|
La Universitat de Jafre la formaven la totalitat dels
veïns del poble sense faltar-ne cap ni un. Es tractava d'un concepte molt
semblant ( de fet la seva evolució li donà l'origen ) al d'Ajuntament
actual. Tots els veïns feien reunions o ajunts per tractar les qüestions
del poble.
Les característiques de la societat d'aquella època, però, li donaven
un caràcter més participatiu per part dels veïns que no als Ajuntaments
actuals. La Universitat tenia càrrecs electes, que segons les èpoques
s'anomenaren obrers, jurats o síndics, que la representaven en els
diversos afers i negocis que el poble emprenia. Inicialment n'hi havia
dos, un representant de la mà major ( famílies benestants del poble ) i
un representant de la mà menor ( famílies més humils ). Els
representants es renovaven anualment. Això donava una gran participació
de tots els veïns en els assumptes de la comunitat, ja que a totes les
cases sempre hi havia algun membre que, si no era síndic o jurat, no feia
gaires anys que ho havia estat. Per tant totes les famílies coneixien de
primera mà els afers de la Universitat i els seguien de prop, ja que ben
aviat podria tocar-li al seu cap de casa de representar-la.
En aquells temps hi havia un batlle al poble, però no era el representant
dels veïns sinó el del poder superior. En època feudal s'encarregava de
controlar que els veïns complissin els seus deures amb els seus senyors
i, després de la incorporació a la corona , amb el govern reial.
En les actes notarials dels assumptes tractats per la Universitat sempre
podem trobar-hi el nom dels dos representants seguit de l'expressió lo
present i current any jurats, síndics o obrers, i fou freqüent que
negocis iniciats per uns jurats els cloguessin els seus successors l'any
següent. Era la Universitat qui negociava, no pas els síndics, que
només n'eren representants temporals.
La majoria de negocis eren quotidians: administrar els béns i drets de la
Universitat, fer talls per recollir diners i pagar els impostos que el
poble havia de satisfer al govern central. Però es prengueren decisions
que tingueren gran transcendència per a la història local: la compra del
castell ( 1618 ), l'establiment de les Illes, la gabella i la carnisseria
( 1672 ), els repartiments de terres a les Illes ( 1679, 1686 i 1707 )...
L'any 1672, en el mateix document en què l'administració reial va
establir les Illes a la Universitat, també li va concedir el dret de
tenir gabella i carnisseria al poble. A partir d'aleshores els jurats
s'encarregaren periòdicament de treure a subhasta pública al més donant
el dret d'explotar, normalment pel termini d'un any, aquests establiments.
Les subhastes, que tenien àmbit comarcal, es realitzaven a la cort reial
del castell de Verges. Feta pública la voluntat de la Universitat
d'arrendar l'explotació i transcorregut el termini legal perquè els
interessats poguessin fer les seves ofertes, s'adjudicava al més
donant, la persona que oferia pagar més diners per fer-se càrrec de
l'explotació del negoci.
La gabella no sembla estar lligada a un edifici en concret sinó a la
llicència per vendre diversos productes que requerien autorització reial
( la sal, el pa i el vi ) i per servir menjar als viatgers. Era la fleca i
la taverna, que al poble coincidien en el mateix establiment. Si tenim en
compte que la majoria de veïns tenia un tros de vinya i a les cases
velles hi havia forn per coure pa, l'aparició de la gabella, amb
l'obligació per al seu llogater de tenir-hi pa i vi a disposició de tots
els jafrencs diàriament, reflecteix l'augment demogràfic que es va
iniciar a la segona meitad del segle XVII i la proliferació dels modestos
jornalers que s'establien al poble. L'any 1703 la tenia llogada en Joan
Geli, pobre solemne, situada a casa de la seva esposa, a can Brunet, a la
zona on avui hi ha el forn. Uns anys més tard, l'any 1716, regentava la
gavella l'Antoni Major, i estava a l'antiga pallisa del mas Trobat, ja
aleshores propietat del mas
Seguer, que més tard donaria lloc a les
actuals cases de can Tià-Roc, can Grauet i cal Frare. L'Antoni Major era
pobre solemne i dolit, i per tant impossibilitat per a guanyar-se la vida
amb la feina de pagès que feien tots els jafrencs d'aleshores. Això ens
permet endevinar un cert caràcter de solidaritat social en l'establiment
de la gabella, que caracteritzaria les actuacions de la Universitat
d'aquella època.
La carnisseria, situada a la plaça, simplement era un taulell de marbre
sota un cobert. El carnisser que la tenia llogada l'any 1703 era el de
Colomers; l'havia de tenir proveïda de carn només els diumenges i els
dies de Festa Major, i estava obligat a matar-hi el bestiar un diumenge
per l'altre. S'aixecava a l'entreforc de la Baixada
de la Font i el carrer
Major, al lloc on avui hi ha el gran edifici que en Joan Batlle
va construir l'any 1982 enderrocant la vella carnisseria i la casa de la
confraria de Sant Antoni de la Salvetat. Curiosament, l'edifici nou es
coneix com a cal Carnisser, ja que a la planta baixa s'hi va mantenir la
venda de carn fins no fa gaires anys. La carnisseria de Jafre avui s'ha
desplaçat carrer Major amunt, a can Raliu, i la qualitat dels productes
que s'hi poden comprar li ha fet guanyar anomenada i clientela en els
pobles de les rodalies.
Els treballs d'escura del rec de l'estany, per impedir que la zona
s'inundés formant-se de nou l'antic estany, també es treien a subhasta i
s'adjudicaven als palafanganés que menys diners demanaven, al menor
donant, per realitzar la feina segons les condicions que s'establien
en l'acta d'adjudicació dels treballs.
Tots aquests assumptes es tractaven a la placa, o a l'església
parroquial quan la climatologia aconsellava buscar aixopluc
sota cobert. A la rectoria, i amb la col·laboració del rector, es van
perfilar molts dels negocis de la Universitat. Només cal recordar que
l'any 1716 fou el rector l'encarregat de respondre el qüestionari del
cadastre i confeccionar-ne els inventaris. L'existència d'una casa
consistorial és molt recent, i només la coneixem a partir de 1921, quan
amb aquesta finalitat es van adquirir les cases en Quintana tenia a la
plaça. En aquelles dates les reunions dels representants
municipals es realitzaven en un local llogat de la casa de can Diego Font.
ALBERCH I
FUGUERAS, Ramon; VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de
la Revista de Girona, 83 (1999 ), pàgines 34 i 35. |