L'IMPERI PERSA
Ciros II el Gran (559-529 a.C.) va fer d'un petit regne del sud-oest de l'altipla iranià un immens imperi que va reunir al voltant de la monarquia persa tot el Orient Mitjà, des de l'Àsia central fins a l'Egeu. Les seves conquestes van ser consolidades i ampliades pels seus successors, la dinastia dels Aquemènides, que va regnar durant dos-cents anys fins que Alexandre el Gran va apoderar-se de tot el seu territori (333-326 a.C.). |
|
Tomba de Cir el Gran, Pasàrgades, Iran (S.G.). |
 |
L'Imperi persa, que aplegava una gran diversitat de pobles, va respectar en general les peculiaritats locals: cada poble mantenia la seva cultura, llengua i religió, així com una part més o menys gran de les seves estructures polítiques i econòmiques. Ara bé, estava obligat a fornir de tropes per complementar l'exèrcit persa i a pagar un tribut per al tresor reial. Els tributs procedents d'un imperi tan vast proporcionaven unes riqueses desmesurades la cort persa, a més de tota mena de materials, artesans i treballadors que es necessitaven per construir els fastuosos palaus de les capitals, Susa i Persèpolis. La unitat s'assegurava amb una organització administrativa uniforme i una xarxa de vies reials. L'Imperi es dividia en una vintena de províncies, anomenades satrapies. Els seus governadors o sàtrapes disposaven de tropes territorials i estaven encarregats de recaptar els tributs. La noblesa persa -i en menor mesura la meda- era la principal base de la monarquia i era la que es beneficiava dels càrrecs de més gran responsabilitat en l'administració, com les satrapies, i de l'exèrcit. De tota manera les elits locals sí tenien accés al funcionariat de rang mitjà. |
El rei Xerxes en un relleu de Persèpolis, Museu Nacional d'Iran, Teheran (S.G.) |

Ambaixada davant un sàtrapa persa, relleu del monument de les Nereides de Xantos,
390-380 a.C.,
British Museum, Londres (S.G.).
Les grans vies reials eren camins segurs gràcies
a la protecció de guarnicions i els magatzems d'aprovisionament
que les flanquejaven: permetien una comunicació ràpida entre
les diverses parts de l'Imperi i el govern central amb un sistema de correus
oficials.
La dominació persa de les ciutats gregues de l'Àsia
Menor i els intents fallits d'invasió de la Grècia balcànica
per part dels reis Darios el Gran i de Xerxes (guerres mèdiques) van fer
dels perses el principal enemic exterior en l'imaginari grec i percebuts
tòpicament com a bàrbars decadents i sotmesos al despotisme
d'una monarquia absoluta.
 |
Palau de Persèpolis, Iran (S.G.): vista general (superior); l'Apadana o gran sala central, on el rei rebia els tributs dels seus súbdits durant la cerimònia anual de l'any nou (inferior). |
 |
En l'escalinata est de l'Apadana de Persèpolis s'hi van representar delegacions de tots els pobles sotmesos lliurant regals al rei. De dalt a baix podeu veure els saques, els jonis, els gandarans i els bactrians (S.G.). |
|
 |

|
 |
Història
de Grècia
|
|
|
|