LA COBLA I LA SARDANA |
LA
SARDANA
La sardana és una dansa popular
catalana i és el ball nacional de Catalunya.
Es balla fent una rotllana. La formació musical que
acompanya
les sardanes és típica de Catalunya i s'anomena
cobla.
No hi ha cap
nombre concret de
balladors per poder ballar una sardana. Normalment es ballen formant
parelles home-dona, mirant cap al centre de la rotllana. Les sardanes
no són un ball excloent, és a dir, les
pot ballar
tothom qui ho desitgi i els balladors no cal que tinguin parella per
poder entrar en una rotllana. A més, poden entrar-hi en
qualsevol moment de la sardana.
La sardana té
només dos passos principals, anomenats curts i llargs. Cada successió
d'aquests compassos iguals s'anomena tirada,
Així doncs, les tirades de curts i llargs es van alternant
fins
arribar a completar 7 o 10 tirades en total (10 en el cas de la sardana
de tiratge empordanès i 7 en la de tiratge reduït).
Hi ha diferents tipus de sardanes, encara que els principals
són:
- Sardana de concert:
És una sardana que no està pensada per ser
ballada,
només per escoltar-la. Normalment es toquen dues tirades de
curts i dues de llargs.
- Sardana coral:
És un tipus de sardana que es pot cantar, és a
dir, que
algun autor o poeta ha escrit una poesia per ser cantada amb la
música d'una sardana. Aquesta sardana pot ser cantada per
una
coral sola o acompanyada per una cobla.
- Sardana obligada:
És un tipus de sardana on hi ha un instrument que fa de
solista.
Els més habituals que poden fer de solista són la
tenora,
el tible, el fiscorn i el flabiol. Vindria a ser el mateix que quan hi
ha un solista en una orquestra simfònica que toca, per
exemple,
un concert per a violí i orquestra de Vivaldi.
|
LA COBLA

Com ja us explicava a l'inici del text, és una
formació
instrumental típica de Catalunya. Els seus
orígens es
remunten a una formació antiga que es deia tres quartants (o
antiga cobla
de ministrers)
i el formaven tres
músics que
tocaven quatre instruments: el
sac
de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí. Aquesta
formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la
cobla moderna, tal i com la coneixem nosaltres avui en dia.
La
cobla actual,
normament la formen 11
músics que toquen 12
instruments. Alguns d'aquests instruments són
originaris
i
típics de Catalunya i altres s'utilitzen en diferents
formacions
com bandes, orquestres simfòniques, rock, jazz...
És a
dir, que podríem dir que la cobla fusiona instruments de
diferents cultures per crear una cultura musical pròpia.
Els instruments de
la cobla moderna que són típics de
Catalunya han evolucionat d'antics instruments medievals que hi havia a
Catalunya durant l'Edat Mitjana. La resta, els que no són
típics, han estat incorporats des d'altres formacions.
Per tant, podríem classificar els instruments musicals de la
cobla segons el seu orígen:
|
Instruments de la
cobla típics de Catalunya
Flabiol i tamborí
Tenora (n'hi ha 2)
Tible (n'hi ha 2)
Fiscorn (n'hi ha 2) |
Instruments de la
cobla no típics de Catalunya
Trompeta (n'hi ha 2)
Trombó
Contrabaix
|
|
FLABIOL
I
TAMBORÍ: el flabiol i el tamborí
són els
dos instruments de la cobla que els toca la mateixa persona.
El
flabiol és de la família de vent i el
tamborí
és de percussió, de fet, és
l'únic
instrument de percussió que hi ha a la cobla. El seu
orígen és molt antic, ja que ja es tocava a
l'antiga
cobla de tres quartants. L'actual té una longitud de 20 a 25 cm de
llargada i es pot fer de fusta o de canya tal i com es feia fa uns
segles. El flabiol és toca amb la mà
esquerra i el tamborí es pica amb la dreta. Es col·loca a la fila del davant. |
TENORA:
la tenora és un dels
instruments més importants de la cobla, és el que
normalment fa de solista. Com ja has vist anteriorment és
típic de Catalunya. És un instrument
aeròfon (de
vent-fusta) de doble canya que
està fabricat gairebé del tot amb fusta de
ginjoler (el
ginjoler és un arbust). La
part inferior de l'instrument -que es diu campana o pavelló-
està fabricada de metall perquè soni més fort. Es col·loca a la fila del davant. |
TIBLE:
és un instrument que te
el seu orígen durant el segle XIX i que prové de
les
antigues xerimies (igual que la tenora). També és
un
instrument aeròfon i de doble canya fabricat a
partir de la
fusta del ginjoler. És molt semblant a la tenora
però la
diferència principal és que el tible no te la
campana
metàl·lica, i la tenora sí. El nom pot
venir de
que era més agut que la tenora, l'equivalent a soprano i com
a
contraposició amb la tenora o tenor. Es col·loca a la fila del davant. |
FISCORN:
el fiscorn és un
instrument aeròfon (de vent-metall) típic de
Catalunya.
Consisteix en un tub cònic cargolat que es va eixamplant a
mesura que s'acosta a la campana. Per sonar utilitza un broquet o
embocadura. Per canviar les notes utilitza un sistema semblant a la
trompeta o la trompa, és a dir, uns cilindres o pistons que
poden pujar i baixar segons quina sigui la nota que es vulgui tocar. Es col·loca a la fila del darrera. |
TROMPETA:
és un instrument aeròfon (de vent metall), molt
semblant
al fiscorn i al trombó. Està
construït amb un
tub de metall llarg i cargolat i les notes s'articulen
mitjançant els pistons o vàlvules. Te tres
pistons i es
toquen amb la mà dreta. Dels instruments de metall de la
cobla
és el més agut. No és típic
de la cobla ja
que es toca a tot el món. Es col·loca a la fila del darrera. |
TROMBÓ:
és un instrument aeròfon (de la
família de
vent-metall). No és exclussiu de les cobles catalanes i es
coneix a tot el món. Està format per un llarg tub
doblegat i per fe rles notes pot utilitzar dos sistemes diferents. Un,
amb pistons com la trompeta i l'altre sense pistons. Quan no
porta pistons utilitza una vara oer poder fer les notes i és
el
trombonista qui ha de saber a quin lloc ha de posar la vara
perquè soni bé. |
CONTRABAIX:
és l'únic instrument de la cobla que
és
cordòfon, és a dir, de la família de
corda. El seu
orígen no és pas català i
és tocat arreu
del món.
És una
part fonamental en les sardanes ja que s'encarrega d'una part
molt important a nivell rítmic.
El contrabaix es
pot tocar amb arquet o fent pizzicato
(és a dir, tocant les cordes directament amb els dits).
Normalment es col·loca entremig de les dues fileres de la
cobla. Just a la banda oposada de l'altre instrument que no
és de percussió, el tamborí, que
també compleix una funció únicament
rítmica dins dels instruments de la cobla.
|
Alguns dels videos que he trobat
on es pot veure una cobla o gent ballant sardanes. |
|
Vols
saber si has llegit i entès la informació de la sardana i
la cobla? Prova-ho contestant les preguntes següents:
1- Com es diuen els dos punts bàsics de la sardana?
2- Com es deia la cobla antiga? Quins instruments la formaven?
3- Quants instruments te la cobla actual?
4- Quins són els instruments de la cobla que són originaris de Catalunya?
5- Quins són els instruments de la cobla que no són aeròfons?
6- Quins tipus de sardana hi ha? Sabries explicar-los?
7- Sabries explicar com es col·loquen els instrumentistes en una cobla? |
|