Presentació |
|
|
|
Aquesta seqüència
didàctica cobreix el primer curs d’ESO de la matèria de Tecnologies.
El seu disseny parteix de la distribució anual per trimestres, a
raó de dues hores setmanals, una hora a l’aula ordinària
i una hora d’aula de tecnologia. Per les característiques pròpies
de la tecnologia i de la etapa evolutiva de l’alumnat d’aquest curs és
important posar en rellevància el procés tecnològic
com a mètode de treball a la tecnologia, de forma que l’adequada
combinació del treball de documentació i el treball pràctic
a l’aula de tecnologia prenen la seva veritable dimensió integrada.
Atès que l’alumnat
prendrà contacte per primera vegada amb la tecnologia, des del punt
de vista formal, és important que en copsi la seva veritable vessant
cultural i tecnocientífica amb una construcció del coneixement
agradable i enriquidora en què l’experimentació, el treball
per projectes, el treball en equip, la construcció d’artefactes
esdevinguin una experiència especialment motivadora. Això
és fonamental de cara a desvetllar l’interès de l’alumnat
per la ciència i la tecnologia i que un futur pugui valorar la seva
orientació acadèmica i professional cap aquest camp.
Els materials aquí
presentats parteixen de diferents fonts i autors que s’han organitzat de
forma coherent a fi de facilitar la transició de les aules fonamentades
en l’ús del llibre de text a un ús de materials de qualitat
en què s’integren elements clàssics amb continguts digitalitzats.
En aquest sentit s’han incorporat elements multimèdia que afavoreixin
l’aprenentatge de l’alumnat prenent part activa en els interactius. En
l’organització de continguts l’ús de les eines TIC s’integra
en les diferents activitats i projectes que es fan al llarg dels tres trimestres,
d’acord amb la recomanació que en fa el currículum
de la matèria (Decret
143/2007). També s’han tingut presentes les orientacions del
document Tecnologies
a l’ESO.
Cada un dels elements que
integren les unitats de treball contenen les seves pròpies orientacions
didàctiques a fi d’organitzar l’activitat de l’alumnat i pel fet
d’estar organitzades modularment és possible integrar aquests elements
de forma autònoma en plataformes virtuals d’aprenentatge o en servidors
de continguts (pàgina web) segons les possibilitats de cada centre
i departament de tecnologia. Aquesta modularitat obre la possibilitat a
substituir elements per d’altres que el professorat consideri més
adients.
Els recursos materials que
es proposen a l’aula de tecnologia responen a la dotació més
comuna dels centres de titularitat pública, i d’altres d’us comú
i de costos reduïts. Pel que fa al programari les activitats s’exemplifiquen
amb programes d’ús lliure o programes de caràcter gratuït,
així com aquell programari propietari que en algun o altre moment
s’ha difós als centres públics.
En els materials s’ha procurat
incorporar enllaços estables d’empreses i institucions, però
per la seva pròpia dinàmica alguns poden estar trencats pel
fet que els seus gestors hagin canviat la ubicació del recurs o
bé l’hagin eliminat. |
|
|
Objectiu
general del curs |
|
|
El
primer curs de l’educació secundària obligatòria està
organitzat al voltant de la tecnologia i el procés tecnològic,
les eines i materials de tecnologia, el disseny i construcció d'objectes
i les TIC com a eina per a la integració i la comunicació
de la informació.
A primer curs es busca que
l’alumnat comenci a treballar de bon principi seguint el procés
tecnològic i construint objectes senzills que suposin l’ús
de components estructurals i elèctrics.
Es tracta, doncs, a primer
curs, d’utilitzar el procés tecnològic per reconèixer-lo,
tot fent construccions senzilles amb elements mecànics, elèctrics
i altres que li siguin necessaris, per després reflexionar sobre
el procés realitzat i els resultats obtinguts fins arribar a sistematitzar
el nous coneixements
|
|
Primer
trimestre |
|
|
En el primer trimestre de
Tecnologies de 1r d’ESO l’alumnat entra en contacte per primera vegada
amb l’assignatura de Tecnologies. És per això que les dues
primeres setmanes del curs s’han adreçat a fer que l’alumnat entengui
què és la tecnologia i aprengui de bon principi a reconèixer
el procés tecnològic i a treballar seguint-lo.
Seguidament, es prepara a
l’alumnat per a l’ús del seu ordinador i les aplicacions bàsiques
que li seran d’utilitat per organitzar la informació , redactar
informes i memòries, organitzar carpetes i emmagatzemar informació
de forma correcte i coherent. L’ús de les TIC a les Tecnologies
esdevé tant una competència transversal com una competència
central de la pròpia assignatura i ha de ser present en tots els
trimestres de la mateixa durant tota l’etapa de l’ ESO. És per això
que cal que l’alumnat de primer d’ESO n'entri ràpidament en
contacte i en faci ús continu.
Un cop l’alumnat ja ha adquirit
els coneixements que el posen en contacte amb l’assignatura i amb les eines
informàtiques bàsiques de treball, arriba el moment d’entrar
en contacte per primera vegada amb l’aula de Tecnologia. La primera sessió
a l’aula de Tecnologia ha estat destinada al coneixement de l’espai i de
les seves normes de seguretat i ús.
Seguidament, i en relació
amb el procés tecnològic, l’alumnat aprendrà les tècniques
d’expressió gràfica necessàries per a poder utilitzar
correctament els estris de dibuix, interpretar i realitzar esbossos,
croquis i plànols, dibuixar objectes utilitzant l’escala adequada,
acotar dibuixos i representar objectes utilitzant les perspectives i les
projeccions.
Atenent al reconeixement
i anàlisi d’eines i màquines pròpies de l’entorn tecnològic
i seguint la línia de presa de contacte amb l’aula de tecnologia
i els seus components, l’alumnat treballa les eines a l’aula de tecnologia
i aprèn a identificar les normes de manteniment i seguretat dels
instruments, eines i màquines eina que es troben a l’aula de tecnologia,
així com a interpretar la normativa de seguretat i salut en els
llocs de treball.
Un cop l’alumnat coneix les
diferents eines i màquines eina del taller, aprèn a diferenciar
els materials bàsics de treball, les seves propietats i aplicacions.
Es realitzen activitats específiques relacionades amb la identificació
de les fustes i l’estalvi de material, els plàstics i els metalls.
En finalitzar el primer trimestre
l’alumnat ha de ser capaç de treballar seguint el procés
tecnològic i ha d’haver adquirit els coneixements necessaris relacionats
amb les eines al taller de tecnologia i amb els diferents materials a la
seva disposició com per a poder analitzar i dissenyar un objecte
senzill |
|
Segon
trimestre |
|
|
En iniciar el segon trimestre,
l’alumnat aprendrà a crear presentacions ,utilitzar les eines de
processament de textos per elaborar, produir i manipular documents de text
amb integració de gràfics i imatges i manejar amb soltesa
les eines de disseny, creació, selecció i processament d'informació
estructurada. Paral·lelament, a l’aula de tecnologia, aprendrà
la importància de l’estalvi i reciclatge de materials i la seva
aplicació en el disseny i construcció d’objectes a l’assignatura
de tecnologies.
Seguidament, fins el
final del segon trimestre i atenent al disseny i construcció
de circuits elèctrics bàsics aplicats a objectes de construcció
pròpia, l’alumnat aprendrà a identificar i reconèixer
les funcions dels diferents components d’un circuit elèctric, tot
relacionant-los amb el seu símbol, la font d’alimentació
i les seves aplicacions, les connexions en sèrie i paral·lel
dels diferents elements d’un circuit elèctric, els aparells de comandament
i les seves aplicacions així com els circuits elèctrics bàsics
aplicats a la llar. S'utilitzaran simuladors per a la comprovació
dels circuits elèctrics.
A finals del segon trimestre
es proposa l’anàlisi complert d’un objecte des dels contexts tecnològic,
personal, social, mediambiental i econòmic. Paral·lelament,
a l’aula de tecnologia, l’alumnat aprèn el funcionament i les normes
de seguretat del trepant, una màquina eina de que hauran d’utilitzar
en l’activitat que ve a continuació, disseny i construcció
d’un objecte.
El segon trimestre
finalitza amb l’inici del disseny i la construcció d’un objecte
senzill. |
|
|
Tercer
trimestre |
|
|
|
Durant la primera part del
tercer trimestre l’alumnat posa en pràctica la majoria dels continguts
assolits durant els dos trimestres anteriors. En aquest darrer trimestre
es treballa el disseny i la construcció d’un objecte senzill i s’introdueixen
les estructures i la utilització de simuladors d’estructures per
determinar, a nivell bàsic, esforços i estabilitat.
Durant la pràctica
de disseny i construcció d’un objecte senzill l’alumnat haurà
d’aplicar els continguts assolits sobre eines, materials i tècniques
d’expressió gràfica, tot aplicant el procés tecnològic
per a realitzar el seu projecte i les eines informàtiques d’emmagatzematge
i organització de la informació així com l’ús
del processador de textos.
Seguidament l’alumnat aprendrà
les forces i els esforços, les estructures lleugeres, aprendrà
a muntar estructures senzilles i a observar la resistència de les
estructures en funció dels perfils de les seves barres i del material
utilitzat muntant una estructura resistent amb paper. Finalment, i per
tal de reforçar els conceptes assolits, s’utilitzarà el simulador
d'estructures. |
|
|
Criteris
d'avaluació prescriptius |
|
|
|
Els criteris d'avaluació
per avaluar els aprenentatges de l’alumnat, que estan en relació
a les competències bàsiques, a primer d’ESO són:
-
Conèixer i utilitzar
les eines i màquines emprades en el taller i descriure les propietats
dels diferents materials tècnics que les componen, relacionant-les
amb les seves aplicacions, evolució i tècniques de treball.
-
Utilitzar de forma correcta
la representació gràfica per descriure objectes i processos,
aplicant correctament la normalització i la simbologia i utilitzant
aplicacions informàtiques i instruments de dibuix.
-
Seguir correctament les fases
del procés tecnològic en el disseny i construcció
d'un objecte senzill utilitzant les eines i màquines de forma correcta
i respectant les normes de seguretat i triant els materials adients fent-ne
un ús sostenible.
-
Identificar els esforços
a què està sotmesa una estructura i els elements que la componen
observant models teòrics i exemples de l'entorn.
-
Dissenyar i construir estructures
senzilles tant de forma real com mitjançant simuladors gràfics
aplicades a objectes quotidians.
-
Dissenyar i construir circuits
elèctrics bàsics que formin part d'un objecte de construcció
pròpia o del grup.
-
Conèixer i utilitzar
els diferents dispositius TIC per tal de realitzar transferència
de dades.
-
Gestionar la informació
de forma lògica i utilitzar de forma àgil programes i aplicacions
informàtiques realitzant la seva instal·lació i, manteniment.
Comunicar de forma oral
i escrita els treballs quotidians i els projectes realitzats utilitzant
eines informàtiques que integrin diferents mitjans de presentació.
|
|
|
Organització |
|
|
|
|
L'organització d’aquest
itinerari es fa a partir dels diferents elements catalogats, seqüenciats
segons un criteri disciplinar pel que fa al conjunt de coneixements per
a que aquests s’integrin de forma coherent i progressiva tenint en compte
l’equilibri entre les activitats a l’aula ordinària i les específiques
a l’aula de tecnologia.
Per seguir la seqüència
i temporització previstes de forma ordenada i poder establir una
programació seguint el currículum es presenta l’itinerari
en diferents taules que presenten la mateixa informació però
agrupada amb criteris diferents per facilitar la valoració i organització
d’aquesta proposta. |
|
|
|
Trimestre |
Setmana
|
|
Aula ordinària |
|
Aula taller |
|
|
|
|
|
|
1r
|
1 |
1.1.0 |
Què és la tecnologia
(2h) |
|
|
|
2 |
1.1.1 |
El procés tecnològic |
1.5.0 |
Normes de seguretat a l’aula
de tecnologia |
|
3 |
3.1.0 |
Dispositius TIC. Quins són
i per a què serveixen. |
3.2.0 |
Emmagatzematge de la informació.
Com organitzar-la? |
|
4 |
1.3.0 |
Tècniques d’expressió
gràfica |
1.3.0 |
Tècniques d’expressió
gràfica |
|
5 |
1.3.0 |
Tècniques d’expressió
gràfica |
1.3.0 |
Rècniques d’expressió
gràfica |
|
6 |
1.3.0 |
Tècniques d’expressió
gràfica |
1.3.0 |
Tècniques d’expressió
gràfica |
|
7 |
1.3.0 |
Tècniques d’expressió
gràfica |
1.3.0 |
Tècniques d’expressió
gràfica |
|
8 |
1.1.2 |
Les eines a l’aula de tecnologia |
1.1.2 |
Les eines a l’aula de tecnologia |
|
9 |
1.1.2 |
Les eines a l’aula de tecnologia |
1.1.2 |
Les eines a l’aula de tecnologia |
|
10 |
1.1.3 |
Manteniment, seguretat i salut
a l’aula de tecnologia |
1.1.2 |
Les eines a l’aula de tecnologia |
|
11 |
1.2.0 |
Els materials |
1.1.2 |
Les eines a l’aula de tecnologia |
|
12 |
1.2.2 |
Identificació de fustes |
1.2.1 |
Les propietats dels materials |
|
13 |
1.2.3 |
Els plàstics |
1.2.1 |
Les propietats dels materials |
|
14 |
1.2.4 |
Els metalls |
1.2.3 |
Els plàstics |
|
15 |
1.2.4 |
Els metalls (2h) |
|
|
|
|
|
|
|
|
2n
|
16 |
3.3.1 |
El processador de textos |
1.4.1 |
Reutilització i reciclatge
a l’aula de tecnologia |
|
17 |
3.3.1 |
El processador de textos (2h) |
|
|
|
18 |
2.4.1 |
Què es necessita per
a muntar un circuit elèctric? |
2.4.1 |
Què es necessita per
a muntar un circuit elèctric? |
|
19 |
2.4.3 |
El circuit elèctric:
sèrie i paral·lel |
2.4.2 |
La font d’alimentació |
|
20 |
2.5.1 |
Simuladors de circuits elèctrics.
Com funcionen? |
2.4.3 |
El circuit elèctric:
sèrie i paral·lel |
|
21 |
2.4.5 |
Elements receptors: comandament
i protecció |
2.4.4 |
Connexió de generadors |
|
22 |
2.4.6 |
Circuits elèctrics
bàsics |
2.4.5 |
Elements receptors, de comandament
i de protecció |
|
23 |
2.2.0 |
Observació i anàlisi
d’un objecte |
2.4.6 |
Circuits elèctrics
bàsics |
|
24 |
2.2.0 |
Observació i anàlisi
d’un objecte |
1.5.1 |
El trepant de columna |
|
25 |
2.1.0 |
Construcció d’un porta-revistes
en fusta |
1.5.1 |
El trepant de columna |
|
|
|
|
|
|
3r
|
26 |
2.1.0 |
Construcció d’un porta-revistes
en fusta |
2.1.0 |
Construcció d’un porta-revistes
en fusta |
|
27 |
2.3.0 |
L’efecte dels esforços
de compressió, tracció i flexió sobre un objecte |
2.1.0 |
Construcció d’un porta-revistes
en fusta |
|
28 |
2.3.0 |
L’efecte dels esforços
de compressió, tracció i flexió sobre un objecte |
2.1.0 |
Construcció d’un porta-revistes
en fusta |
|
29 |
2.3.1 |
Pot ser resistent una estructura
lleugera? |
2.1.0 |
Construcció d’un porta-revistes
en fusta |
|
30
(I) |
2.3.1 |
Pot ser resistent una estructura
lleugera? |
2.1.0 |
Construcció d’un porta-revistes
en fusta |
|
30 (II) |
2.3.5 |
El triangle a les estructures
(activitat complementària) |
|
|
|
31 |
2.6.0 |
Simulador d’estructures. Com
s’aguanta un pont? |
2.3.0 |
L’efecte dels esforços
de compressió, tracció i flexió sobre un objecte |
|
32 (I) |
3.3.2 |
Creació de presentacions
multimèdia |
2.3.1 |
Pot ser resistent una estructura
lleugera? |
|
32 (II) |
|
|
2.3.5 |
El triangle a les estructures
(activitat complementària) |
|
33 |
3.3.2 |
Creació de presentacions
multimèdia |
2.3.3 |
Els perfils. Assaigs en paper |
|
34 (I) |
3.3.2 |
Creació de presentacions
multimèdia |
2.3.4 |
Assaigs amb les tires metàl·liques
del mecano |
|
34 (II) |
|
|
2.3.2 |
El material de construcció
a l’aula de tecnologia (activitat complementària) |
|
35 |
2.3.6 |
Estructures resistents amb
paper |
2.3.6 |
Estructures resistents amb
paper |
|
|
|
|
|
|
TAULA
3: Recobriment
curricular |
Contingut |
|
Subcontingut |
|
|
Elements disponibles
|
|
|
|
|
|
Descripció |
|
Documents
adjunts |
|
|
|
|
|
|
|
|
La
tecnologia
i el
procés
tecnologic.
Eines
i
materials
de
tecnologia
|
|
|
Reconeixement i anàlisi
d'eines i màquines pròpies de l'entorn tecnològic:
utilització, manteniment i normes de seguretat. |
|
1.1.0 |
Què
és la Tecnologia |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.1.1 |
El
procés tecnològic |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.1.2 |
Les
eines a l’aula de tecnologia |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.1.3 |
Manteniment,
seguretat i salut a l’aula de tecnologia |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Anàlisi de les propietats
i usos dels diferents materials tècnics i deducció de les
seves aplicacions a partir de l'observació i anàlisi de diferents
objectes. |
|
1.2.0 |
Els
materials |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.2.1 |
Propietats
dels materials |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.2.2 |
Identificació
de fustes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.2.3 |
Els
plàstics |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.2.4 |
Els
metalls |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Utilització d'instruments
de representació gràfica aplicant acotacions, escales i sistemes
de representació normalitzats per representar objectes. |
|
1.3.0 |
Tècniques
d’expressió gràfica |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Valoració de la necessitat
de fer un ús responsable dels materials contemplant el seu possible
estalvi, reutilització i reciclatge |
|
1.4.0 |
Estalvi |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.4.1 |
Reutilització
i reciclatge a l’aula de tecnologia |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Valoració de la necessitat
d'utilitzar les eines i tècniques adients per treballar amb cada
material seguint les normes de seguretat. |
|
1.5.0 |
Normes
de seguretat a l'aula de tecnologia |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1.5.1 |
Trepant
de columna |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Disseny
i
construcció
d'objectes
|
|
|
Disseny i construcció
d'un objecte senzill amb els materials i les eines adients aplicant els
sistemes de representació tractats |
|
2.1.0 |
Construcció
d’un porta-revistes
en
fusta |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Observació d'objectes
quotidians i de construccions simples per tal d'identificar els seus elements
estructurals i els esforços a les que estan sotmeses. |
|
2.2.0 |
Observació
i anàlisi d'un objecte |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Disseny i construcció
d'estructures senzilles aplicades a un objecte per millorar la seva resistència
als esforços. |
|
2.3.0 |
L’efecte
dels esforços de compressió, tracció i flexió
sobre un objecte |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.3.1 |
Pot
ser resistent una estructura lleugera? |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.3.2 |
El
material de construcció a l’aula de tecnologia |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.3.3 |
Els
perfils. Assaigs en paper |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.3.4 |
Assaigs
amb les tires metàl·liques del mecano |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.3.5 |
El
triangle a les estructures (activitat complementària) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.3.6 |
Estructures
resistents amb paper |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Disseny i construcció
de circuits elèctrics bàsics aplicats a objectes de construcció
pròpia |
|
2.4.1 |
Què
es necessita per muntar
un
circuit elèctric? |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.4.2 |
La
font d'alimentació |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.4.3 |
El
circuit elèctric: sèrie/paral·lel |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.4.4 |
Connexió
de generadors |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.4.5 |
Els
elements receptors, de
comandament
i de protecció |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2.4.6 |
Els
circuits elèctric bàsics |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Utilització de simuladors
per a la comprovació del funcionament de circuits elèctrics |
|
2.5.1 |
Simuladors
de circuits elèctrics. Com funcionen? |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Utilització de simuladors
d'estructures per determinar, a nivell bàsic, esforços i
estabilitat |
|
2.6.0 |
Simulador
d’estructures. Com s’aguanta un pont? |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
LesTIC
com
eina
per
a la
integració
i la
comunicació
de la
informació |
|
|
Utilització, funcionament
i anàlisi dels diferents dispositius TIC que aporten o recullen
informació mitjançant l'ordinador: càmeres, dispositius
de memòria, PDAs, telèfons mòbils i interconnexió
entre ordinadors. |
|
3.1.0 |
Dispositius
TIC. Quins són i per què serveixen. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Utilització dels sistemes
operatius per a emmagatzemar, organitzar i recuperar informació
de suports físics o virtuals. |
|
3.2.0 |
Emmagatzematge
de la informació. Com organitzar-la? |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Utilització de programes
per a la creació, edició, millora i presentació de
la documentació i els treballs elaborats. |
|
3.3.1 (A) |
Utilització
del processador de
textos.
WORD |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
3.3.1 (B) |
Utilització
del processador de
textos.
WRITER. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
3.3.2 (A) |
Creació
de presentacions multimedia.
PWP |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
3.3.2 (B) |
Creació
de presentacions multimedia.
IMPRESS |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|