L'activitat docent de l'Enric Casassas el portà, mantes vegades, a entrar en contacte amb el món del treball. L'any 1925 s'incorporà com a professor de Gramàtica castellana i de Gramàtica catalana, a l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell. L'any 1926, ja el van nomenar Director del Centre, tot i la seva interinitat. L'any 1929 rebé el seu nomenament definitiu i l'encàrrec d'explicar les assignatures d'Aritmètica Superior i de Geografia comercial i Economia política.
El seu pas per la vella Escola d'Arts i Oficis, o Escola del Treball, quedà reflectida, també, en articles dels Diaris de Sabadell en els quals es feia públic reconeixement del valor de la seva labor docent i de l'aire renovador que donà a la pràctica de les assignatures que li foren encomanades.

L'ESCOLA D'ARTS I OFICIS

MOVIMENTS RE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A EUROPA

Aquest moviment de renovació pedagògica s'estengué aviat a terres de l'Estat espanyol. L'impuls divulgador provingué de diversos grups inquiets, preocupats per la situació imperant a Espanya. La seva influència sobre tota la societat espanyola i sobre els grups renovadors catalans fou considerable.
Hom considera que els nous corrents renovadors en el camp de la pedagogia penetraren a Catalunya a la primeria del segle XX i que la seva assumpció primicera facilità "l'esponerós renaixement educatiu que durant el primer terç del segle va elevar Barcelona al cim de l'esplendor pedagògica i educativa d'Espanya".
La reforma que va tenir lloc no hagués esta possible sense una prèvia formació d'un grup de mestres capacitats i entusiastes. Per això, en parlar de les transformacions pedagògiques de començaments de segle, no es pot oblidar la que es feu en la formació integral dels mestres i, en el cas concret de Catalunya, no es pot oblidar l'Escola de Mestres que l'any 1906 Joan Bardina fundà a Barceona. Entre els seus alumnes es comptaven Enric Casassas i Cantó i la que fou la seva muller, Carme Simó Saco.

El darrer quart del segle XIX, tot Europa veié un moviment de renovació pedagògica, com a conseqüència de la influència que, en el camp de la pedagogia, exerciren un conjunt de corrents: el positivisme, el racionalisme, l'idealisme postkantià, etc.
Molt aviat, en aquests moviments aparegueren dues tendències ben clares:una que descansava en els principis derivats de l'humanisme integral; una altra que ho feia en postulats radicals de transformació social.
Però tots anteposaven el valor de l'educació i de la formació integral del nen al de la instrucció, instituïen la coeducació, concedien gran importància a l'educació estètica, als treballs manuals, a l'observació directa de la natura i a l'educació física, i intentaven establir, a través de la família, una relació estreta entre l'escola i la societat.

MOVIMENTS RE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A EUROPA
MOVIMENTS RE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A CATALUNYA