Carnestoltes
Jo, senyor Carnestoltes, rei dels poca-soltes,
gràcies per fer tot el que us he manat.
I abans de marxar fins l'any que ve
el meu testament us deixaré.
Per a la classe dels ponis, uns agradables somnis
Per a la classe dels gats, uns bons calçats
Per a la classe dels Teos, molts tebeos
Per a la classe de les tortugues, unes nines amb moltes arrugues
Per a la classe dels dofins, uns bons veïns
I per a la classe dels pallasos, molts de nassos
Per als nens de Cicle Inicial, un bon festival
Per als nens de Cicle Mitjà, un bon entrepà
I per als nens de Cicle Superior, un gran meló
I ara pels mestres
que tot el sarau heu aguantat
espero que us agradi el que us he deixat:
Per a l'Aurora, una calculadora
Per a la Mireia i per la Teia, una xemeneia
Per a l'Anna, una campana
Per la Gemma, un pastís de crema
Per la Virtu, molts caramels d'eucaliptu
Per la Carla, una taula
Per la Mª Angels, dos angels
Per a la Rosa de primer, un gran roser
Per a la Mª José, un xofer
Per en Jordi, un gran Sant Jordi
Per la Mary Trini, un biquini
Per a la Rosa, una carrossa
I per l'Amàlia, una sandàlia
Per la Laura, el torn de paraula
Per en Lluís, dos petits suis
Per a la Maria, una bona loteria
Per a la Ro, un bon turró
Per a l'Àngela, un viatge a Irlanda
Per al Lillo, un gran purillo
Per a la Valentina, un viatge a Argentina
Per a la Joana, una gincana
Per la Susana, una sardana
Per a la Sandra, una salamandra
Per en Jesús, el Canal Plus
Per la Neus, un viatge als Pirineus
Per a la Montse, un ponxe
Per a la Sílvia, una síndria
Per a la Dolors, un paquet de mocadors
Després d'escoltar el testament del rei Carnestoltes, ens va demanar que l'acomiadéssim cantant i ballant aquella cançò que diu:
A setze, a setze
a setze el vi
el pobre Carnestoltes
s'acaba de morir.
