|
Vet
aquí que una vegada fa molts, molts anys, al mig d’un bosc de
l’interior de Catalunya hi havia un castell encantat. Allà hi vivia
un príncep valent i molt ben plantat que es deia Josep. Sempre duia una
capa de color vermell i uns pantalons negres amb boletes daurades i
brillants.
A
les quadres d’aquest castell hi havia el seu cavall: en Clot. Tots dos
s’estimaven molt i anaven sovint a passejar pel bosc dels voltants del
castell.
Una
tarda molt calorosa, el príncep Josep va sortir a fer un tomb pel bosc
amb el seu cavall Clot. De dalt d’un arbre gruixut i alt, un gat va
saltar al damunt d’en Clot i el va espantar tant que va sortir
disparat com un coet. Mentre corria va aparèixer un gos gran i rabiós
que el va parar de cop. Així es van conèixer el príncep Josep, el
cavall Clot, el gat Coco i el gos Pitxi, i es van fer amics. El que no
sabia en Josep era que aquell gatet tant petit tenia poders màgics.
Quan
es va començar a fer fosc, en Josep va tornar al castell una mica
cansat. Va anar a preparar-se el sopar i ...
quina sorpresa!, el rebost estava buit, no va trobar res de res;
algú s’ho havia menjat tot. Així que amb la panxa ben buida se’n
va anar cap al llit. Però no va poder dormir perquè tota la nit va
sentir veus que feien: auuuuu! i sorolls que venien de dalt de la torre
més alta. I a partir d’aquell dia totes les nits van ser iguals: es
quedava sense sopar i sense dormir.
Aquestes
veus eren tan fortes que se sentien des del bosc i ni en Coco ni en
Pitxi tampoc podien dormir. Ja n’estaven tips de tants sorolls i molt
cansats de no dormir, així que van anar al castell. En Coco va fer
servir els seus poders màgics i va volar fins la torre més alta amb en
Pitxi que anava enganxat a la seva cua. Un cop a dalt van veure el
fantasma cridant i picant amb la seva cadena a les parets.
El
gos molt enrabiat li va fer una mossegada al cul i li va estripar el
llençol. I el gat va dir: “lililí, lililà, ... sense veu i sense
cadena et quedaràs!”. I les paraules màgiques van funcionar i a les
nits el fantasma ja no se sentia, però ... continuava cruspint-se tot
el menjar que trobava. Així que el príncep havia de buscar bons
amagatalls per a no quedar-se sense sopar.
I
... vet aquí un gos i vet aquí un gat i aquest conte ja s’ha acabat.
|