Sant Jordi 2010

XV Certamen literari i artístic

JO, JOSEP ARMENGOU

Quan jo vaig néixer els meus primers plors eren com un orgue d'una església, les fulles dels arbres es movien com si em volguessin dir alguna cosa però, el meu cor bategava a mil per hora, el meu cor sentia que aquell era el meu poble, Berga, i que allà hi havia la meva llengua, la catalana. El calendari de la paret marcava el mes d'octubre, per ser més exactes, el 8 d'octubre de 1910.

Al cap d'uns anys ajudava el meu pare a la sastreria. Als cinemes muts anava a tocar el piano, fins i tot, de vegades componia cançons per tocar-les amb el piano. La Patum m'agradava, la vivia cada any a la plaça. Vaig passar totes les musiques de la Patum a piano i perquè la gent es sentís com jo, vaig escriure un llibre on explicava les meves emocions, diversions i com em sentia a la plaça.

El 1931 quan havia complert els 21 anys, vaig deixar d'ajudar el meu pare a la sastreria i me'n vaig anar a estudiar per ser mossèn al Seminari de Solsona.

El 1936, va començar la Guerra Civil , van ser molt durs els anys que va durar però, per fi, el 1939 va acabar. Per desgràcia, va agafar el poder el general Franco que va obligar-nos a parlar Espanyol, a tenir tots la mateixa religió i moltes altres coses que ell li semblaven bé. El general Franco era molt estricte, si no complies el que ell manava t'empresonava o et matava. A mi això no em semblava gens bé, per això continuava parlant, escrivint, llegint, cantant i donant classes en català. De vegades, passava textos en català d'amagat perquè si em descobrien em podien empresonar o matar. El 1975 el general Franco va morir. Vaig poder tornar a parlar català sense amagar-me. Vaig assajar una coral catalana a l'església de Sant Pere. Hi cantàvem el diumenges i els dies festius. Vaig poder tocar l'orgue a l'església de Sant Pere.

Però el 1976 vaig deixar de recordar els meus plors de nadó, ja no sentia les fulles dels arbres i el cor no em bategava, ja no sentia que aquell era el meu poble, ni que allà hi havia la meva llengua. Però sempre viu o mort seré català.