|
La Romanització |
|
Sense cap mena de dubte la petjada més profunda en
aquestes terres la va deixar la cultura romana a partir del desembarcament
d'Escipió de la ciutat d'Empúries l'any 218 abans de Crist La seva
arribada fou dins del context de la segona Guerra púnica ( la lluita
entre les cultures romanes i cartaginesa pel domini de la mediterrània
oriental ) i en principi només amb la finalitat de controlar-ne el
territori i explotar-ne els seus recursos. Malgrat això, acabaren
incorporant aquests territoris al seu imperi i implantaren la seva
organització i la seva cultura sobre l'estructura íbera preexistent.
Inicialment la ciutat d'Empúries fou el centre d'operacions però,
ràpidament, sobre la Via Augusta, l'assentament de Girona va anar prenent
importància. Des d'ambdues ciutats fortament emmurallades controlaven
gran part del territori de les actuals comarques gironines.
El terme de Jafre es troba a mig camí entre ambdues ciutats i, tot i que
algunes traces de camins i margenades semblen correspondre a la geometria
rigorosa de les centuriacions i dels diverticula, es fa difícil
afirmar-ho categòricament sense realitzar prospeccions arqueològiques. A
part de la possible fossilització en el paisatge jafrenc d'alguns trams
d'aquestes xarxes geomètriques, hem localitzat en un cabreu del 1400
l'existència d'una peça de terra anomenada septimam mensuram, nom
que podria ser una reminiscència de la nomenclatura que es donava a les
parcel.les procedents de les centuriacions, si és que no prové de la
part de la collita que rebia el senyor directe en època medieval.
Per altre banda, el traçat i la toponímia de l'antic camí de Girona a
l'Escala que creua el sector nord del terme sembla que respon al model
teòric dels diverticula que podrien haver format la xarxa de
camins entorn de la gran via que forçosament havia de lligar Girona amb
Empúries.
|
Les grans vies de comunicació.
L'administració romana per poder controlar el territori, va aprofitar
antigues vies de comunicació i en va obrir de noves per constituir una
xarxa de camins que l'estructurés. Coneixem amb certa precisió el
traçat de l'eix principal, la Via Augusta, que fou consolidada sobre el
traçat d'un antic camí. Procedent de la Gal.lia ( França )
creuava el pirineu pel Summun Pirineum, a El portús, on darrerament
s'han excavat el Trofeus de Pompeu, un edifici commemoratiu edificat sobre
la mateixa calçada en el punt on superava la carena. Baixava cap a Gerunda
( Girona ) passant per Iuncaria, prop del Figueres d'avui, i per Ciniana,
encara avui sense localitzar però situada, sembla, al terme de Cervià de
Ter. Des de Gerunda continuava cap a Tarraco i creuava tota la península
fins arribar a les columnes d'Hèrcules a cadis.
Alguns erudits parlen d'una geometria rigorosa en el traçat de les grans
vies de comunicació. Afirmen que tenien dues vies secundàries
paral.leles, una a cada costat, i tot un seguit de petits camins, els diverticula,
que formaven 60 graus amb el principal lligant les tres vies paral.leles
cada milla romana. Així formaven una xarxa de triangles, amb els tres
costats de la mateixa longitud, que estructurava el territori.
|
|
ALBERCH I FUGUERAS, Ramon;
VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de la Revista de
Girona, 83 (1999 ), pàgines 10 - 11.
|