LA COLONITZACIÓ FOCEA
La Mediterrània occidental era ja freqüentada
als segles IX i VIII a.C. pels fenicis, els quals hi van ser atrets
per l'abundància de metalls, sobretot al sud de la península
Ibèrica, on es trobava Tartessos, proverbial per les seves
riqueses. A occident van fundar diverses colònies: Gadir
(Cadis), Màlaca (Málaga) i Cartago, des de la qual
l'any 654 a.C. sortiran els fundadors d'Ebussus (Eivissa). Des d'aquestes
bases el seu comerç abraçava un ampli radi d'acció,
que incloïa tota la costa mediterrània de la península
Ibèrica. Més tard l'actual Catalunya va ser, a més,
visitada pels comerciats etruscos.
|

Mausoleu B del s. II a.C. a Sàbrata
(Líbia), colònia fundada pels fenicis i després
dominada pels cartaginesos (S.G.).
|
El geògraf grec Estrabó (XIV, 2, 10) aporta
la dada que Roda (l'actual Roses) va ser la primera fundació dels
grecs a Ibèria, anterior al 776 a.C., però, tot i que s'han
trobat restes d'un establiment grec, han estat datades a partir del segle
V a.C. Fins ara el jaciment amb més antiguitat datat arqueològicament
és Empòrion, la fundació del qual s'inscriu en el
moviment colonial que va dur a terme Focea, una ciutat grega de l'Àsia
Menor que a partir de l'any 600 a.C. va emprendre l'expansió colonial
més tardana i més occidental de la Grècia arcaica.
Amb la fundació de Massàlia i Empòrion els foceus
van colonitzar les costes de la Provença i de Catalunya i més
tard fundaren Alàlia a Còrsega i Elea a la Itàlia
meridional. L'economia de Focea i de les seves colònies es fonamentava
en la pràctica de la emporía: els foceus actuaven d'intermediaris
entre les civilitzacions mediterrànies i entre aquestes i els bàrbars,
principalment de la península Ibèrica i de la Gàl·lia,
amb una economia i una cultura menys desenvolupades. Massàlia,
fundada cap al 600 a.C., esdevindria la principal colònia focea,
sobretot pel comerç que es feia a través del Roine amb el
centre i el nord d'Europa.
La llegenda de la fundació de Massàlia
Quan els grecs van arribar a la desembocadura del
Roine els segòbrigues estaven preparant una festa. El seu
rei Nannos donava la seva filla Giptis en matrimoni a qui ella triés
lliurement durant el banquet segons era tradició. La jove
es va dirigir cap a un dels caps de l'expedició grega anomenat
Protis, el qual, en rebre l'aigua de les seves mans, es va convertir
en el seu espós.
|
|