La Plantera
HISTÒRIA Per la part de Blanes, l'aigua del mar arribava
fins vora el Molí de la Roca. Per tant, per la part de Garbí
l'aigua ocupava tot el que avui és el sector de la Plantera,
on passava el riu Tordera (Flumen Larnum), que vorejava el Racó
d'en Portes per anar a desembocar a Sa Palomera. Així doncs històricament
la zona de la Plantera era una zona marina que més tard ocuparia
el delta del riu Tordera i aquest, per l'acció dels sediments,
va anar convertint-la en una zona d'aiguamolls. És difícil creure que la zona de la
Plantera fos poblada abans del segle XX. Tot i així existia fins
a mitjans d'aquest segle una torre coneguda popularment com a "torre
romana". Aquesta torre es trobava adossada a les runes d'un molí
que en la guerra civil també fou utilitzat com a presó
i que avui situaríem aproximadament en la zona on es troben les
naus de la Indústria Càrnica "Illas S.A.". Aquesta
torre es destruí cap els anys 50 d'aquest segle i amb ella la
possibilitat d'estudiar els seus orígens. Amb el pas dels segles aquesta zona d'aiguamolls
va anar convertint-se en terra ferma i en un excel·lent lloc
por al conreu de llegums i verdures (d 'aquí que ja en el nostre
segle se li donaria el nom de PLANTERA - Lloc on hi havia gran nombre
de plantacions). Entre 1950/60 i principis dels 70 aproximadament,
es donen a Blanes dos fets fonamentals pel seu desenvolupament socio-econòmic
i urbanístic. Per una banda, la indústria tèxtil
de la SAFA, instal·lada a Blanes des de 1924, entra en aquests
anys en la seva etapa de major expansió. El nombre d'obrers empleats
per la S.A.F.A. no va deixar d'augmentar de 400 l'any 1926, a 950 l'any
1935, tot minvant a 754 l'any 1940 (la fàbrica fou destruïda
en part pels bombardeigs); i després es recuperà i passà
a tenir 1.300 obrers l'any 1950, i 2.300 l'any 1964. La mà d'obra
dels pobles de la rodalia (Malgrat, Tordera, Santa Susanna, Pineda,
Lloret i fins i tot Calella), arreplegada cada dia per tres serveis
d'autocars, era insuficient. Les necessitats de mà d'obra de
la S.A.F.A. només es podien cobrir, doncs, amb la immigració. Per altra banda, aquest desenvolupament de la SAFA,
coincideix amb el boom turístic de finals de la dècada
dels 60 i principis dels 70. A Blanes la construcció d'hotels
i apartaments genera de rebot un boom en la construcció i posteriorment
en l'hosteleria un cop aquests hotels i apartaments estiguin en funcionament.
En aquest període es duplica el nombre habitants originant el
màxim nombre de nous barris obrers (com és el cas de La
Plantera i alhora enfortint comercialment el nucli i els barris en general). El 1966 es fa l'aprovació del Pla Parcial
de La Plantera, amb una superfície de 114.135 m2, dissenyat com
a zona residencial amb edificis de no més de dues plantes més
àtic!!!!! El 1967 es construeixen els primers edificis a les
Places Medellín i Càceres i a l'Avinguda Catalunya. amb
pisos amb un preu de 370.000 pessetes El 1972 es funda 1'"Associació
de Veïns La Plantera" amb parvulari i local social cedit per
l'Ajuntament. Es comencen a instal·lar al barri empreses com
"Begudes Solé" en 1971, "Alimentació i
embotits Illas Juli" en 1972... El 1976 el preu dels pisos que per llavors són
a la venta és de 700.000 pessetes. El 1979 s'inaugura el Col·legi
Napoleó Soliva, anomenat així en memòria d'un mestre
del col·legi de la Vila. El 1985, s'aproven les obres d'enllumenat,
de renovació d'aigua potable, pavimentació i clavegueram
del sector de La Plantera. El 1987 una línia d'autobús
uneix el barri amb el centre de la població. Aquest mateix any,
s'inauguren els nous locals de la Cooperativa Agrícola a la Plaça
Badajoz. El 1995 es cobreix per fi la riera de Vall d'en Burg, després
de 20 anys de lluita i negociacions entre l' Associació de Veïns
i l'Ajuntament. Habiten el barri 2.500 persones (1.996): 53% homes
i 47% dones. El grup més nombrós és el d'edats
compreses entre 30 i 45 anys. El 50% dels habitants són catalans,
mentre que el 25% ha nascut a Andalusia. També hi ha 200 estrangers:
70 africans, 50 sud-americans i uns altres 60 europeus. Avui dia, La Plantera encara manté una zona agrícola que evidencia el seu passat com a terreny de conreu, però l'especulació del terreny i el creixement de població van minvant cada cop més aquesta zona agrícola en favor de noves vivendes en forma de blocs de pisos. |