Núvols

 

Aquest matí a l’escola hi havia una classe molt ensopida i avorrida. Jo estava als núvols i en aquests m’he posat a reflexionar. Els núvols per a un nen petit són parts d’un farcell de cotó màgic, pensen que un cop al nucli d’ells tot és tou, encantador i sensacional. Aquests un cop es fan grans i esdevenen nois, comprenen, que els núvols, no són el que creien. Descobreixen el que són en veritat però igualment pensen que potser no són allà en realitat. 
Els núvols per tots en el fons, són la imaginació, poden crear formes com un cotxe, un gegant o un drac, poden semblar fades o potser gorgs encantats, però en algun forat de la memòria sempre queden segellats. 
Ens agradaria poder dir que les acumulacions d’aigua evaporada són espurnetes màgiques tretes de les vares de tres princesetes d’una història profunda on tot brilla tant de dia com de nit. 
Jo pensava això quan era petita, creia que la neu era núvols esmicolats i que al tocar-los em submergia en una banyera esponjosa i agradable. 
Però ara ho comprenc, tot es pot pensar dolç o salat, rar o amarg però sempre té la seva explicació. Fins ara he arribat al formós final de que tot és més tendre creient en núvols màgics, tot i sent conscient de que no són flonjos, i per mantenir aquesta il·lusió no cal ser molt petitó i no s’ha de saber que no són cabells de llana els d’allà dalt, ELS NÚVOLS, els propers i molt llunyans.

.Pseudònim: Nombre compost Iris Borràs i Anglada Primer Premi de 6è de Primària	.
Tornar a la pàgina de Sant Jordi	Següent escrit