Monogràfic SIDA - Introducció		La meva amiga té la SIDA
	El meu amic té la SIDA		Licors
	Coca-Cola, nenes i rock		Enduro del Segre 1999
	Aubençtoltes i Jornades Culturals		A l'altra banda del Segre

Monogràfic SIDA - Introducció per Xavier Pastor Ferraz, professor de Ciències Naturals El dia 21 de gener de 1999 es van fer unes xerrades sobre el virus de la SIDA, a càrrec del metge especialista en Pediatria del CAP d'Oliana, el doctor Ferran Barranco. Van ser dues xerrades, una per 1r cicle i una altra per 2n cicle. Era un deute que tenien les autoritats sanitàries amb el centre, ja que s'havia demanat pel dia 1 de desembre de l'any passat, Dia Internacional de la SIDA, i no havia pogut ser. Es completava així, tot un seguit d'activitats iniciades en aquell moment.

La meva amiga té la SIDA per Ada Augé Sabaté, alumna de 4t d'ESO Dia 11 de gener Ostres!  Quins nervis!!  Avui arriba una noia nova a classe. Són les 9:25 i entre a classe una noia morena, molt prima, baixeta i amb la pell molt blanca. Es diu Clara. S'asseu a la taula del costat i em saluda. Jo la saludo, però en ella veig una cara molt trista. Li pregunto que li passa, però ella, amb una veu suau i fluixa em diu que res. Ens hem fet bastant amigues. Ella em diu que és de Vic, que té un germà i una germana més grans que ella,... La Clara em va explicant la seva vida, però en la seva mirada veig que li passa alguna cosa.

 
 

El meu amic té la SIDA per Pau Graell Arxer, alumne de 1r d'ESO M'ha costat creure que el meu amic de sempre, d'estudis,... té la SIDA. No sé com l'ha pogut agafar, el veig molt normal. Tampoc prenia droga, que jo sabés. Però ves a saber. Quan m'ho ha dit m'he sorprés molt, però no tinc perquè espantar-me per què m'ha explicat moltes coses sobre aquesta malaltia. Al principi em pensava que per no res me l'encomanaria, però estava equivocat. Veig que pot fer vida normal, però tot i així és una malaltia dolenta, perquè quan comença a fer bestieses...

Llàstima que no hi hagi medicament per curar. Està més ensopit que abans: ja tenia prou problemes i ara...  Jo intento ajudar-lo però sempre tens allò de: i si me l'encomana? Sempre el veure una mica diferent a una persona sana. Els meus amics no sé com s'ho prendan. Hi ha alguns que encara no ho saben.

 

Licors per Cacao au lait A Pau Riba, veterà i oblidat rocker català, ja que una cançó seva ha estat la inspiració per escriure aquesta petita història, encara que aquest senyor no sigui l'ideal de la lluita contra les addiccions. En un indret fronterer, on hi ha gent que fa negoci i especulació, on hi ha grups organitzats que conspiren i que maquinen; un xicot vestit amb robes un pel passades de moda, segurament comprades en algun "mercadillo", guaitava el cel embadalit. Els ulls vermellosos, amb una

brillantor vítria. La mirada profunda i absent d'aquest món. La boca mig oberta, amb el llavi inferior flàccid mostrant unes incisives esgroguïdes i en forma de pala. Mirava d'una manera absorta la lluna plena, blanca i neta, en una nit serena com poques. Però ell, que hi veia?  No feia pas la pinta d'estar tan seré com la nit... - (Jo hi veig un euro, lluent com una bombeta de 100 encesa, el cel de color "pipermint", uns nuvolets de "pacharan", ocellets piuladors de color "chartreuse broc", les muntanyes com de "bourbon" i rierols cantaires "d'absenta"). Just al seu davant, una dona malcarada, grossa i amb les galtes sanguínies se'l fitava des de feia deu o dotze minuts. Tot just el sol s'havia amagat darrera les muntanyes i l'enllumenat artificial del carrer ja era encès. El noi, en adonar-se, va sortir momentàniament del seu embadocament: - Què tinc micos a la cara? - va dir en to desafiant i amb una veu engolada. -Uix, carallot, si en tens de cara! - respongué la dona amb aire amenaçant - als marrecs que se'm "xuleixen", sempre els he girat la cara!  I tot dient això, ja "s'abraonava" sobre el noi amb el braç ben estés i el palmell de la mà /enorme, per cert) obert. - Tinguem la festa en pau - intervingué un senyor ben vestit amb un "trajo" de color "palo mallorquí" - i una mica de respecte pels adults, jove! I en un moment veié cinc o sis cares, dotze o quinze parells d'ulls que el miraven, trenta o quaranta persones que comentaven si sí o si no estava drogat... S'atansa un guàrdia urbà, amb uniforme color "parfait d'amour", dos guàrdies civils "chartreuse verd" que passaven per allí, un polícia nacional fora de servei que prenia un cafè en un bar de la cantonada. I els mossos d'esquadra: - quin problema tenim?, d'un cop d'ull es van fer càrrec i amb poc temps, una ambulància dels bombers "grosella" i molta paciència el van portar a un llit de l'hospital. El xicot continuava amb les seves cabòries: metges color "crema de whisky", infermeres "calisai", plasma "d'anís", "aigua del Carme", "crema de banana", orinals i "aromes de Montserrat". Patí anàlisis de "rom", "estomacals", "gin menorquí", "resoli de Cuenca", "pisco" i "pernod". Veié xeringues de "curaçao", "brandy" i "ratafia". Rambé va veure un religiós amb un vestit "Fra Angèlico" i una cara de "ricard" i "cointreau" tot barrejat. Varen buscar-li marihuana... Varen buscar-li haixix... Varen buscar-li àcid lisèrgic..., cocaïna..., mescalina..., opi..., ... L'endemà al matí ja sortí al carrer. No li van trobar cap droga (!?). Després de l'interrogatori policial i de la valoració dels resultats de totes les proves que li van fer (a càrrec de l'equip mèdic de guàrdia habitual), tan sols van trobar-li un petit excés de copes de licor. El nostre protagonista, en ser fora del recinte hospitalari, sospirà i alcà el cap per mirar el cel. Una forta punxada dins la closca li va recordar que la ressaca duraria unes quantes hores més. La lluna ja no hi era. Tancà els ulls i veié un cèntim d'euro, petit i escarransit, misteriós i miseriós... Quina decepció!"  Sense lluna. Sense cap imatge que valgui la pena. Va girar el cap i observà com un senyor prim aixecava la persiana metàl.lica d'una cafeteria. A aquelles hores del matí, la gent comença a treballar i sempre hi ha qui entra als bars per prendre un cafè amb llet o un tallat. Esperà que el bon

home acabés la feina i entrà... VEIEU QUÈ PASSA PER MAMAR MASSA ?? PRENEU LLET AMB CACAU I DEIXEU ELS LICORS !!

 
 

Coca-cola, nenes i rock per Dues Hippies. Pau (quina parida d'article) Cap de setmana. Cap hora en concret. Inici psicològic del Carnaval. Sense cap activitat especial però la marxa de nit per les diferents i variades discoteques d'Oliana (el Pub i la Sala de Festes Truc) però que no es trobaven en servei. Les 15 hores de la tarda del dilluns, mentre la majoria acabava els últims preparatius de la seva disfressa (menys nosaltres que encara dubtàvem), els més menuts del poble ja muntaven la seva "farra" (cervesa, nenes i rock).

Les 17 hores de la tarda del mateix dilluns. Fi de la "farra" (ja havíem decidit la disfressa). Ens vam dirigir cap al poble lentament, com no, pensant ens els primers i els últims preparatius per la gran nit. Les 18.30 de la mateixa tarda i del mateix dia. Tothom torna cap a les seves llars. Una dutxa, un bon entrepà, la roba arrugada cap a la bossa i a les 20 hores tothom a casa de la Míriam (on hi havia una bona concentració de gent). Les 20.07 hores... Ja som a cas de la Míriam. Nou (9) persones en una habitació de 9 metres cuadrats, matxiembrades, cridant, saltant les unes contra les altres amb espurnes pel mig,... però al final ho aconseguim. Després d'una sessió fotogràfica vam anar cap el punt de trobada (davant l'Squaix). Les 21.15 del vespre. Concentració de tots els "juerguistes". Les 21.21 hores. Comença la cercavila. Repartiment dels dorsals als participants (és a dir, buscar el Camanyes i el Ton per tal d'aconseguir el nostre número: missió impossible). L'animació és a càrrec dels Xip Xap i dels nostres grallers. Les 24 hores de la nit. S'acaba la cercavila. La gent s'aglomera davant el Truc. I allí... festa que no es pot explicar. [...] Dimarts. Les 12 hores. Les ulleres de sol van ser la nota destacada a la cua dels tiquets. Tothom "superimpacient" per la seva botifarra mentre alguns preparen les taules pere tal de gaudir de l'àpat de germanor. Les 15 hores de la tarda. El Tonet ja ha enllestit la seva feina. Tothom cap el Truc una altra vegada. A ballar fins tard, però no massa que demà és dia feiner. Dimecres. Al tard. Ja és fosc però una foguera il.lumina l'avinguda i les fragàncies de les arengades i

les botifarres cuites inunden l'aire del capvespre. La gent s'amuntega sobre les tanques amb els tiquets a la mà esperant els seus entrepans calents. Ja seran d'agrair, ja, que comença a fer fresqueta... Poc a poc tothom va retirant-se. I ara, a esperar el proper Carnaval.

 
 

Enduro del Segre "99" - Campionat del Món per Ada Augé Sabaté, alumna de 4t d'ESO Els dies 17 i 18 d'abril es va celebrar a Ponts la primera prova d'enduro puntuable pel Campionat del Món d'aquesta especialitat. Aquesta prova va ser una de les més importants del campionat ja que hi havien més de 180 participants inscrits. Les categories eren: fins 125 cc, 250 cc, 250 cc quatre temps, 400 cc quatre temps i 500 cc quatre temps. El primer dia constava de 3 voltes a un recorregut d'uns 85 km, en els quals hi havia 4 controls horaris, 2 trams cronometrats i dues cronos. Per tant, 12 trams especials.

El segon dia, en canvi, el recorregut era de 2 voltes, és a dir, uns 170 km i 6 trams especials. La cursa va ser molt dura: trialeres molt difícils, fang (ja que els dies anteriors havia plogut),... Els pilots arribaven al parc tancat molt cansats. A les 8 del matí del dia 17, el primer pilot, amb el número 1, Roman Michelik, campió del món de 125 cc la temporada passada, va engegar la seva TN i va significar l'inici de la cursa. Els guanyadors d'aquest primer dia van ser: Scovolo, a 125 cc; el pilot finlandès Petteri Silvan, amb la seva Gas-Gas, a la categoria de 250 cc; Rossi, a 250 cc quatre temps; Rinaldi, a 400 cc quatre temps i Kari Tianen, a 500 cc 4 temps. Cal destacar la gran actuació dels pilots espanyols en aquest dia. Xacob Agra, va fer tercer Scratch a 250 cc; el pilot de la Seu d'Urgell, Arnau Vilanova, que competeix amb el Moto Club Segre, va quedar 6è de la seva categoria; i, l'olianès Jordi Duran (ex-alumne del nostre centre) que amb una KTM va quedar 8è a la difícil categoria de 500 cc 4 temps. També cal esmentar la mala sort dels germans Xevi i Marc Puigdemont que van tenir problemes amb les seves motos. El segon dia, la cursa va començar a les 8 del matí amb puntualitat. Va ser un dia bastant dur, no pel recorregut, ja que havia una volta menys, sinó perquè el cansament  acumulat el dia anterior passava factura. Els primers classificats van ser: Salminen, a 125 cc; Merriman, a 250 cc; Rossi, a 250 4 temps; Rinaldi, a 400 cc 4 temps i Erickson a 500 cc 4 temps. Pel que fa als espanyols: el pilot gallec, Xacob Agra va fer 6è; Arnau Vilanova, el 8è i Jordi Duran, el 8è en les seves categories. En Xevi Puigdemont va acabar 8è en 250 cc i en Marc va tenir una altra vegada problemes amb la seva Gas-Gas.

Cal destacar el nombrós públic que hi va haver i també cal agrair l'esforç de les 253 persones de l'organització, entre les quals un centenar eren d'Oliana. Tots els visitants van quedar molt contents del tracte i hospitalitat de la gent de les nostres contrades.

 
 

Aubençtoltes i Jornades Culturals per l'equip de redacció Un dia normal?  No!!!!  Va ser un dia una mica especial ja que la majoria dels alumnes es van disfressar. Hi havia militars, monges i canalla de parvulari. Les tres primeres hores de classe van ser diferents (els professors també anaven disfressats), tot i fer classe normal, però per fi va arribar l'hora de l'esbarjo, cosa que significava la fi de les classes i l'hora d'esmorzar (el centre es va convidar a coca i beure). Després, què fer?  Bé ens havíem de distreure, no?

Què millor manera que organitzar un concurs de ball!  Sota l'organització d'un grup de 3r d'ESO i algun membre de l'equip directiu es van formar parelles segons un sorteig públic, sense manipulacions. Els participants, alumnes i professors s'ho van passar molt bé ballant els ritmes que els van proposar. Finalment, els resultats: la parella guanyadora va ser la formada pel Marc Sala i la Raquel, seguida per l'Andreu i l'Anna i l'Eva Soler i el David "Xinxola" com a finalistes. Després del concurs van posar més música i va continuar una mica la gresca fins l'hora de dinar.També es va repartir una edició del BOA, un butlletí en to humorístic. Cuinar, ballar, pintar, relaxar-se, caminar,... tot és cultura, no? Les jornades culturals van començar el dimecres amb una ginkana organitzada i dirigida peñs professors. En principi, no estàvem gaire motivats però al final ens vam engrescar de valent i va resultar més divertida del que ens pensàvem. El primer premi pel grup amb més puntuació va ser una bossa de "xuxes". El dijous era el dia que els alumnes esperaven amb més il.lusió. Dues opcions: Caldea o esquí. Ja us podeu imaginar que ens ho vam passar molt bé, tot el dia fora de casa...

El divendres era el dia dels tallers, activitats tradicionals en el centre. En ells vam poder fer pastissos (amb l'Eva, Montse i Fanni) roba pintada per nosaltres (amb el Xavier), activitats amb els bombers, tecnologia (Miguel), balls de saló (amb la Fina), ioga i una caminada fins la Font de l'Aube.

 
 

A l'altra banda del Segre per Antoni Codina de "Cal Torner de Tragó", alumne de 4t d'ESO Hola. Sóc un noi que estudia secundària i que viu a l'altra banda de riu. M'han demanat que faci un article on surti alguna cosa relacionada amb la gent de l'altre marge. Vaig acceptar el repte, però no sabia que fer. Finalment he decidit explicar una mica els llocs més bonics que es poden visitar. Què millor per començar sinó dir-vos els entorns naturals més bonics que es poden visitar!! Com es pot veure des d'Oliana, les muntanyes que envolten la vall del riu Segre són molt

rocalloses.  Començaré a anomenar-les de la dreta a l'esquerra. La més alta de totes és Aubenç, topònim que serveix per donar nom al nostre centre. És una de les millors zones per anar a buscar bolets. Després hi ha la "Roca dels Moros", que és la muntanya més propera a la vall i que es veu més a prop. Un pendent molt fort, quasi vertical baixa fins els primers boscos i els primers camps de conreu de la vall del riu Segre. Al seu darrera apareix Sant Honorat, molt tapada si l'observes des de la població d'Oliana. El mateix passa amb el Roc del Corb. Per sobre de Peramola hi ha una muntanya punxent que es diu Roc del Cogul; i, seguint, al seu costat el Roc de les Dues on es veu un tros de bosc cremat i força pegats de roca. Ara és el torn de les fonts. Al menys us parlaré de les fonts més conegudes i nomenades. La més bonica de totes és la Font Viva, que es troba darrera de Can Boix. Hi ha mitja hora caminant. També és molt important la Font del Cané, que es troba al torrent de Peramola, justament al costat del poble. És un indret ombrívol i agradable. Pot accedir-se, tot passejant per un camí preparat per l'ocasió. També és molt freqüentada (suposo que tots ja sabeu on es troba) la Font de la Palanca. Molta gent hi va a buscar l'aigua que consumeix a diari per a beure. D'altres fonts  no tan conegudes, però també molt boniques són la Font dels Horts, la Font de la Freixa, la Font de la Ribera, la Font de Balasch, la Font de Marianet, les Fonts de Capedon i moltes altres. Finalment, també us voldria parlar  de les esglésies que hi ha pels voltants de Peramola. Primer un parlará de l'església de Sant MIquel, que és la de Peramola. Després l'església de Santa Llúcia, que és la parròquia de Nuncarga i Tragó. Aquesta darrera és d'estil romànic. També l'església de Castell.llebre, molt coneguda per l'aplec que s'hi celebra el 25 d'abril i per les seves vistes sobre l'embassament d'Oliana. També és d'estil romànic. A la muntanya coneguda com Roc del Corb (esmentada anteriorment) s'hi troba l'església de Sant Salvador, un edifici d'estil romànic (la més petita de

Catalunya) que està en ruïnes. Bé, ara us tinc de deixar que em criden per sopar. Potser una altra vegada us podré explicar més coses de l'altra banda del Segre. Adéu!!!

 

Tornar a l'índex de les revistes                                       Tornar a la portada