|
|
COMÈDIA ANTIGA
La representació de la comèdia
la duien a terme tres actors
i 24 coreutes.
Portaven vestits grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fal·lus
de pell i màscares caricaturesques. L'únic comediògraf
d'aquesta primera època del qual s'han conservat peces completes
és Aristòfanes, nascut a Atenes al voltant del 445 a.C. i mort probablement a mitjan la dècada de 380 a.C. En l'actualitat tenim onze de les seves comèdies: Lisístrata, Les granotes, Els
núvols, La pau, Els cavallers, Les vespes, Els ocells, Els acarnesos, Les assembleistes, Les tesmofòries, Plutus. L'argument se centra normalment en
una idea fantàstica que se li acut al protagonista i que realitza
al llarg de l'obra.
Característiques de la comèdia aristofànica:
- té grans dosis de fantasia;
- busca fer riure la gent del poble: el seu públic
són camperols i ciutadans pobres, que se senten identificats
amb el protagonista, de la mateixa classe que ells;
- l'acció, al contrari que la tragèdia,
se situa al món contemporani, i es fan constants referències
a fets i personatges de la vida real;
- tothom està exposat a la burla i a l'insult:
déus, herois i éssers mítics, polítics,
literats i intel·lectuals com Eurípides
i Sòcrates, militars, un homosexual famós;
- Aristòfanes hi expressa les seves idees
polítiques: defensa la democràcia conservadora i la pau
amb Esparta;
- una de les principals fonts de comicitat és
l'obscenitat, amb abundants metàfores sexuals;
- Aristòfanes mostra un domini absolut de
la llengua. Sol fer servir un llenguatge col·loquial o vulgar,
però en les seves paròdies recorre a l'argot del dret,
dels metges, dels filòsofs o dels retòrics. És
força habitual la paròdia de la tragèdia,
amb paraules grandiloqüents.
- els fragments lírics en els cors
atenyen un alt valor poètic.

Homes disfressats d'ocell dansant. Escena similar al cor dels Ocells d'Aristòfanes (414 a.C.) en un gerro de vi més antic (Atenes, 510-490 a.C), Londres, British Museum (SG).
|