El romànic és un art essencialment europeu o monacal, expressió plàstica de l'economia i cultura d'Occident que seguí a l'any 1000. És l'art feudal, cristià i rural. El trobem en les petites ciutats; però, sobretot, al camp: en els monestirs, en les viles o en els castells.
A l'esperit econòmic i estructura social estàtics correspon també a la ciència, la literatura i l'art de l'època el domini d'un esperit conservador, estret, immòbil i lligat als valors reconeguts. El mateix principi d'immobilitat que lliga l'economia i la societat a les seves tradicions, endarrereix també el desenvolupament de les formes de pensament científic i d'experiències artístiques i dóna a la història de l'art romànic aquell caràcter tranquil i quasi pesant que al llarg de gairebé dos segles impedeix tot canvi profund en l'estil.
La societat
feudal, amb mentalitat de castes, es resisteix a reconèixer
l'artista com a individu o a accentuar els trets individuals de la personalitat
en els cas dels subjectes retratats.