Durant la segona meitat del
segle XVIII, a Anglaterra té origen la revolució industrial.
S'hi passa del vell món rural al de les grans ciutats, del treball
manual a la màquina, de tallers petits a les fàbriques. Tot
s'hi modifica: societat, economia, mentalitat... La causa és el
creixement ràpid de la població. La modificació profunda
de la població es basa en la utilització d'una nova font
d'energia, el carbó, i dues matèries primeres, el ferro i
el cotó. La gran palanca de la revolució industrial és
una nova font d'energia, el vapor. Entre els diversos invents dels inicis
de l'Edat Contemporània, la màquina de vapor n'és
el més important. Es revolucionen les comunicacions, la ciència,
la cultura i els transports, especialment amb l'aparició del ferrocarril.
El segle XIX, el proletariat
fe referència a la classe obrera que treballa per un salari, sotmès
a una sèrie de problemes que genera la industrialització
en la societat capitalista liberal: sous baixos, horaris excessivament
llargs, inseguretat laboral, disciplina molt dura, les dones i els nens
també treballaven, dolentes condicions de feina, de vida (en suburbis)
i d'higiene, mal tracte i explotació per part dels amos-burgesos...
Com a resposta a tot això, els treballadores s'associen; apareix
el moviment obrer i creen sindicats, centrats en les demandes de millores
laborals, que després es van estendre a les reivindicacions de caire
polític, com ara el sufragi universal i tractar d'accedir al poder
de forma pacífica, per mitjà d'un partit polític.
Una altra postura és organitzar-se clandestinament per a intentar
assaltar el poder de manera violenta, per via de la revolució. Juntament
amb el sindicalisme, es desenvoluparen -doncs- el cartisme (via
electoral), els diversos socialismes (utòpic, marxista) i l'anarquisme.
