|
|
L'ESTIL D'HOMER
Alguns dels trets literaris més característics
dels poemes homèrics,
la Ilíada i l'Odissea,
són:
- La claredat es deu a l'origen oral dels poemes.
En efecte, els aedes
havien de presentar l'acció de manera senzilla i directa perquè
el seus oients la poguessin anar seguint.
- La tècnica dilatòria dóna suspense
a la narració. Consisteix a anunciar allò que ha de passar
i intercalar tot seguit episodis que en retardin el compliment. Així,
a la Ilíada, la derrota dels grecs, decidida per Zeus
al cant I, no es produeix fins al VIII.
- Els símils també provoquen demora
en l'acció alhora que serveixen per acostar-la al públic,
ja que el poeta estableix comparacions amb personatges o fets més
pròxims al seu auditori. És per això que els motius
són extrets fonamentalment de la vida quotidiana o de la naturalesa.
Un dels més freqüents és el que compara un heroi
en lluita amb un lleó. Sovint el símil adquireix vida
pròpia i s'allarga més enllà del paral·lelisme
amb la cosa descrita. Una altra funció dels símils és
introduir varietat a la poesia i d'aquí que n'hi hagi més
a la Ilíada que no a l'Odissea, on els escenaris
són molt més variats.

Lleons caçant, Museu
Arqueològic Nacional, Atenes (S.G.).
|