Vàrem utilitzar les dades de l'observatori de Roquetes, al Baix Ebre, que té una sèrie que comença l'any 1910. Per relacionar la meteorologia amb els incendis vàrem utilitzar un parell dels anomenats índexs meteorològics de risc d'incendi, que resumeixen un conjunt de variables meteorològiques que afecten l'inici i la severitat dels incendis forestals. Els resultats ens van mostrar que els índexs de risc d'incendi havien augmentat significativament entre l'any 1941 i el 1994. Aquest augment era la conseqüència directa d'un augment de la temperatura (0.1 ºC per dècada entre 1910 i 1994) i d'una disminució de la humitat relativa mínima de l'aire (0.8 % per dècada entre 1941 i 1994). La quantitat de pluja, en canvi, no havia variat, encara que sí havia augmentat la demanda evaporativa (13 mm per dècada entre 1910 i 1994). La relació entre la superfície cremada i, sobretot, el nombre d'incendis forestals i els índexs de riscs d'incendi era significativa. Tot i això, no podem concloure que el canvi del clima sigui l'única causa de l'augment dels incendis forestals a Catalunya, ja que d'altres variables hi influeixen (canvi d'usos del sòl, freqüentació humana) i també han canviat durant aquest període. De totes maneres, com que la relació clima-incendis està prou ben establerta, creiem que el canvi de clima n'és almenys una de les causes. Les implicacions de cara al futur són importants. Si el clima esdevé més càlid i eixut, com semblen indicar els models de canvi climàtic, hauríem d'esperar una major severitat i freqüència dels incendis a Catalunya en un futur no gaire llunyà.