EL SUBJUNTIU EN ORACIÓ PRINCIPAL
El subjuntiu sovint és el mode de les frases subordinades però de vegades també apareix en l'oració principal. en oració principal expressa accions potencials (present) o irreals (imperfet, plusquamperfet). L'entonació els pot donar valors o modalitats concretes:
- Modalitat impressiva-desiderativa,
- Modalitat interrogativa (deliberatiu).
1.Modalitat impressiva/jussiva-desiderativa
Pot expressar una ordre, com l'imperatiu (impressiva/jussiva-desiderativa), normalment per a la 3a persona o la 1a, però també per la segona).
(1) Cedant arma togae (Ciceró). Que les armes cedeixin a la toga.
(2) Viuamus, mea Lesbia, atque amemus (Catul). Visquem, Lèsbia estimada, i estimem.
(3) Miser Catulle, desinas ineptire (Catul). Infeliç Catul', deixa de fer el ximple.
També pot expressar desig:
(4) Di te perdent (Plaute. Que els déus et perdin.
(5) Di te ament (Plaute). Que els déus t'estimin.
(6) O utinam iunctos licuisset amore frui! (inscripció) Tant de bo que haguéssiu gaudit plegats de l'amor!
2. Modalitat interrogativa (deliberatiu)
Expressa una pregunta sobre la possible actuació del subjecte (en 1a persona).
(7) Eloquar an sileam? (Virgili) He de parlar o callar?.
(8) Quid igitur faciam? Non eam ne nunc quidem quom accersor ultro? An potius ita me comparem non perpeti meretricum contumelias? (Terenci) ? Què puc fer, doncs? No hi he d'anar ni tan sols ara que m'envia a buscar per pròpia iniciativa? O més aviat m'he de preparar per no aguantar les ofenses de les cortesanes?
|
El subjuntiu desideratiu en context funerari El subjuntiu en frase principal es fa servir en inscripcions funeràries per expressar que els difunts estiguin bé en la vida d'ultratomba. Així en l'antiguitat es feia servir habitualment aquesta fórmula: SIT TIBI TERRA LEVIS (normalment abreviat S.T.T.L.). Que la terra et sigui lleu.
En el cristianisme es va generalitzar una altra fórmula: REQVISCAT IN PACE (normalment abreviat R.I.P.) Descansi en pau.
|
 |
 |
|
 |
||