L
Reportatge
|
|
||||||
ALGUNS JOCS ,ALS QUE JUGAVEN ELS NOSTRES PARES I AVIS
|
|||||||
ALGUNS JOCS TRADICIONALS: INTRODUCCIÓ: Encara que la forma de vida dels nostres avantpassats no deixava un temps per l' esbarjo, doncs sempre hi havia alguna cosa a fer,smepre es trobava un moment també per jugar.. Tampoc hi havia entreteniments com els d ‘ara . La televisió encara no s'havia inventat, els aparells de ràdio eren escassos ,els llibres , revistes i diaris poc difosos . Com s'entretenien ? doncs de moltes i variades maneres . Aquí us presentem alguns dels jocs als que jugaven .
A LA UNA SALTA LA MULA: Es feia a sorts, i al que li tocava es posava doblegat per la cintura , recolzant els colzes sobre els músculs o genolls . Els altres jugadors saltaven damunt recolzant les mans a la seva esquena . A la vegada que saltaven anaven repetint una frase . "EL PITO I LA PITA": Per jugar al pito fa falta un pal curt, com de deu centímetres, afilat pels seus costats (nosaltres ho fèiem de “xop” , doncs com aquesta fusta pesava poc s‘elevava amb més facilitat) i un altre pal llarg , d' una mica més d'un metre . En el seu temps es jugava així: Es feien dos camps separats per una ratlla i a cada un d'ells es col·locava un jugador Començava el joc el “ pito “estava en repòs , sobre el terra . El jugador el pegava hàbilment sobre un dels extrems , el que feia era aixecar-se , i abans de que tornes a caure al terra se li “ propinava” un segon cop , amb mes o menys precisió per enviar-lo fins al camp contrari. Aquí el jugador rival havia de colpejar-lo evitant que caigués al seu camp i així successivament.
El castro era un dels jocs més practicats per les nenes en tots els llocs. Per jugar es dibuixava al terra una espècie de quadrícula amb diferents compartiments rectangulars , per on s'havia d ‘ anar passant seguint un ordre. Per això era necessari un simple tros de “ teja”(teula) pla, una pedra aplanada o inclús una caixa metàl·lica plena de sorra o pedres , que es tirava i colpejava amb el peu . La part més gran del joc es realitzava a la “pata coja”, a peu coix ,colpejant la teula amb el peu de recolzament . Es perdia quan es trepitjava la ratlla o la teula quedava sobre la ratlla . Una de les variants era el "piso", que consistía en, una vegada fet el recorregut amb la teula , es mirava cap al cel amb els ulls tancats i s ‘ avançava pels quadres preguntant a cada un "¿piso?", els altres responien "¡no!"; un nou pas i la mateixa pregunta, fins completar el castro, el qual suposava haver guanyat . Si contrariament la resposta era sí, es perdia i passava el torn al següent .
|
|