|
El
passat 28 de juny del 2004, un grup de docents vàrem realitzar dos
sessions de treball i la visita a l'exposició, on els interessats
varen conèixer i gaudir de l'enginy desplegat en la construcció
d'aquest ginys realment sorprenents, especialment ment per a l'època
de la seva concepció.
Aquesta era unes sessions
organitzades per el
Centre de Documentació i Experimentació
en Ciències i Tecnologia. Aula de recursos de tecnologia
del
Departament d'Educació, juntament amb la col·laboració
del professor d'Educació Secundaria Lluís Ribas, conservador
i expert en automatismes mecànics, i amb la
col·laboració de l’Associació de Professors de Tecnologia
de Catalunya (APTC),
amb el tema:
|
Presentació
dels automatismes mecànics, la seva tècnica i el seu art
com a recurs didàctic per a la motivació dels alumnes
|
Aquesta sessió va
permetre conèixer aquest món, com a eina educativa, com a
recurs didàctic i el que pot oferir com a suport a la tasca docent
i en especial a la part de la tecnologia que té a veure amb els
mecanismes programats, la transmissió de moviment i les aplicacions
de la tecnologia en l'art de la fascinació.
Va incloure l'explicació
de part del creador, de com es realitzen aquest tipus de automatismes mecànics
i la participació en un debat, de com pogué realitzar les
activitats amb alumnes d'Educació Secundaria.
També ens van donar
a conèixer algunes possibilitats de com fer ús d'aquest recurs
didàctic, al mateix temps ens va orientar al professorat de l'àrea
de tecnologia per fer-ne ús
Vàrem poder observar
els mecanismes en moviment, conèixer les principals tècniques
constructives emprades i veure que el binomi art i tecnologia poden treballar
harmoniosament
Interessant recordar:
| Què
és un autòmat? |
|
Per contestar aquesta pregunta,
segurament a la gran majoria ens ve al cap, una definició com aquesta:
-
Un autòmat programable
és un equip electrònic programable en un llenguatge no informàtic,
dissenyat per controlar, en temps real, i en un ambient industrial, processos
seqüencials.
Doncs..., que diu l'Enciclopèdia
Catalana:
-
autòmat: Màquina
que per mitjà de dispositius mecànics, hidràulics,
pneumàtics, elèctrics, etc. és capaç de produir
moviments semblants als dels éssers animats. Coneguts des de fa
molt de temps, els autòmats han pres diferents formes constructives
i han tingut principis de funcionament molt divers a través del
temps. Cal esmentar els diferents objectes animats, estatuetes,
figures, etc. que ja ben antigament eren utilitzades.
Durant molt de temps hom construí
veritables autòmats moguts per mecanismes de rellotgeria
de precisió i d'una gran complexitat. En molts casos eren objectes
decoratius i sovint d'un gran valor artístic, i així es construïren
figures amb moviment, caixes de música i sobretot
rellotges amb figures mòbils que es movien al so de la música
o que tocaven les campanades a les hores i als quarts, i que eren disposats
en edificis públics: catedrals, ajuntaments, palaus, etc.
Al marge dels autòmats
esmentats, n'hi ha hagut d'altres com el jugador d'escacs de Kempelen,
mecànic, o el de Torres Quevedo, elèctric, que són
capaços de jugar una partida, tot imitant així un jugador.
En altres casos, l'autòmat
reproduïa animals, com ara ocells, o bé es tractava d'androides
que tocaven un instrument musical, etc.
Entre els autòmats cal
esmentar els robots (robot), capaços d'efectuar operacions i manipulacions
amb gran precisió, i que modernament han trobat l'aplicació
en certes indústries i treballs de laboratori, on poden suplir els
moviments humans.
Vol dir això, que també
poden ser mecànics, de fet els seus orígens son això,
mecànics.
-
rellotge d'autòmats
Rellotge de taula o butxaca que disposa de figuretes de forma humana o
d'ocells mecànics que poden efectuar uns moviments molt propers
als reals, acompanyats per sons molt ben imitats generats amb tècniques
de flauta i orgue. Van proliferar durant els ss XVIII i XIX, i sovint els
rellotgers construïen autòmats independents dels rellotges.
Els autòmats (amb rellotge o sense) més famosos sortiren
del taller dels Jaquet-Droz al Jura suís.
-
rellotge de cucut Rellotge
de paret procedent originàriament de la regió de la Selva
Negra que es caracteritza per la seva decoració rústica i
per la presència d'un autòmat en forma d'ocell que apareix
amb els tocs horaris. El moviment de l'ocell és complementat amb
el so de dues flautes que imiten el cant d'un cucut.
-
Museu d'Autòmats de
Camprodon. Antoni Subirà, conseller d'Indústria i Energia
de la Generalitat, inaugura el Museu d'Autòmats de Camprodon. El
museu és al polígon industrial de les Planes de Sant Ramon
i acull 600 figures realitzades pel matrimoni d'artistes francesos Michel
i Jacqueline Wurfel, que fabriquen autòmats per a tota mena de firmes
comercials. El museu ha estat possible gràcies a la iniciativa de
Ramona Pulí i Sebastià Sala, un matrimoni de forners de Camprodon
que van conèixer l'obra dels Wurfel fa nou anys. Les figures exposades
al museu representen tota mena d'activitats quotidianes i oficis tradicionals
situades en una maqueta de Camprodon.
|
|
| |
|
|
|
| Més autòmats
de la col·lecció particular de l'autor |
|
|
Detalls
gràfics de les sessions
|
