El pou d'aigua calenta | ||
Com
arribar-hi
|
|
Els nois del petroli | ||
En Joan Andreu assegut davant el camió, amb la torre de perforació al fons
Els nois del petroli. D'esquerra a dreta: (?),Jordi, (?), Joan Andreu i Enric. |
Un dia varen venir
contents perquè portaven una ampolla amb gas. La troballa era
important, i fins i tot va sortir una nota en La Vanguardia Española
que deia així: Amb els anys, una altra companyia ha anat comprant terrenys propers a la zona per fer-hi un balneari de luxe i algunes dependències més per a la gent del poble. Ja ho veieu: el que va malament per a uns, al cap d'un temps va bé per a d'altres. MARIA RIBAS i MASPOCH ( Maria Grau ) Revista Pais Petit, juliol de 2005 |
QUAN L'ESCALFOR BROLLA DE LA TERRA
LA BASSA D'AIGUA CALENTA DE JAFRE
Hi ha indrets que exerceixen una especial atracció sobre les
persones, i no hi fa res que estiguin allunyats o siguin difícils de trobar,
tothom els coneix, tothom hi ha estat o n'ha sentit a parlar. Aquest és el cas
de la bassa d'aigua calenta de Jafre.
Prenent com a referència el santuari de la Font Santa, enfilem cap al cementiri
i prosseguim en direcció nord, per un camí que va paral·lel al torrent
anomenat de les Bruixes. Passarem pel pou de les Goiges -fixeu-vos-hi bé:
"bruixes", "goiges", talment la toponímia ens esta marcant
que trepitgem un terreny de forces misterioses i tel·lúriques. Després de
recórrer aproximadament un quilòmetre per un camí no sempre mcilment
practicable pels vehicles utilitaris, arribem a un indret remot i solitari que
sobta per la sensació de llunyania. A ma esquerra hi ha un camp en el qual, de
ben segur a desgrat del seu propietari, la assiduïtat de la clientela hi ha
obert un corriolet, com els que fan les formigues, però de proporcions humanes.
Creuem transversalment el camp en direcció a la pineda que hi ha a l'altra
banda. Amagat enmig d'aquests terraprims empordanesos, just al punt on
conflueixen els termes municipals de Vilopriu, Garrigoles, Colomers i Jafre,
s'hi troba el doll d'aigua calenta que tothom coneix com a pou de petroli o
bassa de Jafre -tot i que en sentit estricte pertany al terme municipal de
Garrigoles.
Cap a mitjan anys seixanta una empresa italiana va realitzar unes prospeccions
en aquell indret perquè les anàlisis prèvies indicaven que al subsòl hi
havia una immensa massa líquida que, segons els va semblar, podia ser petroli.
Després de perforar aproximadament fins als mil metres, els enginyers van
obtenir la resposta: allò era aigua, aigua sulfurosa que sortia a uns 50 graus
de temperatura. Decebuts, van desmuntar la torre de perforació i se 'n van anar
per on havien vingut. Tot i que la sortida d'aigua va ser segellada en diverses
ocasions, finalment el doll va quedar permanentment obert, i vet aquí que la
gent de la contrada ho va saber aprofitar: aigües termals gratuïtes i a dojo,
obert les vint-i-quatre hores. La mateixa base de la torre de perforació va
quedar així convertida en una petita piscineta de cinc o sis metres quadrats,
plena d'aigua calenta que fins i tot un decret de la Generalitat reconeix com a
minero-medicinal i que, segons sembla, és molt apropiada per a pal·liar
algunes patologies òssies, reumàtiques i artrítiques.
Gent de tot el món acudeix a Jafre a la recerca de les aigües sulfuroses,
fascinats per la possibilitat de mitigar les seves xacres en un marc natural,
remot i gairebé furtiu. En els darrers temps, a més, l'indret s'ha anat
convertint en una mena d' "after-hours" on es reuneixen grups de joves
per rematar-hi les nits de marxa.
El futur de l'indret, però, té els dies comptats. Una companyia
d'inversionistes ha endegat prop d'aquest lloc la construcció d'un important
complex hoteler i balneari. La transformació que tot plegat comportarà tant en
el paisatge com en la vida econòmica i social d'un poble com Jafre és motiu de
discussió. On uns hi volen veure promoció, creixement i enriquiment del poble,
d'altres hi veuen especulació i destrucció. L’experiència turística de la
primera línia de costa ens fa augurar, sense temor d'equivocar-nos, que d'aquí
poc a les nostres comarques hi haurà un racó de pau menys, un altre menys!.
Salvador Vega i Ferrer
Article publicat en l’edició de primavera-estiu de 2005 de la revista "gavarres" . Dossier: Racons de Pau. Pàgina 81.