LA CAPUTXETA VERMELLA

GUIÓ:
( A la casa de la mare de la de la Caputxeta la seva mare la crida)
Mare -Caputxeta! Caputxeta!
Caputxeta - Ara vinc, mare! (apareix la Caputxeta)
Mare - Mira, Caputxeta. L'àvia està malaltona i no es pot llevar. Hauries d'agafar aquest cistell ple de menjar i portar-li.
Caputxeta - Què té?
Mare - Moltes coses, filla. Ja és molt velleta i està força delicada.
Caputxeta - I podré quedar- me una estona amb ella?
Mare - D'acord però no t'entretinguis i torna abans que es comenci a fer fosc.
Caputxeta - No t'amoïnis, mare.
Mare - Travessa el bosc ràpidament, si veus el llop, crida al llenyataire.
Caputxeta - Es dolent el llop?
Mare - Sí, filla, quan té gana es menja els nens petits.
(Caputxeta surt amb el cistell i comença a caminar pel bosc, va cantant, desapareix per un costat de l'escenari, canvi d'escenari traiem la casa, apareéis per l'altre costat del bosc i el llenyataire també apareix caminant al davant seu )
Caputxeta - La , la lara...! (va cantant)
Llenyataire - On vas, Caputxeta?
Caputxeta - A casa de la meva àvia.
Llenyataire - Compte amb el llop.
Caputxeta - Entesos.
( Surt la Caputxeta de l'escenari, també el llenyataire, canvi d'escenari, es veu el bosc i a l'altre costat la casa de l'àvia, entra a escena el llop, pega un salt i es queda davant de la Caputxeta)
Llop - Mmmmm...! La seva carn se'm desfà a la boca!
Caputxeta - Hola , t'esperava.
Llop - No t'espantes de veurem?
Caputxeta - I tant que no! Ets tan seriós que fins i tot em fas riure.
Llop - Doncs tothom quan em veu, comença a tremolar.
Caputxeta - Ah, si? Per què?
Llop - Perquè d'una queixalada em puc cruspir una nena sencera.
Caputxeta - La mare ja em va dir que tingués compte amb tu perquè diuen que ets molt ferotge.
Llop - Això ja es massa!
Caputxeta - Adéu, que tinc pressa.
Llop - Un moment tu no te'n vas d'aquí.
Caputxeta - La meva àvia es troba malament i està al llit, necessita que l'ajudi.
Llop - Ho comprenc. (digué dissimulant) pots anar-te'n quan tu vulguis. Qui sóc jo per impedir- t'ho?
Caputxeta - Ja sabia jo que no eres tan dolent, fins aviat.
( el llop marxa corrent i la Caputxeta se'n va a casa de l'àvia tranquilament, el llop pensa menjar- se a l'àvia arriba davant de la porta de l'àvia)
Llop (truca) "Toc, toc toc"
Àvia - Qui hi ha?
Llop (amb la veu de la Caputxeta) - Sóc jo, la Caputxeta, obre'm, porto un cistell ple de menjar.
(l'àvia pensa que alguna cosa no rutlla bé, s'aixeca del llit, mira per la finestra i veu el llop. S'amaga al rellotge de pèndol)
Àvia - Déu meu! I ara que faig?
Llop (nerviós) - Per què no m'obres d'una vegada, àvia? Estic cansada i vull veure't. ( el llop entra).
Llop - He, he, he! Això no m'ho esperava! Mentre no arriba la Caputxeta, aniré fent l'aperitiu. (amb la veu de Caputxeta) On t'has ficat àvia? (el llop la busca)
Llop - S'ha escapat, doncs, si es així, em menjaré a la Caputxeta . (el llop es disfreça d'àvia, mentrestant Caputxeta ha arribat a ca l'àvia)
Caputxeta - "Toc, toc, toc!"
Llop - Qui hi ha? (amb la veu de l'àvia)
Caputxeta - Puc entrar àvia?
Llop -Passa filleta, passa! (amb la veu de l'àvia)
Caputxeta (apropant-se a l'àvia)- Com et trobes?
Llop -Molt malament néta, estimada. (amb la veu de l'àvia)
Caputxeta - La teva veu és molt rara, àvia!
Llop -És la grip, filleta (digué amb la veu de l'àvia)
Caputxeta - Però jo l'he sentida en algun altre lloc!
Llop - Tu diràs on, preciosa. (amb la veu de l'àvia)
Caputxeta Et brillen molt els ulls, àvia! (espantada)
Llop - És la febre (amb la veu de l'àvia)
Caputxeta - Se t'han tornat molt grossos
Llop Són per a veure't millor! (amb la veu de l'àvia)
Caputxeta - I les teves mans? Són molt llargues, lletges i negres!
(adonant-se que tenia potes)
Llop - Són per acaronar-te millor, nena preciosa. (amb la veu de l'àvia)
Caputxeta -I la teva boca?
Llop - Que li passa, a la boca? (amb la veu de l'àvia)
Caputxeta - Es decomunal... i tens unes dents esmolades a més no poder!
Llop - Són per a menjar-te millor! (va rugir el llop, enrabiat, mentre es llançava sobre ella, alliberat ja d'aquella disfressa)
Caputxeta (la Caputxeta ,espantada, cau. Amb sort va poder sortir, i... ) -Socors, auxili!_ Llenyataire, ajudi'm! El llop em vol menjar!
Llenyataire ( apareix el llenyataire)- A si?
Llop - Espera, no fugis! (cridant) . Jo puc córrer més que...ooohhhhhhhhhh!!!!!
Llenyataire (el llenyataire estomaca de valent el llop) - Té, té i té! Des d'avui et marxaran les ganes de menjar-te nens innocents! (cridava mentre el pegava)
Llop (queixant-se) - Aug....! Ai....! Ui.....!
(el llenyatarie i el llop marxen d'escena, tota l'estona pegant al llop)
Caputxeta (la Caputxeta entra a la cabanya) - Àvia! Àvia! On ets? (crida, angoixada)
Àvia - Aquí, filla meva! (sortint del rellotge, s'abracen)
Àvia - Quin ensurt, aquí dintre tancada (parlava intranquila). En sentir que arribaves, he volgut sortir i distreure el llop, però no he pogut perquè no podia obrir la porta.
Caputxeta - Ha estat millor així, àvia.
Àvia - Però, com t'has lliurat d'aquella bèstia?
Caputxeta M'he escapat corrent i el llenyataire m'ha salvat. Es veritat, que estàs malalta?
Àvia - Em sembla que ja no ho estic, filleta. L'alegria de veure que no t'ha passat res m'ha fet fugir tots els mals.
Caputxeta ( se'n va) - Està curada, en quant al llop, ara ja sé com les gasta, i no m'hi aproparé .Encara, que em penso que ell tampoc no gosarà tornar, després de la pallissa que ha rebut.