Els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1713 l'exèrcit borbònic va
entrar a Terrassa. Estava format per un destacament d’un miler d’homes a
cavall i entre 3.000 i 4.000 soldats a peu, molts d’ells francesos, comandades
pel general don Feliciano de Bracamonte. L’acompanyaven el duc de Pópuli,
capità general de l’exèrcit a Catalunya i el Coronel Pou de Jafre.
Alguns terrassencs, al veure l’arribada borbònica intentaren aturar-los a les
portes de la ciutat, però, al veure que no podien frenar l’avenç filipista,
s’amagaren alguns cap a dins de la vila i d’altres al convent de Sant
Francesc. Durant la primera nit es comptaren una dotzena de ferits i una vintena
de morts, disset dels quals van ser resistents terrassencs.
A les nou del vespre, els ocupants ja havien pres tota la vila, i començaren a
saquejar i cremar algunes cases. En una d’elles hi trobaren el canonge i
famós jurista Josep Deona, que havia estat jutge de cort de i que s’havia
refugiat a Terrassa, per abstenir-se en el conflicte entre les dues corones. Els
assaltants el trobaren malalt i al reconèixer-lo, el mataren a baionetades dins
el llit, per que creien que no havia estat prou fidel al rei Borbó.
Durant la nit uns soldats van entrar a l’església del Sant Esperit i van
robar molts objectes que estaven allí dipositats, 50 quarteres de gra, una
cinquantena de llençols i forces objectes de gran valor.
L’endemà dia 4, a part de cremar algunes cases més, aquell dia foren les
esglésies de Sant Pere les que van patir els atacs. Allí hi van robar la
custòdia amb el Santíssim Sagrament de l’Altar. Les formes sagrades ja no
van aparèixer mai més. El dia 5 van marxar al matí, després d’incendiar i
saquejar algunes cases més.
La crònica de l’entrada, ocupació, saqueig i incendi de la vila de Terrassa
es troba en una llibreta que duu per títol Llibreta de notas curiosas de Anton
Rodó y Martinez trets de altre llibreta que li deixa un Amic. És una crònica
signada pel Pare Garriga, era el predicador i guardià del convent de Sant
Francesc durant aquella època. Està datada del 1843. Es conserva en l’Arxiu
Històric Comarcal de Terrassa. En la crònica del Pare Garriga s’esmenta que
"ab tot, posaren foch en algunes cent y quatre casas de las quals lo dany
considerable fou la meitat".
Segons una carta adreçada per la Vila a Jose Aparicio el 9 de gener de 1714, s’esmenta
que "la vila ha padecido en el saqueo y quema de ciento y seis casas por
las tropas del Mariscal Bracamonte". (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.
Documents Històrics 1701-1716). Un acte aixecada pel notari terrassenc Joan
Puig reconeix que es van cremar totalment setanta-tres cases d’un total de
dues-centes noranta cinc cases que té la vila.
(Arxiu Històric Comarcal de Terrassa).