TALLER D'ESCACS
Jugades especials

1.-La captura al pas del peó:El peó de les negres captura al pas el peó blanc




En els escacs antics el peó sempre avançava només una casella cada jugada. Per tal d'agilitzar el joc, es va decidir, en un determinat moment, que la primera vegada que es juga un peó, hi hauria la possibilitat d'avançar dues caselles. Aquest fet, però, comportava que es pogués burlar la capacitat defensiva d'un peó contrari. Per tal d'evitar-ho, s'establí aleshores aquesta jugada especial: la captura al pas del peó











  1. Posició dels peons per poder fer aquesta jugada:
Pot fer aquesta jugada el jugador de blanques que té un peó a la fila 5 i el el seu adversari té un peó a la fila 7 (la d'origen per als peons negres) en una columna contigua a la del peó blanc.






  1. Acció del contrari que permet aquesta jugada
Amb la posició esmentada, que l'adversari avanci dues caselles el seu peó, cosa que pot fer, ja que el té a la casella d'origen del peó. Tots dos peons quedaran costat per costat, és a dir, en la mateixa fila i en columnes contigües.






  1. Mecanisme de la jugada
La jugada consisteix a matar el peó negre, però el blanc no ocuparà pas la casella que deixa buida el negre (ja que això implicaria de fer un moviment que el peó té prohibit): la casella que ocuparà el peó blanc és la contigua al vèrtex anterior del costat del peó negre capturat, és a dir, la mateixa que hauria ocupat si el peó negre només hagués avançat una casella i nosaltres l'haguéssim capturat en aquesta posició.






  1. Condició per fer la jugada
La captura al pas del peó només es pot fer immediatament, és a dir, en el torn següent a l'avanç de dues caselles per part del peó adversari. Si no es fa immediatament, després ja no es pot fer.





2.-L'enroc:Les blanques fan l'enroc curt i les negres fan l'enroc llarg
És l'única jugada en què es mouen dues peces, l'única en què el rei avança dues caselles i també l'única en què la torre pot saltar per damunt d'una altra peça. Consisteix a moure el rei dues caselles en direcció al racó (on es troba la torre) i en la mateixa jugada fer saltar la torre per damunt del rei i situar-la a l'altre costat seu. Hi ha dues menes d'enroc: el curt i el llarg. En l'enroc curt la torre se situa en la casella de l'alfil de rei, i en el llarg en la de la reina. És aconsellable enrocar-se tan aviat com es pugui.

L'enroc només es pot fer si es donen totes les condicions següents:

  1. Que no hi hagi cap peça entre el rei i la torre
  2. Que el rei no estigui en escac
  3. Que cap de les caselles per a les quals ha de passar el rei o la casella que ocuparà finalment estigui amenaçada per una peça de l'adversari.
  4. Que no s'hagi mogut el rei ni la torre amb la que es vol fer l'enroc. Si el rei o la torre s'ha tret de la casella d'origen i hi ha tornat, hom tampoc no es pot enrocar.
Observació: cal recalcar que sí que es pot enrocar si la torre està amenaçada per una peça adversària.

Es considera que l'enroc és una jugada del rei, per tant, aquest s'ha de moure primer i després la torre.


3.-Coronació




La coronació s'esdevé quan un peó aconsegueix arribar a la vuitena casella de la columna, al costat del tauler que hi ha tocant al nostre adversari. Aleshores el peó s'ha de canviar per qualsevol altra peça, excepte un rei o un altre peó.










4.-Les taules

Hi ha diverses situacions que comporten que la partida sigui taules. En els campionats, es dóna mig punt per a cadascun dels jugadors. Vegem-ne els casos més habituals.








  1. Rei ofegat: algunes vegades s'esdevé que essent el torn d'un jugador, i sense estar el rei en escac, el jugador no té cap moviment possible. Es diu llavors que el rei està ofegat.
  2. Insuficiència de material per a fer el mat: s'arriba a aquesta situació quan s'esdevé que no hi ha prou peces perquè cap dels jugadors pugui fer el mat a l'altre.
  3. Taules pactades: sempre que sigui el torn de joc d'un jugador, aquest pot proposar taules a l'adversari: si les accepta la partida es considera acabada i són taules; altrament, la partida continua.


5.-El final de la partida




Una partida d'escacs pot finalitzar de diferents maneres

  1. Escac i mat: un jugador guanya la partida quan ha amenaçat el rei contrari de tal manera que aquest no és pot defensar, cosa que provocaria la captura del rei a la següent jugada.
  2. Taules: és com s'anomena l'empat en els escacs.
  3. L'adversari abandona: si un jugador declara que abandona, perquè no es veu amb possibilitats de guanyar o de fer taules, el seu adversari guanya la partida.
Flipa amb els escacs

Un dia, el cubà José Raúl Capablanca estava mirant el seu pare com jugava amb una amic. En un moment donat José se’n va adonar que el seu pare havia mogut el cavall des d'un quadre blanc a un altre quadre blanc i quan es va acabar la partida li va dir al seu pare que havia fet aquell moviment il·legal. El seu pare no l'hi va fer cas perquè ningú havia ensenyat al seu fill a jugar a escacs i per tant es pensava que no en sabia. José es va mosquejar i va reptar al seu pare a jugar un parell de partides, i en Jose les va guanyar totes dues. José tenia quatre anys aleshores. El 1922, Capablanca va jugar contra 103 oponents alhora a Cleveland, Ohio, empatant una partida i guanyant la resta.
taller d'escacs de l'escola Joan Miró