ELS SACRIFICIS
Els sacrificis podien ser oferts per un individu particular
-un cap de família en ocasió duna celebració
familiar-, una col·lectivitat com una associació religiosa
o bé la polis en el cas dels sacrificis cívics.
- El principal tipus de sacrifici és el sagnant,
en el qual simmola un animal domèstic -un gall, una cabra,
un porc o un bou-, que després sol ser consumit pels assistents.
Sen poden destacar alguns tipus:
- Gran sacrifici cívic: normalment
un dels actes realitzats en el decurs dels festivals,
serveix per confirmar el pacte entre la polis i els seus
déus que garanteix lordre i la prosperitat,
alhora que referma el vincle entre els ciutadans en menjar
plegats la carn del sacrifici. Triada prèviament una
víctima pura, aquesta és conduïda, guarnida
amb cintes, fins a laltar en una processó encapçalada
pels sacerdots i
els magistrats
i amb acompanyament musical. Un cop es reuneix tothom al voltant
de laltar, el sacerdot pronuncia les pregàries
mentre aspergeix aigua damunt el cap de la víctima
i en llença al foc les primícies -grans dordi
i alguns pèls del cap de lanimal. Tot seguit
la víctima és abatuda i després degollada
de manera que la sang brolli vers el cel abans de ruixar laltar.
A continuació sesquartera lanimal mort:
els fèmurs, descarnats i recoberts de greix, són
ruixats amb una libació i cremats damunt el foc de
laltar, perquè el fum alimenti els déus
i vehiculi la comunicació entre els déus i els
homes. La resta la consumeixen en el mateix lloc els participants
en el sacrifici: dels budells sen fan embotits, les
vísceres són reservades per als executors del
sacrifici, la resta de la carn és bullida i repartida
a parts iguals entre els assistents.
- Hecatombe: sacrifici de cent bous
ofert en ocasions molt especials.
- Holocaust: segons quines ocasions
exigien un sacrifici en el qual lanimal sencer era cremat
i lliurat als déus. Així ho exigien les Erinis,
deesses de la venjança, en el cas dun homicidi
o la necessitat daliment en el culte dels herois.
|
- Sacrifici sense sang: no sofereixen animals
sinó aliments vegetals com tortells, fruits, plats cuinats, perfums.
Són sacrificis quotidians dins les cases particulars o exigits
per determinats cultes.
Libació: consisteix a vessar un líquid -vi, llet, oli, aigua, hidromel- dun recipient (anomenat fíale) abans de beuren la resta. Sol ser un acte del sacrifici o bé un ritual quotidià, executat abans de menjar i dormir, en el moment duna partença o duna arribada, a linici dun simposi... En el cas dun jurament o duna ofrena funerària es fa la libació vessant la totalitat del líquid. |
|
Libació al déu Dionís, Museio Arqueológico Nacional, Madrid (S.G.). |

Sacrifici, Musée du Louvre,
París (S.G.)
|