MAGISTRATS
Característiques comunes de les magistratures
- Electivitat: tots els funcionaris republicans,
excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren elegits pel
poble romà en els comicis.
- Prestació gratuïta: tots els càrrecs
eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava
honores) i en absolut retribuïbles.
- Anualitat: tots els magistrats eren elegits
per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris.
- Tots, excepte el dictador
i el mestre de cavalleria, eren col·legiats, ocupats per
dos homes o més: Les decisions havien de ser preses per
unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les.
- Respecte del cursus honorum, ascensió
esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més
important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici
d'una magistratura i una altra.
|

|
Figureta de bronze que representa un lictor,
l'oficial que acompanyava els magistrats amb imperium, duent
els fasces, 20 a.C.- 20 d.C., British
Museum, Londres (Foto: S.G.). Els fasces eren feixos
de vares amb una destral que simbolitzaven el poder (imperium)
d'infligir càstigs corporals (les vares) o pena de mort (la
destral).
|
Sabies que...
el mot 'feixisme', creat originalment en
italià amb la forma fascismo, prové dels
fasces que portaven els lictors, traduïts en català
com a 'feix'?
La raó és que el feixisme de
Mussolini va utilitzar amb profusió els fasces
com a símbol propi, de la mateixa manera que va recuperar
altres símbols dels romans antics, com la salutació
amb el braç i la mà estesos, perquè aquest
moviment pretenia ressucitar l'esplendor de la Roma imperial
per a Itàlia.
|
|
Magistrats ordinaris
Qualsevol que es volgués
dedicar als afers públics havia de fer primer el servei militar
i seguir el seu cursus honorum o carrera política exercint
les magistratures en aquest ordre:
- qüestors:
n'eren vint, repartits per totes les províncies. Eren responsables
del tresor públic: controlaven els comptes dels ingressos i les
despeses de l'Estat.
- edils: n'eren quatre, que
s'encarregaven de l'administració de la ciutat de Roma.
- pretors: n'hi havia vuit.
Dirigien el procediment judicial i actuaven com a presidents dels tribunals
en les causes penals.
- cònsols: n'eren
solament dos. Eren els magistrats suprems de la República: eren
els comandants en cap de l'exèrcit, proposaven projectes de llei,
tenien el poder executiu. Amb el nom de tots dos es designaven els anys:
L. Pisone A. Gabino consulibus. Quan cessaven eren enviats a
una província com a governadors (procònsols).
Altres magistratures a banda d'aquesta ordenació
eren:
- tribuns de la plebs:
n'hi havia deu, que defensaven els drets dels plebeus, podien fer propostes
de llei i participar en els debats dels comicis i el senat i tenien
dret de vet davant els altres magistrats.
- censor: era un magistrat
amb molt de prestigi. Se n'elegien dos cada cinc anys entre els excònsols
i romanien en el càrrec durant any i mig, temps necessari per
realitzar el cens de tots els ciutadans,
dividint-los en classes segons la seva riquesa. A més inscrivien
els nous senadors d'entre els exmagistrats i tenien el poder d'expulsar
del senat els membres
que en consideressin indignes. Així mateix vetllaven pels costums
públics i podien castigar les faltes morals no contemplades per
les lleis.

Un ciutadà és registrat
pel censor, relleu de l'altar de Domici Ahenobarb, Musée du Louvre,
París (S.G.)
Magistrats extraordinaris
Algunes magistratures no existien normalment sinó
que només s'hi recorria en situacions d'emergència per a Roma.
- dictador: magistrat
únic al qual es concedia tot el poder durant un màxim
de sis mesos quan la república es trobava en circumstàncies
excepcionals que la posaven en perill. Aquest càrrec, però,
va ser desvirtuat el s. I a. C. per Sul·la i Cèsar
perquè el van emprar tan sols per legitimar el seu poder
personal.
- mestre de cavalleria:
mà dreta del dictador mentre aquest durava en el càrrec.
|