1'hora de llevar-se, encara que avui sembla més fàcil, ja que en lloc d' anar a currar anirem de farra. Dues voltes dins el llit i... amunt que haig de fer moltes coses.

Començaré amb una remullada a la dutxa per tonificar el cos i després un bon esmorzar per agafar forces. Amb les presses sembla que la feina s'amuntega: quina roba em poso, la bicicleta de muntanya i el casc, on són? Els bocates i la litrona per al migdia... Ufff! Per fi, a empentes i rodolons, surto escopetejat.

Pel passeig vaig a corre-cuita; en aquestes hores no hi ha gaire gent i fins i tot no cal aturar-se ni en els semàfors; al cap i a la fí la gent ja s'espera! A la plaça de trobada, arribo l'últim, i això que he anat molt ràpid. Tothom m'escridassa, però no hi dono importància perquè sempre estan igual!

Ràpidament sortim de la ciutat, encara que per recuperar el temps perdut hem pujat a les voreres. Quina marxa! Sembla que fem bona pinta, amb els xandalls cridaners, enfilant-nos amb les bicis i amb aquest paisatge, no vegis!
Només alguns excursionistes kumbayàs ens barren el camí!

L'esforç ens passa factura i 1'aventura s'ha de tallar. Un indret molt bonic provoca la treva. Jeure, xerrar, menjar... Per anar passant 1'estona juguem una mica, fem conya i ens entretenim fent gresca. Quin divertiment!

A la tarda, tornem cap a casa. El dia ha estat fantàstic i, abans de separar-nos, ho volem acabar de celebrar bevent alguna cosa. Seiem a la terrassa d'un bar amb poca gent i continuem la festa. Es respira un ambient caldejat molt guai: alegria, cridòria... Ha estat un dia viscut amb intensitat!

A casa tot canvia, quin pal\ El dia aquí no ha sortit de la normalitat. Jo estic rebentat i no puc més, i ho dic ben fort perquè em senti tothom i no em molestin... Més tard, la mare s'apropa i diu: «potser que pensessis en els altres una mica i no solament en tu: l'habitació desendreçada, el bany inundat, la bicicleta fent nosa..., i tu escarxofat.» Aquelles paraules de la mare m'han arribat al cor. Ella es esplèndida, tolerant, considerada i respectuosa.

Al llit, desvetllat, cavil.lava. Les paraules de la mare depuraven les imatges del dia que desfílaven pel meu cap. Potser els altres també necessiten desfogar-se i passar-ho bé. Tal vegada no he respectat sufícientment el dret a descansar de la família quan he sortit de casa fent soroll de bon matí. Probablement no he estat considerat amb les persones al carrer, a la muntanya, al bar... Qui sap si la gresca amb els companys ha estat diferent amb els detalls i les formes. Probablement, a casa, no he estat tan considerat i respectuós com mereixien.

Ben cert que, posar-se en el lloc de l'altre, és un bon exercici de respecte.

Josep Alegre (1995), El respecte, Federació Catalana de Voluntariat Social, Col·lecció "Valors per viure".
Editorial Claret. (Barcelona)