Quan la llum blanca incideix
en un objecte, una part d’aquesta llum s’absorbeix, una part
es transmet i la resta es reflecteix. 1. Alguns objectes són transparents,
com el vidre, perquè tota la llum els travessa.
Quan un objecte absorbeix una de les longituds
d’ona de la llum blanca, veiem el color complementari. Aquesta relació
entre el color absorbit i el reflectit es mostra sovint en una roda de
sectors de colors en la qual els colors complementaris es troben en posicions
oposades. Així, un objecte que absorbeix el violeta el veiem groc
verdós. La radiació més energètica és
la violada i la menys energètica la vermella. La gent que treballa amb radiacions, llum visible i ultraviolada sol expressar-la en funció de la longitud d’ona o de la freqüència, que són magnitud relacionades i que defineixen cada color en el cas de la radiació visible.
Longitud d’ona, freqüència i color de la llum Les substàncies fluorescents poden absorbir radiació ultraviolada i reemetre-la com a radiació visible. Una molècula qualsevol d’una substància primer absorbeix radiació ultraviolada, la qual fa que passi a un estat excitat. El salt d’energia electrònica és més gran, i aquesta energia es reemet com a radiació electromagnètica. Química SALTERS
|