|
ESDEVENIMENTS
- 30000-10000
aC. L’home
per fabricar colorants mescla el greix dels animals, els
ossos i els carbó amb els pigments indígenes
d’argila ocre, bruna i vermella. Per exemple les pintures
rupestres d’Altamira.
- 4000 aC.
Els egipcis apliquen la pintura a l’aigua sobre murs
de guix.
- 500 aC.
En Xina s’utilitza pintura amb base d’alcohol.
- 200 dC.
Els Romans, els Grecs i els Bizantins utilitzaven pigments
per pintar les cases.
- 500 dC.
En Europa, s’il•lustren els pergamins amb clara
d’ou com a base de pintura.
- 1200 dC.
En Anglaterra, es protegeix la fusta amb pintura a l’oli.
Es comercia amb oli de lli.
- 1665 dC.
Isaac Newton descobreix la composició de la llum
blanca.
- 1700 dC.
S’utilitza antimoni, sulfur de mercuri, iodur de mercuri,
quitrà d’hulla per obtenir el vermelló.
- 1790 dC.
El Britànic Movwell confecciona una roda de colors
per a la llum amb els colors vermell, verd i blau. Aquests
colors encara representen la base de la producció
dels colors en la televisió i en les pantalles dels
ordinadors.
- 1822 dC.
Naixement de la fotografia. Tècnica atribuïda
al francès Niépce.
- 1856 dC.
Perkin produeix el primer colorant sintètic a partir
de quitrà: MALVEÏNA.
- 1859 dC.
Naixement del color magenta (nom d’una localitat italiana
)
- 1884 dC.
Disc de Nipkow, primera etapa en el descobriment de la televisió.
- 1888 dC.
L’austríac Friedriech Reinitzer descobreix
els cristalls líquids, base de les pantalles LCD.
- 1895 dC.
Primera projecció pública d’una pel•lícula
a Paris ( germans Lumière )
- 1897 dC.
L’alemany Karl Ferdinand Braun determina les premisses
dels tubs de raigs catòdics.
- 1903 dC.
Descobriment de la fotografia en colors.
- 1925 dC.
Primeres imatges de televisió realitzades pel britànic
Baird.
- 1935 dC.
Projecció del primer llargmetratge en colors: “Becky
Sharp”. Primeres emissions televisives en Alemanya
i en Anglaterra.
- 1938 dC.
Els Americans realitzen la primera fotocòpia.
- 1944
dC. Descobriment de l’ordinador
numèric.
- 1953 dC.
Debut d’emissions televisives en colors ( USA ).
- 1958 dC.
Primer enregistrament de vídeo en colors.
- 1968 dC.
Primera pantalla LCD experimental.
- 1971 dC.
Debut de la televisió en colors en Bèlgica.
- 1973
dC. Aparició de la primera
fotocòpia en color.
- 1993 dC.
Debut de la televisió en pantalla gran ( USA )
Mª
del Tura Puigvert
Angels Llaveria
|
|
Durant el segle XIX, a mesura que els químics
investigaven nous compostos i aprenien a imitar les propietats
de les substàncies naturals, es van anar descobrint nous
pigments.
El segle XIX també va ser un segle de
gran innovació en la producció de tints per als
teixits. En l’actualitat, la major part de les indústries
d’alta tecnologia estan basades en l’electrònica;
en el segle passat, eren els investigadors del color els que fruïen
de la consideració que ara tenen els enginyers de programaris
o els analistes de sistemes.
La història del desenvolupament dels colorants està
molt unida al desenvolupament de la química orgànica.
Els investigadors del color aprenien al mateix temps tant els
mètodes del tintat com els principis de la química
i es desplaçaven per tota Europa amb la finalitat de comunicar
les seves destreses i els seus coneixements.
Tres joves emprenedors
1.-
William Perkin tenia tan sols 18 anys quan va inventar un
mètode de síntesi d’un colorant, que més
tard es va anomenar Malva. Era estudiant del Royal College
of Chemistry a Londres i, en aquell temps els estudis dels
extractes de plantes dominaven la química orgànica.
August Hoffmann, director del College, va animar Perkin que
provés de sintetitzar quinina, producte natural que
s’emprava per tractar la malària. Perkin ho va
intentar durant les vacances de Pasqua de 1856 en un laboratori
que tenia a casa seva. |
|
El material de partida va ser un complex orgànic
del grup de les amines que s’obtenia a partir del quitrà.
Es coneixia poc l’estructura de la quinina, per això
les possibilitats d’èxit eren mínimes i els
seus experiments van fracassar. No obstant això, Perkin
no es va desmoralitzar. Va repetir el procés amb un material
més simple de partida, l’anilina o fenilamina, que
també s’obtenia del quitrà. La reacció
va produir una dissolució de color porpra que no tenia
cap relació amb la quinina.
Aquest tipus de reacció era conegut pels químics
analítics, els quals empren reaccions en què uintervé
un canvi de color per analitzar composts. Perkin va comprendre
que la substància porpra podria tenir altres usos. El color
porpra era un color de moda: el nou color era brillant i es fixava
al teixits. Per què no l’havia de provar com a colorant?
Les proves van ser prometedores i Perkin va patentar el descobriment.
Va ser el primer colorant sintètic. Amb l’ajuda del
seu pare i del seu germà va construir una fàbrica
per produir el colorant. Les dificultats van ser immenses. Per
una part, havia d’idear un procediment per produir anilina
a gran escala, però es coneixien molt poques coses sobre
el comportament de les reaccions a escala industrial. La figura
17 mostra l’esquema de reaccions i el tipus d’equipament
que va emprar.
L’empresa va tenir un èxit complet. El color va tenir
una gran demanda procedent del món de la moda i, tant la
reina Victòria com l’emperadriu Eugènia de
França, van lluir els colors dels nous tints en els seus
vestits. El colorant inicialment es va anomenar porpra d’anilina
i més tard es va canviar el nom per malva, el mateix nom
de la flor.
El descobriment de Perkin va incrementar l’interès
per l’anilina com a primera matèria a tot arreu d’Europa.
Molt aviat es va poder obtenir una gran varietat de colorants
derivats de l’anilina de molts colors diferents.
|
2.-
Un estudiant alemany, Ivan Levinstein, va treballar amb
els nous colorants derivats de l’anilina de la Gewerbe
Academie de Berlin. El 1864, amb l’ajuda de la seva
família, va obrir una fàbrica per produir
el verd d’anilina. L'any següent, amb 19 anys,
es va translladar a Anglaterra i es va establir prop de
Manchester.
|
Va començar
fabricant roig d`anilina en una petita fàbrica formada
per una renglera de barracons a Blackley i, gradualment, va alçar
la companyia anglesa més gran del ram. El 1926, l’empresa
de Levinstein va ser incorporada a la ICI i la seva fàbrica
es va transformar en la seu central de les especialitats de ICI
(que més tard es convertirien en especialitats ZENECA).
3.-
Un altre jove emprenedor alemany, Heinrich Caro, va veure
el potencial econòmic de la fabricació de colorants
i va fer la seva carrera sense ajuda familiar. Caro també
estudiava a la Gewerke Akademie abans de dedicar-se durant
set anys a Manchester al treball de tints i a la gerència
en una indústria de tints. Va tornar a Alemanya el
1866 i dos anys més tard es va fer soci de la BASF
(Badiscche Anilin und Soda Fabrik), que s’acabava de
constituir. |
|
A Alemanya, a finals
del deceni de 1860 el seu treball se centrà en l’estudi
sistemàtic de la química orgànica així
com dels possibles desenvolupaments comercials. Les habilitats
de Caro en la química i la enginyeria química li
van permetre dissenyar un pas clau en la síntesi del color
del colorant de roja natural. Com Perkin i Leinstein, va tenir
la capacitat de transformar els experiments de laboratori en processos
comercials de molt èxit.
Tot
això era química?
És important
tenir a la ment l’estat de la teoria química en el
temps en què aquests joves emprenedors van fer els seus
descobriments. Idees tan establertes avui com la d’àtom,
massa atòmica i periodicitat en aquell moment estaven emergint.
Així, per exemple,
la idea que el carboni pot formar quatre enllaços i cadenes
llargues va sorgir el 1858. Kekulé va comunicar les seves
idees sobre l’estructura cíclica del benzè
el 1865. No va ser fins molt més tard (en el decenni de
1880) quan els químics van començar a escriure les
fórmules estructurals dels colorants en els seus treballs
científics com a cosa rutinària.
Quan Hofmann va desafiar Perkin per obtenir quinina. Perkin va
proposar la síntesi següent, utilitzant dicromat de
sodi com agent oxidant:
Actualment se sap
que aquest enfoc no es correcte i és
sorprenent que Perkin sintetitzés una molècula així
per casualitat – particularment si tenim en compte que l’obtenció
de la malva en realitat està formada per més d’un
compost de color porpra.
Química SALTERS
|