Poemes
|
Ara
mateix
|
Ara mateix enfilo
aquesta agulla
amb el fil dun propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no sha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí dangoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus dun temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val lenyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: lespai dhistòria concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible. 1 Pensem-la clara
aquesta quietud Vam girar full
temps ha, i alguns sentesten 2 Potser el secret
és que no hi ha secret Potser, també,
del poc que tenim ara 3 Molt lentament
giravolta la sínia Així s'escriu
la història. Saber-ho 4 Massa sovint girem
els ulls encara Convé saber-ho
i convé, daltra banda, 5 ¿Qui sinó
tots - i cadascú per torna - Serem allò
que vulguem ser. Debades 6 Ni llocs ni noms
ni espai suficient Posem senyals de
pedra pels camins, 7 Compartirem misteris
i desigs Tot això
junt, i més, ha de donar-nos 8 En clau de temps
i amb molt de patiment. Solc rera solc
per mar de cada dia, 9 Ni cap llevant
luxuriós, ni cap Posem la mà
damunt la mà i els anys 10 Vam preservar del
vent i de loblit Del fons dels anys,
crida, barbullent, 11 Convertirem els
silencis en or Convertirem el
vell dolor en amor |
||||||||||||
Lletra Miquel
Martí i Pol
|
||||||||||||
Música
Lluís Llach
|
||||||||||||
|