EL JOC I LES JOGUINES
Els joc i les joguines són temes que interessen i preocupen als pares i mares no només durant els dies de Nadal, aquí oferim una entrevista a la Maite Martínez apareguda al mes de desembre de 2007 a la revista digital EROSKI, publicació digital que s'ocupa de molts temes interessants per a la vida diària, i ens pot ajudar a aclarir algunes idees al respecte.
Maite Martínez és diplomada en Magisteri i membre de l'equip tècnic de Juguete Seguro, un projecte europeu que té com a objectiu informar i formar als consumidors, pares, educadors i infants sobre la seguretat de les joguines, el seu ús segur i el seu consum responsable, tanmateix com facilitar eines de defensa dels drets dels consumidors. També és l'especialista d'una empresa especialitzada en projectes educatius que assessoren empreses fabricants de joguines, institucions educatives, associacions i escoles respecte a les possibilitats educatives del joc i les. Tanmateix és col·laboradora habitual de l'Associació Internacional pel dret al Joc (AIDJ) i de l'Associació de Ludoteques de Catalunya.
Per què
és tan important jugar?
És una part essencial de l'univers infantil. El joc i lesa joguines
faciliten la trobada dels infants amb el món. Estimulen la seva socialització
i funcionen com un element transmissor de cultura. Els posa en contacte amb
l'entorn i la cultura en la qual nosaltres vivim i que els envolta.
Jugar amb l'ordinador
o la videoconsola també és jugar?
És clar que sí. Amb moderació igual que amb tot. Passar
hores fent puntades de peu a una pilota no és sa; llegir compulsivament,
tampoc. El mateix passa amb les noves joguines, compleixen la seva funció
si s'utilitzen bé
Els videojocs tenen les seves edats, cal deixar-se
guiar pels consells i recomanacions que hi ha impreses a les caràtules
i també va bé provar-los abans.
Com es valora la
seguretat de les joguines?
Per una banda està la idea objectiva: una joguina és segura
quan s'utilitza per al que esta pensada. Després hi entra una percepció
subjectiva. Per exemple: una bola de vidre d'aquelles que quan es giren cau
la neu a les mans d'un nen de sis mes pot resultar perillosa, però
no ho és si la seva mare està amb el bebè. Si comparteixen
l'experiència, la màgia d'aquest objecte complirà la
seva funció.
Quina importància
té la presència del pare o la mare en els jocs?
Durant els primers anys de la infància no és tan important.
Es tracta de que els pares formin part dels jocs. No cal que els pares siguin
experts i estiguin plens d'imaginació i energia, senzillament parlo
d'acompanyar els seus fills en el temps i l'espai de joc. A mida que es fan
més grans, els pare i la mare poden fer de companys: idear la història
de la joguina, ajudar a muntar-ho i, després, deixar que siguin ells
els que es submergeixin en el món creat. Aprofito per indicar que el
cal evitar és la soledat del nen en el joc. Les consoles, en teoria,
provoquen un cert rebuig, però després es venen i compren moltes,
però les persegueix la imatge de que el nen juga sol. No ha de ser
així, el nen pot jugar en companyia.
Quan de temps ha
de passar abans que un nen estreni una nova joguina?
Les joguines es queden velles. No vull dir que es facin malbé, sinó
que el nen i la nena creixen i amb ells les seves capacitats i necessitats.
Maduren, aprenen coses noves, superen petits reptes i és per això
que les joguines poden arribar a avorrir-los
Però la solució
no és comprar moltes joguines noves, al contrari, tenir massa joguines
dificulta que en gaudeixin. Es poden seleccionar joguines, guardar-les i recuperar-les
després d'un temps. I adquirir algun de nou, malgrat que sigui petit,
com una nova aventura.
Què cal
valorar més a l'hora de comprar una joguina, la seva adequació
a l'edat del nen o el desig del nen per una joguina específica?
Deixem-li que opini. Triar una joguina amb un nen et permet compartir amb
ell els seus gustos. És una excusa per aprendre a seleccionar i valorar
prioritats, ajuda a comprendre que no tot és necessari i que triar
una joguina suposa no triar altres sense que això suposi una carència.
Li ajuda a assolir una certa responsabilitat: l'ha triat, és seva i
n'ha de tenir cura.
A vegades, els
pares i les mares pensen que l'edat de la joguina està rebaixada per
a les habilitats del seu fill.
I potser tenen raó. Els seus fills són els millors del món
L'edat
és una recomanació estimada per experts que el que volen és
s'encerti amb la joguina i el seu destinatari. A partir d'aquí, ningú
millor que els pares per conèixer el seu fill.
Sense publicitat,
els nens triarien altres joguines?
La publicitat ajuda a valorar l'oferta. És necessari conèixer
el que hi ha per diferents vies, la televisió n'és una, però
també ho són les botigues, les ludoteques o les cases dels amics
i familiars de la seva edat.
Continua el sexisme
a les joguines?
Continua el sexisme a la societat. Encara avui les joguines masculines premien
el valor, el coratge, la força, valors que permeten enfrontar-se al
món amb valentia, però a la vegada amb autosuficiència
perquè, en general, destaquen valors molt individualistes. En les nenes
es potencia el fet d'agradar i estar pendent dels altres. Això només
és el reflex d'una societat en la qual el rol de l'home i la dona estan
molt estereotipats. Canviem la societat per què després puguin
fer-ho les joguines.
Fins quan cal regalar
joguines tradicionals?
Al voltant dels sis o set anys s'acostuma a abandonar la joguina tradicional.
És en aquestes edats quan els infants se senten més grans i
els associa a "jocs de petits". A partir d'aquí es comencen
a interessar per les joguines que els fan sentir que s'estan fent més
grans com les videoconsoles o els cotxes teledirigits.
El grans també
juguen. Triomfarà la tendència a oferir-los joguines d'última
generació?
Els més grans han jugat sempre: a les cartes, a jocs de taula. I ho
continuen fent. Però el que ara se'ls ofereixi l'oportunitat d'introduir-se
en les noves tecnologies és conseqüència de la societat
actual. Per una banda, té present que les persones grans estan més
actives i viuen més anys i també tenen més poder adquisitiu.
Però també mostra la soledat. Mestre que per jugar al tute cal
quatre jugadors, aquestes altres joguines estan pensades per jugar sols.
Com a conclusió
final d'aquesta entrevista podem extreure que el joc més positiu és
el que ens connecta amb el món i amb els altres, que cada edat té
uns jocs més adequats, les noves tecnologies poden ser un joc més
i que l'excés de joguines no és garantia d'un millor joc, més
aviat al contrari. El sentit comú s'ha d'aplicar a tot en aquesta vida
i al joc també, ja sigui al dels infants com al dels adults. Juguem
plegats, deixem jugar i serem més feliços.
Per trobar més informació sobre el joc i les joguines es poden consultar aquestes pàgines web:
- Juguete seguro, informació sobre joguines segures: http://www.jugueteseguro.coop/web/cat/
- Informació sobre joguines de l'Agència Catalana de Consum: http://www.consum.cat/temes_de_consum/joguines/index.html
- Guia per al consum responsable de joguines: http://www.edualter.org/material/juguete/joguines.htm
- Enllaços per conèixer moltes coses al voltant del joc i les joguines: http://www.noubarris.net/laguineu/ENLACES.htm#TEMATIQUES
- Web sobre joguines: http://www.juguetes.org/