Miquel
Martí i Pol
|
|||||||||||||||||
Els anys com una rella |
|||||||||||||||||
Els anys, com una rella, caven solcs a l'eixuta pell dels pobres. T'ho dic estranyament, però no et pensis pas que he modat d'estil: sec, com abans,a un racó de la cuina i em dic Miquel Martí i Pol com abans i,com abans, visc al poble on vaig néixer. Són els temps que canvien.. Ara la gent ocupa els llocs dels versos i no s'hi val a fer jocs de paraules per apagar la fam o la incertesa. Els mots valen només allò que diuen, i quan jo dic "el poble" vull dir la gent que viu entorn de casa. Ja veus si és fàcil d'estimar. I possible. Tan possible com créixer tan fàcil com alliberar-se de l'home vell i compartir l'angoixa dels altres; i l'esforç, i l'esperança. Miquel Martí i Pol |
|||||||||||||||||
|