ISIDOR DE SEVILLA
Isidor de Sevilla (c. 560 - 636) va succeir el
seu germà Leandre al capdavant del bisbat de Sevilla. Les seves
principals obres teològiques són els Sinònims
o Soliloquis, on exposa el penediment dels seus pecats insistint
en els mateixos conceptes amb expressions paral·leles, i el De
summo bono, també conegut per Sentències a causa
de la seva tècnica expositiva, de caràcter dogmàtic
i moral. Va escriure també biografies (De viris illustribus)
i historiografia (Historia Gothorum) Però per sobre de tots
els seus escrits la fama li ve de les Etimologies (Etymologiae),
una vasta enciclopèdia amb la qual a més de una vasta quantitat
d'informacions sobre el món antic, llega a l'edat mitjana el programa
de les set arts liberals, el vocabulari científic, la creença
que els noms són la clau de la natura de les coses i la convicció
que la cultura profana és necessària per comprendre correctament
les Escriptures.
 |
 |
|
 |
 |
