AGRICULTURA I COMERÇ
Tot i que no podem establir una diferenciació
taxativa en l'economia dels establiments colonials, sí que semblen
existir almenys dues tendències. D'una banda, les colònies
de tipus agrícola, com Siracusa i Tarent, que cercaven lluny noves
terres de conreu. De l'altra, unes colònies especialitzades fonamentalment
en el comerç com, per exemple, Massàlia (l'actual Marsella)
i Empòrion. Amb el pas del temps per a moltes colònies comercials
el control del territori agrícola esdevé tan important com
l'activitat comercial.
L'objectiu bàsic del comerç grec
era l'obtenció d'aquells productes que eren necessaris però
escassos a Grècia. Les dues importacions vitals per als grecs eren
els metalls i els cereals. L'or i la plata provenien de la zona de l'Egeu
i de la mar Adriàtica, de la Ibèria i de la Gàl·lia
(cf. Estrabó, III, 2,8). Però, sens dubte, els elements
més indispensables eren el coure i l'estany, l'aliatge dels quals
dóna lloc al bronze. A Xipre es troba molt de coure però
també a Al Mina, a Etrúria a la Ibèria i a la Gàl·lia.
Per buscar l'estany calia anar cap a occident i, en especial, a la Ibèria,
sobretot a la zona de l'actual Andalusia, i Cornualla, al sud-oest d'Anglaterra.
Pel que fa als cereals, aliment de primera necessitat, la Magna Grècia,
Sicília, Egipte, els territoris de la mar Negra i la península
Ibèrica nesdevingueren centres proveïdors molt importants.
Altres productes recercats eren els salaons, la fusta, la sal, l'ambre,
el papir, les espècies, béns de luxe i esclaus. Les mercaderies
que els grecs exportaven a canvi eren peces d'artesania -ceràmiques,
armes, objectes de metall i joies-, perfums, teixits, oli d'oliva i vi.
 |
|
|
|