Context
La
dècada dels anys 20: Per a Catalunya, una època contradictòria en la qual
la repressió de les reivindicacions socials i nacionals s'alterna amb
el progrés industrial i urbanístic, i la revifalla de la cultura. Una
època en què la població continua augmentant: Ja hi ha quasi 450 mil habitants
en aquest decenni, i arriben a un total de 2 milions 800 mil. A aquest
augment hi va contribuir l'arribada de 320 mil immigrants. La immigració
va resoldre, doncs, el problema del dèficit demogràfic que Catalunya havia
patit dècades abans. Una immigració, però, que se sent atreta gairebé
exclusivament pels nuclis industrials. Això produeix un gran desequilibri
de població entre aquests i la resta de les comarques. Unes comarques
la majoria de les quals encara depenen del camp. Per a l'agricultura catalana
es tracta d'un període de crisi gairebé crònica, a causa d'un sistema
polític que permetia l'entrada de productes estrangers i que afavoria
poc l'exportació dels productes del país. Un país amb vies de comunicació
escasses i dolentes, que encarien el transport, i on es queia en l'excés
de producció o -al contrari- en la manca de producció, depenent del producte.
En aquesta situació, els agricultors sovint havien de vendre els seus
productes a un preu més baix que el de cost. El camp català s'anà empobrint.
Succeeix tot el contrari a les grans ciutats. Es dóna una progressiva
concentració de la indústria, tradicionalment bastant dispersa, a Barcelona
i a les comarques del seu voltant, sobretot les situades a les conques
fluvials i al litoral. A Barcelona, la seva organització financera i comercial,
i l'existència del port, han pesat fortament en la gran presència de la
indústria. A l'octubre de 1920 se celebra la primera Fira
de Mostres de Barcelona, al Palau de Belles Arts, al Parc de la Ciutadella,
organitzada per l'Associació de Fabricants de Joguines, el Foment del
Treball i l'ajuntament per tal de combatre la competència dels productes
estrangers, que envaïren els mercats després de la guerra europea. Després
d'haver passat per una bona època de producció, lligada a la guerra europea,
la indústria tèxtil conegué el 1918 una crisi. Per combatre-la es prengueren
mesures proteccionistes i s'aplicà la defensa duanera contra els gèneres
estrangers, la qual cosa ajudà el tèxtil a refer-se i a poder gaudir -al
llarg d'aquesta dècada- d'un període de prosperitat moderada. El 1929,
però, la depressió
econòmica mundial portà de nou el tèxtil a la crisi. La indústria
metal.lúrgica conegué un procés semblant: Un cop superada una forta crisi,
se'n refé i experimentà un gran impuls per mitjà de les noves construccions
navals, la fabricació dels metros de Barcelona, de nous tipus de locomotores
i de màquines piconadores, i també per mitjà de diverses obres públiques.
Igualment, hi conegueren un fort increment la indústria hidroelèctrica,
la de la fabricació de productes derivats de l'agricultura i de la ramaderia,
la indústria química i la surera. A despit del progrés de les comunicacions
terrestres, una bona part del comerç continua duent-se a terme per mar.
|