A la Grècia clàssica, l'art era quelcom que es produïa al fil de la vida diària, no una cosa apart a la qual es dediquessin ocasionals estones d'oci o destinada a l'especial gaudiment de rics col.leccionistes. L'art es trobava a la vista de tothom en els temples, els teatres, els pòrtics, els cementiris, les llars... L'Estat era gairebé l'únic patrocinador de les arts monumentals, a través de la mateixa comunitat actuant per mitjà de les assemblees, els consells i els magistrats. I no obstant, en sorgiren vertaderes obres d'art.
A través de les pintures -de tendència naturalista i decorativa- sobre ceràmica, podem reconstruir la vida i costums, conèixer alguns episodis de la història, seguir la mitologia... Els vasos no es creaven per raons estètiques, sinó absolutament pràctiques; la seva forma -i nom- corresponia a la funció per a la que estaven destinats. Normalment s´hi indicava la firma del taller, de l'artista, cosa que demostra ja el sentit d'autoafirmació, la importància de l'individu-artista.
En l'art grec
hi predomina el pensament racional, l'amor per la bellesa entesa com a
suprema harmonia entre les coses, i l'interès per l'home, la mesura
de totes les coses.