A. EDUCACIÓ PER A LA DEMOCRÀCIA

La paraula democràcia deriva de dos termes grecs, demos (poble) i kratos (govern), i significa, per tant, una forma de govern en la qual és el poble qui mana. Això implica una forma de societat on hi ha igualtat política entre les persones.

Tal com la coneixem avui dia, la democràcia és pròpia de l'època contemporània, encara que en altres moments de la història -de forma destacada a la Grècia clàssica- es fessin desenvolupaments democràtics molt notables, als quals, però, només tenia accés una petita part de la població, i que no van tenir continuïtat. Així, la democràcia és un fenomen actual, però també fràgil. Encara hi ha molts països que presenten mancances democràtiques; la història de les seves institucions polítiques ens mostra la seva vulnerabilitat. També el nostre país ha sofert, el darrer segle, una llarga dictadura (1939/1975), màxim exponent de la privació dels drets
individuals i col·lectius.

Però actualment, el perill més important és l'allunyament, la inhibició, el passotisme…

"La democràcia pot resistir l'amenaça autoritària només a condició que es
transformi, d'una "democràcia d'espectadors passius", en una "democràcia de
participants actius" -en la qual els problemes de la comunitat siguin tan familiars
i tan importants per als ciutadans individuals, com ho són llurs assumptes
particulars; encara millor, es tractaria d'una democràcia en la qual el benestar de
la comunitat esdevingui la preocupació personal de cada ciutadà. Participant en
la comunitat, la gent tindrà forma de constatar que la vida esdevé més
interessant i estimulant. En realitat, una democràcia política real es pot definir
com aquella en què la vida és justament interessant."
FROMM, E. (1980) Tenir o Ésser? Ed. Claret. Barcelona, p. 213

Què hi pot fer l'escola o, en general, el món de l'educació, per fomentar una cultura de la democràcia? Hi pot fer molt; l'inconvenient és que a l'escola i al món de l'educació dels adolescents se li demanen avui dia massa coses.

És per això que des de l'escola i els àmbits d'educació no formal es pot fomentar en els nois i noies un seguit de capacitats necessàries per a la vida democràtica, com són: el coneixement d'un mateix, la capacitat crítica, el diàleg, l'autonomia personal i la capacitat per transformar les coses , l'educació de la sensibilitat i del compromís.

"L'educació no solament fa que existeixi una població que comprengui les
tasques públiques; crea també audiència per a les demandes de la població. Als
analfabets, homes i dones, sobretot si estan disseminats pel camp i en relació de
subordinació amb els terratinents, fàcilment se'ls manté callats sota un poder
autoritari; això és ben sabut. Però això no és possible amb una ciutadania
educada i, per tant, amb veu i inquietuds polítiques. Això es pot confirmar sense
dificultats en la història del món modern. En ell no hi ha poblacions ben
educades sotmeses a dictadures o, almenys, no sense revoltar-se com a
conseqüència d'aquestes. D'altra banda, són ben conegudes les dictadures que
afecten els pobres i analfabets.
Per tradició pensem que la democràcia és un dret humà fonamental. Però també
és la conseqüència natural de l'educació i del desenvolupament econòmic. Això
és així perquè no hi ha cap altre plantejament per governar els pobles que,
donades les conseqüències educatives, faci que les persones esperin de ser
escoltades i que no se les pugui mantenir sotmeses en silenci. Per tant, repeteixo:
l'educació fa possible la democràcia i, junt amb el desenvolupament econòmic, la
fa necessària, fins i tot inevitable."
GALBRAITH, J.K. (1996). Una sociedad mejor. Ed. Crítica. Barcelona, p. 93

B. ELS ADOLESCENTS I LA DEMOCRÀCIA

A la "societat adulta" hi ha la idea generalment acceptada que els adolescents passen de tot, i en particular dels polítics i la democràcia. Segons aquesta idea, molts adolescents i joves veurien la democràcia com una preocupació exclusiva dels adults, que cada cert temps voten per triar els polítics que formaran part de les institucions.

Sobre aquesta visió que suposadament tenen els adolescents de la democràcia convindria, abans que res, fer algunes precisions. La primera és que aquesta idea de la democràcia és compartida per una multitud d'adults, els quals, a més, revestits d'una presumpta experiència de la vida, no estarien disposats a canviar aquesta visió per cap argument convincent.

La segona precisió consisteix a adonar-nos que l'adolescència és un concepte problemàtic de definir. Es tracta d'un període vital on es produeixen canvis hormonals, psicològics i de relació social, els quals es donen de manera diversa i complexa segons els individus. A més, l'adolescència és viscuda de manera força diferent en funció de la situació socioeconòmica i de l'entorn social i familiar en què es trobi la persona en qüestió. És possible, segons això, establir una tipologia de joves o adolescents diversos, amb gustos i plantejaments vitals ben variats, com
demostren estudis recents .

La darrera precisió és que el món de l'adolescència està íntimament relacionat amb la societat adulta del moment i, per tant, caldrà tenir molt en compte el moment històric -des del punt de vista econòmic, sociopolític i cultural- per a entendre adequadament l'adolescència d'aquell període. En la voluntat de definir-se ells mateixos que caracteritza aquesta etapa, els adolescents es fan per contrast amb allò que els envolta. Sovint els culpem de ser de tal o tal manera quan, en realitat, no fan, amb el seu comportament, altra cosa que mostrar-nos les limitacions del nostre model educatiu i social.

Aquesta societat d'inicis del segle XXI es caracteritza per una certa desorientació general. El paper socialitzador de la família s'ha reduït per la presència escassa dels pares, ja sigui per absència d'un dels dos -augment de les famílies monoparentals - o pel fet d'estar enfeinats tot el dia. Els mitjans de comunicació (televisió, internet, telèfons mòbils...) han augmentat de manera important el seu paper socialitzador. Però es tracta d'una allau d'informació que més aviat aclapara i desborda. Els adolescents - insegurs per definició - es veuen bombardejats pel sistema, immersos en un sistema escolar que allarga la seva estada a les aules i una societat
que no els ofereix expectatives de futur. L'adolescència deixa de ser una etapa transitòria i esdevé un període indefinit, passa de ser "sala d'espera a sala d'estar" . En aquesta situació, la major part dels adolescents viuen situacions normals de grup, amb la problemàtica lògica de l'edat que tenen i del moment que viuen, encara que alguns responguin de manera conflictiva o es mostrin indolents. La majoria volen que se'ls escolti, que se'ls respecti, són sensibles a la injustícia, són reivindicatius… El seu comportament en el grup d'iguals té molts dels trets que
caracteritzen un tarannà democràtic, però es mostren indiferents o rebutgen la societat democràtica dels adults.

Tal com estan les coses, què pot fer l'escola? L'escola pot guiar o acompanyar els adolescents en el seu procés, no obligant-los, sinó seduint-los . Pot fer-los reflexionar sobre les seves actituds - quines són més convenients perquè puguin tenir una vida satisfactòria- i sobre els avantatges que suposa per a la comunitat la vida democràtica.

L'escola ha de desenvolupar tot un seguit d'aptituds i habilitats que afavoriran les actituds democràtiques de l'adolescent en els àmbits més immediats i, arribat el moment, li permetran prendre part en les decisions i responsabilitats polítiques que li plantegi la seva societat.

Com a educadors hem de formar persones assenyades, lliures i autònomes, curioses
i sensibles. En fi, persones convençudes que és bo participar amb els altres en la
construcció de la pròpia vida i de la societat en el seu conjunt.

C. CONCEPTES I IDEES QUE CAL QUE CONEGUEM:

1. Un per a tots i tots per a un

L'individu i el grup

A la nostra vida, tots formem part de diferents grups de persones. La colla d'amics, els companys de classe o la nostra família en són alguns bons exemples.

Tots els grups estan formats per persones que comparteixen un objectiu, un sentiment o alguna característica comuna. Podem estar en un grup per aprendre alguna cosa, per amistat o simplement per fer qualsevol activitat, com ara sortir el cap de setmana, jugar a futbol...

Si estem sols és fàcil avorrir-nos, no assabentar-nos del que passa al nostre voltant i arribar a sentir-nos aïllats i desanimats.

Quan formem part d'un grup participem de la seva vida aportant idees, opinions, esforços... I a tots ens agrada que els altres ens tinguin en compte i valorin allò que sabem.

Com més participa tothom en un grup, més fort i interessant es torna i més en gaudeixen els que en formen part. Aquesta participació implica un intercanvi continu de coneixements, opinions i
favors, i aquest és un dels punts bàsics de la cultura de la democràcia. Cadascú aporta al grup una part d'ell i rep del grup les aportacions que els altres fan.

El coneixement de la gent més propera a nosaltres fa que tots sabem qui ens pot ajudar en cada cosa, com ara ampliar el nostre ordinador o recomanar-nos on comprar roba o música. Aquest coneixement dels altres es fa més difícil en grups grans o en aquells on l'activitat no permet poder xerrar lliurement.

2. Els nostres drets, els nostres deures

Drets i deures fonamentals de les persones

"Tots els éssers humans som iguals i tenim els mateixos drets". Aquest és el principi fonamental de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) és un document format per 30 articles que recullen els drets fonamentals que tota persona té pel sol fet de ser un ésser humà. Aquesta declaració va ser aprovada el 10 de desembre de 1948 per l'Assemblea General de l'ONU.

El respecte als drets humans és una condició indispensable en una democràcia. Podem dir, sense cap dubte, que un grup, una societat o un país on es respecten tots aquests drets és impossible que no sigui plenament democràtic.

El reconeixement d'aquests drets implica alhora un seguit d'obligacions personals i socials. Tots tenim el deure de defensar els nostres drets i d'actuar de manera que no vulnerem els drets dels altres. Això implica preocupar-se de l'altre i ser conscient tant dels drets com dels deures que tots tenim.

En una societat democràtica cada individu és una mica responsable del que passa en el conjunt del seu entorn.

Per poder defensar els nostres drets i els dels altres, és indispensable conèixer-los. Potser ens costa imaginar-nos un món solidari, sense injustícies ni violència. Això només serà possible si totes les nacions i tots els individus que en formem part ens esforcem a promoure aquests drets. Aquest és un deure que tenim els països democràtics envers aquells que no gaudeixen d'aquesta garantia.

3. Saber per parlar

Informació i formació de la pròpia opinió

Tots acostumem a tenir una opinió sobre allò que passa al nostre voltant. La majoria de vegades la nostra opinió inicial sobre un tema varia a mesura que n'anem coneixent diferents aspectes i informacions.

Això passa tant a les grans notícies com en els temes més quotidians. Necessitem saber per opinar sobre aquell penal que no era gaire clar, per esbrinar per què està empipat un amic o per decidir si anem a veure una pel·lícula o una altra.

El coneixement que tenim sobre un tema ens pot fer variar la nostra opinió i adoptar una determinada posició. Com més informació en tinguem, més sòlida i completa serà la nostra opinió.

L'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que tenim dret a opinar, podem dir el que volem, i que tenim dret a intercanviar opinions amb la resta de persones. Per tant, per poder expressar la nostra opinió és fonamental que abans la formem, però no des de la intuïció o els supòsits, sinó des del coneixement.

La principal font d'informació de la qual disposem avui dia són els mitjans de comunicació. A través d'aquests mitjans ens arriba la majoria de la informació sobre el que passa al nostre entorn proper o llunyà. Això fa que, la majoria de vegades, haguem de formar la nostra opinió sobre informacions o opinions d'altres persones. Les notícies que apareixen a la premsa, la
televisió o la ràdio han estat elaborades per periodistes que no poden abastar tots els aspectes d'una notícia o, en ocasions, les presenten acompanyades d'una opinió que va més enllà dels propis fets.

Així, per una banda, ens hem d'informar, però, per l'altra, hem de saber seleccionar i interpretar aquesta informació per fer-nos una idea clara i real dels fets i poder elaborar una opinió pròpia i vàlida.

4. Tants caps tants barrets

Majories i minories

En moltes ocasions hem de prendre decisions dins un grup que ens afecten tant a nosaltres mateixos com a totes les persones que en formen part. En aquestes situacions, és molt poc freqüent que tothom tingui exactament el mateix parer.

Una manera habitual i ràpida de decidir aquestes qüestions és mitjançant una votació més o menys formal, tothom hi diu la seva i allò que vol més gent és el que es fa. Però què passa quan la teva posició és l'única contrària a la resta? O si s'ha de decidir entre anar al cinema o fer una excursió en bicicleta quan una persona del grup té la cama trencada?

Encara que les decisions democràtiques es prenguin per majoria, això no vol dir que l'opinió de la resta no signifiqui res. En democràcia, el que triï la majoria no pot excloure ningú ni negar-li la participació. Per tal d'evitar que la democràcia es transformi en una "dictadura de la majoria" es
poden establir diferents sistemes de decisió que asseguren el respecte a les minories.

Abans de sotmetre una decisió a votació, és necessari saber entre quines opcions hem de triar, això és evident, però, a més, cal tenir en compte quines seran les conseqüències del nostre vot, és a dir, de quina manera la nostra participació influirà en la decisió final. En moltes ocasions, el poder de la majoria es limita perquè no resulti absolut. En cas contrari, podria donar-se el cas que en una votació on es guanyés només per un vot de diferència quedés exclosa una opinió que tingués el suport de gairebé la meitat dels implicats.

5. Alt i clar

Mecanismes d'expressió i mobilització democràtica

Democràcia vol dir moltes vegades lluitar. Lluitar per allò que és just, per defensar la teva llibertat, perquè es respectin els drets de la teva comunitat...

Els que formem part d'una societat democràtica tenim el dret i el deure de defensar els principis que la sustenten. Les situacions que ens afecten col·lectivament, però, han de ser reivindicades
col·lectivament. El sistema democràtic és un sistema d'organització comunitària i, per tant, les qüestions que afecten tota la comunitat o una part important d'aquesta tenen més prioritat que les reivindicacions personals aïllades.

Per poder dur a terme aquesta lluita col·lectiva és important conèixer quins mecanismes podem fer servir per desenvolupar aquesta tasca indispensable per a la bona salut de la democràcia i de la nostra societat.

A la nostra societat hi ha molts grups i associacions que agrupen gent preocupada per la defensa d'algun aspecte de la nostra democràcia. Així, per exemple, treballen per la pau, contra el racisme, pels drets de les persones... Moltes d'aquestes associacions han nascut fruit de la sensibilitat d'una sola persona que va saber transmetre la seva preocupació a una part de la societat. Les campanyes d'informació i sensibilització, els actes reivindicatius pacífics i la lluita
no violenta són els mecanismes que utilitzen per defensar la democràcia.

6. Això també és cosa meva

La democràcia de cada dia

No hi ha cap persona que pugui viure aïllada, és per això que els éssers humans vivim en societats, convivint amb els altres dins de diferents grups. Però viure amb els altres no sempre és senzill. Sovint significa estar entre persones que, amb tot el dret del món, pensen i senten de manera diferent de la nostra.

Doncs bé, en democràcia, l'objectiu no és tan sols coexistir, vivint l'un al costat de l'altre sense compartir res, sinó arribar a conviure d'acord amb uns valors determinats. En democràcia, la convivència passa per garantir la participació i la implicació de tots els membres del grup en igualtat de condicions i en la mesura de les seves possibilitats. Aquest principi s'aplica tant als grups més grans, com ara un estat, com als més petits i propers, com per exemple la família.
Això implica tenir presents a les nostres relacions quotidianes valors com la participació, la tolerància o el respecte als altres i als seus drets.

De vegades la democràcia ens sembla alguna cosa abstracta que tan sols té a veure amb la política i els estats, però no és així de cap de les maneres. La democràcia ha d'estar present -i ho està- en el nostre dia a dia, perquè és una manera d'entendre la vida i les relacions amb les persones.

Dins un grup, democràcia és participació, diàleg, respecte, solidaritat...

7. La democràcia de tots

Representants i representats

Als nostres àmbits més propers podem aplicar els valors de la democràcia mitjançant la participació directa, aportant les nostres opinions i els nostres arguments nosaltres mateixos alhora que treballem personalment. Però aquests mecanismes de funcionament de la democràcia quotidiana són poc útils quan els grups són molt amplis, com ara una nació o un país.

Com podem intervenir en òrgans de gestió i decisió col·lectius més amplis com ara un ajuntament o un parlament? Com podem opinar i decidir entre tots sobre el que ens afecta en una comunitat formada per milers o milions de persones? La manera de resoldre aquesta qüestió és a través de la tria de representants. Les societats democràtiques estableixen sistemes d'elecció que garanteixen el dret dels ciutadans a triar lliurement els seus representants.

D'aquesta manera, mitjançant la participació política, tots podem triar les persones que defensaran els nostres valors democràtics. En democràcia, el poder és a les mans de totes les persones, i cadascuna d'elles el cedeix temporalment a qui triï per representar-lo.

És tan important viure els valors democràtics en el nostre dia a dia com utilitzar els mecanismes establerts per a l'organització i la gestió de les nostres ciutats i el nostre país.

En democràcia, això s'aconsegueix triant les persones que ens han de representar. Nosaltres decidim donant més força a aquells que presenten les propostes més properes a les nostres idees.

8. El Parlament de Catalunya

Treballa per a tu

El Parlament de Catalunya és la institució més important de la Generalitat, ja que representa "el poble de Catalunya".

Els diputats i les diputades són triats mitjançant el nostre vot per representar-nos per un període màxim de quatre anys. Passat aquest temps, cal convocar eleccions per tal que tothom que els va triar valori si vol que continuïn representant-nos o prefereixen que ho faci algú altre.

La funció més important del Parlament és aprovar les lleis que han de regular la nostra societat i garantir la defensa dels valors de la democràcia a casa nostra. Així, pot legislar en els camps que són de la seva competència, tal com queda recollit a l'Estatut de Catalunya d'acord amb la Constitució.

Els diputats s'organitzen en grups parlamentaris per proposar iniciatives. Els grups
parlamentaris estan formats per diputats del mateix partit o de coalicions de partits
amb idearis afins.

La representació de totes les persones de Catalunya que desenvolupa el Parlament suposa una tasca complexa que demana una organització molt acurada.

La Mesa del Parlament, formada pel president, dues vicepresidències i quatre secretaries, organitza el treball de tot el Parlament.

Les comissions permanents s'encarreguen de preparar les proposicions de llei per ser discutides i, si s'escau, per ser aprovades. Finalment, el Ple del Parlament debat les proposicions de llei, les aprova i els atorga el rang de llei si tenen el suport de la majoria dels parlamentaris.

La seu del Parlament és el Palau del Parlament a Barcelona, al Parc de la Ciutadella, però pot tenir sessions en altres indrets de Catalunya.