Per bé que trossejàrem llurs temples,
per bé que els bandejàrem de llurs temples,
no per això moriren pas els déus.
Oh terra de la Jònia, a tu encara t'estimen,
guarden el teu record llurs ànimes encara.
Quan un matí d'agost s'aixeca damunt teu,
per la teva atmosfera
revé com una saba de llur vida;
i de vegades una aèria,
jovenívola forma,
indefinida, amb trànsit prompte,
pel cim dels teus pujols es veu com passa.

Konstandinos Kavafis
traducció de Carles Riba