Una breu passejada per la nostra història

Les restes més antigues de la presència de l'home dins  del terme municipal pertanyen a un poblat ibèric situat al Puig de Can Cendra. En aquest poblat, que va perdurar fins a l'època de la romanització, s'hi va trobar ceràmica feta a mà i a torn, monedes, objectes de ferro i joies de tipus hel·lenístic.
Dins el terme municipal de Montfullà s'han trobat restes d'una vila romana, datada al S. I d. C. Estava situada sota l'església de Sant Pere de Montfullà. Precisament el primer testimoni escrit que hi ha al terme fa referència a aquesta església de Montfullà. Es tracta d'un document signat l'any 882, mitjançant el qual el bisbe de Girona va donar l'església de Montfullà a la seu de Santa Maria i a Sant Feliu. Aquell mateix any , el bisbe va donar els delmes de l'església d'Estanyol a les esmentades esglésies de Girona.
El poble de Bescanó, comença a sortir a la història l'any 1058, data en que la comtessa Ermessenda va restituir l'església de Sant Llorenç al bisbe de Girona Berenguer. A partir d'aquest moment, al voltant de l'església es va anar constituint el poble.
A partir de mitjans del S. XIV el terme de Bescanó va patir, igual que la resta de Catalunya, els estralls de diverses desgràcies naturals : l'any 1333, la fam arran de les males collites; l'any 1348 la pesta negra, que va delmar la major part de la població; l'any 1427 hi va haver uns forts terratrèmols,...
Tots aquests fets juntament amb els "mals usos" que mantenien els senyors feudals sobre els pagesos, van empobrir enormement el camp català, Bescanó també en va sofrir les conseqüències. El primer senyor feudal documentat aquí va ser Guillem del Castell. Tot això va portar a un aixecament dels camperols contra els senyors, que va esclatar l'any 1462. Durant aquesta guerra es va trencar la resclosa de la sèquia Monar, que havia construït el rei Pere III el cerimoniós  l'any 1315. Bescanó també va rebre les conseqüències d'aquesta guerra.
La guerra va acabar el 1472 amb victòria reial. L'any 1477 , Joan II va recompensar l'ajut del cabdill remença Francesc de Verntallat amb la donació de privilegis, títols i terres.
En els primers anys del S.XVII la pesta va tornar a atacar Bescanó. Sobre la font de Sant Sebastià es va col·locar una inscripció que recorda aquella brotada de pesta del 1611. Una mica més tard, al 1613 ,  a l'església d'Estanyol s'hi va construir el "comunidor". ( Un comunidor servia perquè s'hi posés el mossèn per a fer invocacions. Si hi ha sequera demana pluja; si hi ha aiguat demana que pari de ploure, si hi ha epidèmies demana que s'acabin ,...) D'aquests temps ve la processó de Santa Anna que es celebrava quan hi havia sequera. En aquesta processó hi participaven 14 pobles de les rodalies.
Les sequeres i les males collites van portar a una forta crisis econòmica i a un empobriment de la població que va afavorir l'aparició del bandolerisme. Un dels bandolers més famosos que van actuar per aquestes contrades va ser Joan de Serrallonga. Diuen que l'any 1629 va segrestar un nebot d'en Pere Cendra d'Estanyol. El 1630 van assaltar unes 30 o 40 persones prop de l'hostal de l'Arropit. En aquest assalt van segrestar en Matamala de Vilanna, pel qual van demanar un rescat de 400 lliures. També van atacar diversos masos de la zona.
Durant la Guerra dels Segadors, es van produir gravíssims incidents a la comarca. La zona de Bescanó, Montfullà i Cartellà va ser saquejada diversos cops per les tropes reials que buscaven aliments. La guerra es va acabar l'any 1659.
Anys després, l'any 1675, els francesos van envair Girona novament. Ho van intentar 2 cops més , l'any 1684 i l'any 1694. En defensa de Girona hi va tenir un paper destacat en Raset de Trullars.
Amb la guerra de successió, en  el període que va del 1705 al 1714 , Bescanó va tornar a patir les conseqüències d'una guerra i malgrat que alguns bescanonins van participar activament en la lluita , el poble va haver de suportar fortes càrregues fiscals i la manutenció de les tropes. Com és sabut la guerra va acabar amb la victòria de Felip V , que va promulgar el Decret de Nova Planta amb el qual s'abolien els drets i constitucions de Catalunya.
I quan la població es començava a recuperar, esclatà l'any 1793 la guerra entre la corona d'Espanya i França. Això va produir una arribada massiva d'emigrants que fugien de la  Revolució Francesa, la major part dels quals es volien instal·lar a la ciutat de Girona. En van venir tants que el general Ricardos va decidir fer-los fora de la ciutat i els van enviar a la zona de Bescanó i les Guilleries. Però la guerra continuava i Bescanó , com altres vegades, va haver de contribuir amb l'aportació d'homes, diners, queviures i allotjament de tropes. La guerra va acabar l'any 1795 , però va deixar com a seqüela una forta baixada demogràfica i un empobriment total del poble.
Però també van passar coses bones. L'any 1733 va arribar el primer cirurgià, l'any 1788 va arribar el primer mestre , es va reparar el rec del Molí de Benagues, l'any 1792 es va construir el Molí d'en Viader i es va millorar l'agricultura.
La tranquil·litat va durar poc, l'any 1808 els francesos hi van tornar i van envair Catalunya. Com sempre a la zona de Bescanó hi va haver diverses topades amb els francesos. L'any 1810 els pobles de les rodalies van quedar mig abandonats i empobrits pel constant saqueig que van patir dels dos bàndols. les conseqüències va ser difícils de superar i van durar anys.
Les guerres carlines també es van fer sentir a Bescanó. l'any 1849 en Cargol va bloquejar la sèquia Monar per deixar Girona sense aigua. Això va portar a que es deixés un destacament de soldats a Cal Gegant a fi d'evitar més sabotatges. Dos anys després d'això el 1851 , en assabentar-se que al Mas Vilallonga de Vilanna s'hi feia una reunió de carlins, els mossos d'esquadra hi van entrar i van afusellar els nou detinguts. Això va ser tan greu que, temps després, es va abolir el cos de mossos d'esquadra.
Entre la 2ª i la 3ª  guerra carlina es van fer les primeres escoles de nens, al 1860 la de Bescanó i al 1862 la d'Estanyol.
Al 1872 va començar la 3ª guerra carlina i Can Cendra d'Estanyol va esdevenir un important centre carlí, ja que els germans Pere i Francesc Cendra van ser personatges destacats de la causa carlina. L'esplanada situada al costa de Can Cendra era coneguda com a " Plaça de les contribucions", ja que allà es pagava la contribució per al sosteniment de la causa carlina.
En acabar la guerra, quatre anys després, l'any 1880 , el camí ral " La Pilastra" va canviar el traçat. Això va fer que el poble anés creixent al voltant de la nova carretera.
L'aprofitament de l'aigua del Ter i de les sèquies va possibilitar la industrialització de Girona i també de Bescanó, ja que l'any 1893 s'hi va instal·lar una sucursal de la fàbrica Grober. Aquesta fàbrica va donar feina a molta gent de Bescanó, cosa que va fer que molta gent baixés de la muntanya per establir-se al pla.
Tot aquest procés d'industrialització es va veure afavorit pel tren d'Olot a Girona, que va arribar a Bescanó l'any 1895 i va fer el seu darrer viatge el 15 de juliol del 1969.
A principi del S.XX , entre els anys 1916-1926 , el comte Berenguer, aprofitant l'aigua de la sèquia , va construir un seguit de centrals elèctriques a fi de fer arribar la llum elèctrica al poble, tot que al començament sovint la gent es quedava a les fosques i , per això, els més benestants s'abonaven al subministrament del comte i al d'en Bonmatí, que també tenia centrals elèctriques.
L'any 1926 , l'ajuntament va adquirir Can Sambola per traslladar-hi les dependències del consistori i l'escola, cosa que es va fer aquell mateix any.
I de mica en mica el poble anava creixent. Durant la 2ª república es van construir cases aparellades de protecció oficial al Raval.
En esclatar la guerra civil l'any 1936 es va constituir el Comitè de Bescanó, que a diferència d'altres, no va ser cruent i , portat per una gran tolerància i respecte, va aconseguir que no s'assassinés ningú del poble en aquells anys tan difícils.
En acabar la guerra, l'any 1939 i durant els durs anys de la postguerra , la Grober va promocionar la construcció del cinema Unió. L'Alba Bescanonina va prendre nom d'una coral que va funcionar a Bescanó fins a començament de la guerra civil.
L'any 1946 el tren d'Olot va descarrilar a La Pilastra i va caure al riu ( l'atemptat es va atribuir als maquis), però per sort no hi va haver desgràcies personals.
En la dècada dels seixanta es va trasbalsar l'urbanisme a Bescanó amb la construcció del "Pisos del Patronat" i els "Pisos d'en Xifra".
El 1972 es va produir un fet curiós: Ràdio Girona va radiar un fragment de la novel·la de Miquel Fañanas " Susqueda i altres narracions", segons la qual el pantà de Susqueda es trenca i tot queda inundat. Molta gent del poble s'ho va creure i es van produir escenes de pànic.
Dos anys després va deixar de funcionar la barca que servia per creuar el riu Ter fins al terme de Sant Gregori. que s'havia utilitzat des de començaments de segle.
L'any 1975 es va acabar la dictadura i va començar el procés democràtic que va portar a les primeres eleccions al 1977. Aquell mateix any va morir a Andorra Josep Fontbernat i Verdaguer, que havia nascut a can Fontbernat d'Estanyol i va ser un gran lluitador de les llibertats de Catalunya, col·laborador de Francesc Macià, diputat al Parlament i director de diverses corals, entre altres coses a ell li hem dedicat la Biblioteca Pública del poble.
A la primavera de l'any 1980 es van inaugurar les noves escoles.... i  a la dècada dels noranta les piscines i el camp de futbol.
I darrerament, a la primavera del 2001 s'ha inaugurat la nova Llar d'Infantsl Municipal Bescanó Nins amb la presència de la Consellera Carme Laura Gil. El setembre del 2001 es va estrenar la cuina nova de l'escola. El 2002 s'ha ampliat l'edifici d'Educació Infantil amb dues aules noves. El setembre del 2003 la Consellera Irene Rigau ha inaugurat l'ampliació de la Llar d'Infants Municipal... més endavant s'ha d'ampliar l'edifici d'Educació Primària.... I com diu en Lluís Solé en el seu text : Bescanó creix
I fins aquí aquesta breu passejada per la nostra història com a poble.
 

Fets històrics i dades extrets de la Història dels Pobles en còmic / 43, editada per La Caixa de Girona i El Punt amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bescanó Fotos cedides per en Lluís Solé i Perich.