Així com el segle XVIII ofereix un balanç positiu per
a la vila de Jafre, el segle XIX se'ns presenta com un període
caracteritzat per un inici positiu però que entra en un cert declivi
sobretot, d'ençà de la segona meitat, amb una població que decreix de
manera significativa ja que els 573 habitants de l'any 1857 es
converteixen en només 473 en el 1900, i amb un ajuntament que arrossega
un deute crònic que l'impedeix exercir de catalitzador de l'activitat
econòmica. Els signes de reviscolament són tanmateix inexistents, i
qualsevol reforma, per petita que sigui, és fruit de l'esforç col·lectiu
dels ciutadans de Jafre. N'és una prova l'agençament dels camins rurals,
element bàsic en la comunicació amb les viles de l'entorn.
L'any 1882, els treballs que es fan en els mesos de maig i setembre a
càrrec dels habitants de Jafre, que hi han d'aportar el seu jornal, així
com la cavalleria. Hom podia redimir-se d'aquesta prestació personal
pagant dues pessetes per cada jornal d'home, cinc pessetes per cada jornal
de carro de cavalleria i vuit pessetes per cada jornal de carro de dos
cavalleries. Igual operació es dugué a terme l'any 1884 i el 1892.
Paral·lelament, la situació de les finances municipals és molt
preocupant. L'any 1882 es preveuen uns ingressos de 2.296 pessetes i unes
despeses de 3.039 pessetes, el comportava un dèficit de 743 pessetes.
Només quatre anys més tard, concretament el 1886 es constata que el
dèficit acumulat en els darrers anys és de 2.507 pessetes, i que no es
poden fer més economies ni posar cap mena d'arbitri nou ja que el poble
té pocs habitants, i no té escorxador, safareig públic, establiment de
banys, fondes, cafès, ni llocs fixos o ambulants de venda de begudes. En
el mateix pressupost del 1886 és preveu un dèficit de 2.773 pessetes,
atès que les ingressos es limitaven als percentatges establerts sobre la
contribució territorial ( 1.218 pessetes ), el subsidi industrial i de
comerç, ( 49 pessetes. ), l'impost de consums ( 1.190 pessetes ) i
les cèdules personals ( 200 pessetes ).
La situació arriba a ser tant preocupant que, tot i que l'Ajuntament
havia acordat l'any 1887 sufragar el salari del mestre per tal
d'estalviar-ho als pares dels alumnes, refermant així la voluntat
municipal d'oferir un ensenyament gratuït, l'any 1891 es veuen obligats a
tirar enrera d'un acord marcadament progressista i rescindir el pacte a
què havien arribat quatre anys abans, pel qual l'Ajuntament compensava el
mestre amb 500 pessetes anyals per tal d'oferir un ensenyament gratuït.
No obstant això, el dèficit segueix creixent i l'any 1892 és de 3.295
ptes. Finalment es decideix cobrir el dèficit emparant-se en un reial
decret de l'any 1889 que permet fer un recàrrec sobre la quota de
l'impost de consums. Per conèixer amb més precisió l'estructura social
de Jafre a la darreria del segle XIX hem analitzat acuradament el padró
d'habitants de l'any 1889. Així sabem que el poble tenia 507
habitants, i que la seva economia era fonamentalment agrícola. D'una
població activa formada per 194 persones, 88 eren agricultors i 58
llauradors, de manera que és evident que 146 persones, és a dir, el 75 %
del total, es dedicaven a treballs del camp. hi havia, a més, 3
serradors, 2 parcers, 3 treballadors, 1 veterinari i 1
"guardaterres" que també estaven vinculats al sector agrícola.
La resta d'oficis eren els propis d'una societat rural sense cap mena de
manufactura. Hi havia 1 teixidor, 2 fusters, 2 ferrers, 1 estanquer, 1
roder, 1 mestre de cases, 1 rajoler, i un polifacètic sastre-music.
Completaven la nòmina 2 flequers, 2 moliners, 11 criats, 2 mestres, el
rector, 4 estudiants i 6 propietaris. Quant a la seva procedència, 408
persones, és a dir, el 80 %, eren nascudes a Jafre, i la resta pertanyien
a quaranta-nou pobles diferents. D'entre aquests destacaven 11 persones
procedents de Verges, 7 de Colomers, 4 de Garrigoles, Ultramort i Sant
Llorenç de la Muga, 3 d'Orriols, Casavells, Vilopriu, Bellcaire i
Viladamat, i la resta, en escàs nombre, de pobles de les comarques de l'Empordà
i el Gironès. Només hi havia dues persones nascudes fora de Catalunya,
d'origen aragonès.
ALBERCH I FUGUERAS, Ramon;
VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de la Revista de
Girona, 83 (1999 ), p.