Enric Casassas i Cantó nasqué a Barcelona, el dia 14 d'abril de
1894, fill d'un llibreter que, com aquell que diu, acabava d'arribar del poble,
Santa Eugènia de Berga, població situada a tres quilòmetres de Vic. Ell fou el
tercer fill d'una colla de deu germans. Això l'obligà a posar-se a treballar
molt aviat per pagar-se els estudis, ja que volgué estudiar per mestre.
El
curs 1906-1907 va poder ingressar a l'Escola de Mestres de Joan Bardina. L'any
següent hi conegué Carme Simó i Saco, que fou, anys després la seva
esposa.
L'empremta que el pas per l'Escola de Mestres deixà en el pensament
pedagògic d'Enric Casassas no s'esborrà mai més.
L'Escola de Mestres fou una
escola de concepció totalment distinta a les oficials i féu una tasca més
educativa que instructiva amb la finalitat de fer els seus alumnes aptes per a
la vida del seu temps.
Bardina creia que les coses s'han de fer perquè hom en
té el deure i no per obtenir-ne premis o per por del càstig. Més encara, creia
que les cose s'han de fer per entusiasme, per il·lusió conscient.
Quan acabà la carrera, Enric Casassas, després d’una breu etapa
com a mestre del “Col·legi dels Amics de la Instrucció”, de Cardedeu
(1914-1915), fou nomenat mestre de Castellgalí, prop de Manresa, sobre
l’aiguabarreig del Cardener i el Llobregat (1916). Allà formà la seva llar; hi
tingué i hi enterrà el seu primer fill; hi assajà les primeres lliçons;
col·laborà amb les seves observacions diàries a l’elaboració de l’Atlas
Pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer, el meteoròleg catedràtic
d’astronomia a la Universitat de Barcelona, i participà en les lluites inicials
que, per introduir els nous mètodes i les noves orientacions, s’havia de lliurar
cada dia contra els partidaris de l’status quo que moltes vegades formaven part
dels cercles amb els quals l’unien llaços efectius ben ferms.
Uns anys
després , quan tenien vint-i-sis anys, el matrimoni Casassas-Simó va arribar a
Sabadell. Ell, de mestre de l’Escola Nacional de Nens, número 2, del carrer de
Bèlgica; ella, a la mateixa Escola, però de Nenes.
L’espectacle, quan hi
arribaren, no podia ser més desalentador: aules desmanegades, matrícules
reduïdissimes, prestigi social inexistent….
En aquest quadre tan poc falaguer
començà la labor dels joves mestres, un cop establerts a Sabadell.
A l’Escola
Nacional, que era unitària, Enric Casassas introduí els mètodes preconitzats per
l’Escola Activa, sense d’altres concessions que les que li imposava el nombre
cada dia creixent d’alumnes als quals atenia personalment i les que derivaven de
les normes coercitives i repressives que foren dictades durant els anys de la
primera dictadura (1923-1929).
Amb energia i constància tingué cura de la
preparació intel·lectual i física dels nois, organitzà visites a indústries
diverses, organitzà treballs para-escolars, sense que hi manqués la música i el
dibuix.