[ Principal ]
Ha mort Josep Hugas "Boira", secretari de la Unió Esportiva Jafre
La tarda del 17 d'octubre ha mort Josep Hugas i Alabau, a l'edat de 74 anys. En Boira, home vinculat durant molts anys al futbol català, era un dels històrics del futbol a les nostres comarques. Ha estat membre de totes les juntes del Jafre, des del dia que es va fundar el club ara fa 50 anys.
Els jugadors, l'equip tècnic i la Junta Directiva de la U.E. Jafre lamenten aquesta irreparable pèrdua i expressen el més sentit condol als seus familiars.
L'enterrament tindrà lloc dimecres 18 d'octubre al Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa de Jafre, a les 16:30.
Descansi en Pau.
Jafre, 17 d'octubre de 2006
A continuació es reprodueixen els missatges que hem rebut
La junta directiva de la A.E. Sant Gregori i especialment el seu president, lamenten aquesta irreparable pèrdua per la mort de Josep Hugas " en Boira", i expresen el més sentit condol als seus familiars. Gent amb sentiments pel futbol com en Boira ja no en queden. Des d'aquest e-mail, encoratjo a tots els clubs de la territorial perquè el proper cap de setmana es faci un minut de silenci a tots els partits. Donat que en Boira ha estat una persona molt vinculada al futbol català, nosaltres i especialment al camp de Can Gibert, així ho farem. Descansi en pau.
Josep Vila i Mont
President A.E. Sant Gregori.
La Junta directiva de la Unió Esportiva Lladó vol expresar el seu condol per tant sentida pèrdua, persones com en "Boira" que dediquin tant d'esforç i anys per dur un club d'un poble petit com és Jafre no n'hi han gaires i
aconseguir els objetius marcats o somiats encara menys, per tot això i més, per nosaltres sou un mirall de club en el qual ens sentim representats.
Una abraçada,
Hola, sóc en Pozo, avui és un dia molt trist
per la família del Jafre ja que se n'ha anat una de les persones que més ha
fet pel Jafre i tot el que l'envolta i puc assegurar que se l'estimava amb
deliri. Pels que no sàpiguen de qui parlo és en Josep Boira, aquella persona
que ho sabia tot del jafre, aquella persona que et trucava si no es podia
entrenar, aquella persona que cada any trucava als jugadors a veure si volien
venir a jugar a Jafre i l'any següent els tornava a trucar, aquella persona que
feia mans i mànigues perquè tothom pogués cobrar i l'economia del Jafre fos
una mica decent, aquella persona que per Nadal et portava els números de la
rifa, aquella persona que ens feia la neteja de les casetes, aquella persona que
ens deixava casa seva per fer els sopars dels divendres i així un llarg etc.
Doncs aquesta persona avui ja no hi és, personalment se'm fa difícil imaginar
no veure'l més pel camp del Padró preocupat pel que farem el proper partit o
preguntant si hi ha algú que està lesionat o malalt i crec que és el que
sentirem tots els jugadors, entrenadors i els de la junta directiva, però
Josep, si alguna cosa et podem prometre és que intentarem fer-ho el millor
possible i que intentarem aguantar la categoria per poder donar-te una alegria
siguis on siguis, que segur que ens estas mirant. Josep, gràcies per tot el que
has fet pel Jafre i per nosaltres.
Per acabar, vull manifestar en nom de l'equip i de la directiva el nostre suport a la família en aquests moments tant difícils.
Amb pena em disposo a escriure.
De ben segur que molts dels que llegireu això coneixíeu en Josep millor que
jo. Només fa 14 anys que visc a Jafre i cinc que el tracte amb ell, per
qüestions que explicaré més endavant, s'havia tornat més proper. La primera
impressió que em va causar va ser la d'un home amb una sòlida formació
acadèmia, de gran intel·ligència ( em vaig adonar que tenia la capacitat
d'efectuar complicats càlculs de forma mental ). Un altre dels trets que el
caracteritzaven, això vaig poder comprovar-ho més tard, era la formalitat. En
Josep era un home de paraula, tret que caracteritza a moltes persones de la seva
generació. Si et deia que faria una cosa, ja hi podies comptar-hi. Si quedaves a
una hora, segur que ell hi seria deu minuts abans de l'hora fixada.
El motiu pel
qual vaig establir amistat amb ell fou arran de que vaig crear una pàgina web
dedicada la poble de Jafre ( en aquell moment Jafre no tenia cap presència a
internet ). Quan vaig demanar qui podia informar-me sobre la principal entitat
esportiva del poble, tothom em va adreçar a ell. No tant sols em va informar
sinó que va participar de forma activa en la redacció dels continguts. A
partir d'aquell moment la nostra relació va continuar i es va fer més estreta
degut a la meva major implicació en la gestió del club. No recordo si ell m'ho
va demanar o si jo em vaig oferir però el cas és que des de fa uns tres anys
he ajudat en Josep a gestionar el "futbol". El poc que sé d'aquesta
matèria ho he après d'ell i és d'això que us vull parlar. D'entrada dir-vos
que en Josep feia més de 40 anys que era membre de la junta. Havia vist néixer
l'entitat. D'experiència no n'hi faltava. De la seva forma de gestionar
l'entitat dir-vos que es basava en dos principis inamovibles: la seva dedicació
i entrega total al club i l'austeritat espartana, no sempre entesa i compartida
per altres membres de la junta, amb què regia cadascun dels seus actes. Pel que
fa referència a la seva dedicació, què us puc dir que no sapigueu, per a
qualsevol gestió el podies trobar des del matí fins passada la mitjanit, els
365 dies de l'any. Vivia pel futbol. Recordo que en una ocasió em va dir :
" Jo, pel futbol, he fet coses que no faria per ningú i segurament no m'ho
agrairan mai, però m'és igual ". Sobre el caràcter auster de la seva
manera de portar el club, dir-vos que era el mateix que aplicava a la seva vida
personal i per tant era conseqüent amb el que ell creia. En algunes qüestions
jo no he compartit aquesta obsessió que tenia per l'estalvi però reconec que a
vegades es fa molt difícil poder arribar a final de mes en la precària
economia del Jafre. He escrit en alguna altra ocasió i ho repeteixo que és gairebé un miracle que un
poble tant petit com Jafre pugui tenir dos equips de futbol i que un d'ells
estigui a primera territorial, sense cap gran empresa al darrera. Crec que en
això en Josep hi té molt a veure.
Com a veí de Jafre demano als membres del
consistori municipal que reconeguin de forma pública i solemne tot el que
aquest home ha fet per la principal institució esportiva del poble i per
extensió, per tots nosaltres. Crec que és un acte de justícia fer-ho. Ja que
no s'ha estat a temps de fer-ho en vida, almenys que se li reconegui a títol pòstum.
Proposo, com a idea, que se li dediqui una placa i que es situï al Camp del
Padró ( lloc que tant s'estimava i tenir cura del qual tants maldecaps li va
donar ) com a mostra d'agraïment.
El millor que podem fer entre tots és continuar aquesta noble tasca que ell va
començar i per la qual tant va lluitar durant tota la seva vida.
Xavier Vila i Soler, soci de la Unió Esportiva Jafre
Hola a tothom. Solsament voldria expressar el meu condol per la pèrdua d'en
Josep "Boira", un home treballador infatigable que crec que ho ha donat tot pel futbol a Jafre. Comparteixo, com diu el soci Xavier Vila, que entre tots
em de continuar la tasca que ell feia, que segurament serà la manera que més el tindrem en el nostre record. La idea de dedicar-li una placa em sembla
molt bé, a veure si entre tots ho aconseguim.
Una abraçada a tot el poble de Jafre i endavant.
Joan Colomer i Pons
Retrospectiva : Us oferim l'entrevista que van fer a Josep Hugas "Boira" el juliol de 2004 Veure entrevista
Us oferirem més missatges, a mesura que vagin arribant
[ Principal ]