Sant Jordi 2010

XV Certamen literari i artístic

EL MISTERI MÉS GRAN DE LA PATUM

Al poble de Berga, al 1910, una dona va donar a llum a una criatura anomenada Josep Armengou i Feliu. El que semblava un infant qualsevol, de gran, es convertiria en un dels més importants. Aquesta criatura amb els anys s'havia anat convertint en un xicot ben plantat. Era alt, molt alt! Moreno, amb ulleres d'un gris lluent a joc amb els seus ulls blaus com el mar, amb unes orelles grans, el nas petit i la boca encara més petita, com un cigronet. Sobretot era Berguedà i Català!, i, no ens en oblidem, sobretot, sobretot, era molt patumaire. El seu pare era sastre i l'animava a que ell de gran seguís el seu ofici. Però, a ell, li agradava escriure.

Quan es va fer més gran va seguir agradant-li escriure i va voler escriure un llibre sobre la cosa que més li agradava en aquest mon: la Patum. Així que va anar a buscar informació i es va dir:

-Quin millor lloc per buscar informació que la plaça on és celebra?

Així que va anar a la plaça de Sant Pere i allà, hi va trobar una mena de cova que no havia vist mai. A l'entrada hi havia un cartellet que deia:” El misteri més gran de la Patum ”. Sense pensar-s'ho més, amb molta curiositat, hi va entrar. Tot era fosc, i de cop, unes espurnes de foc impressionants es van encendre davant seu i va sentir el so del Tabal que fa al passacarrers del dimecres. Després, com per art de màgia, tot es va il·luminar i va veure passar tota la Patum davant seu, comparsa darrera comparsa. Primer els Turcs i Cavallets: els turcs amb les seves espases llargues i els seus pantalons abombats, acompanyats dels cavallets, amb el seu escut per protegir-se i el seu punyal. Llavors venien les Maces: La lluita entre el bé i el mal, en la qual sempre surten vencedors els dos àngels. Seguit de les Guites: La gran, amb el seu coll llarg i la seva calma, i la petita, o la boja com li diuen per l'esveramenta que porta. I llavors... silenci! que ve l'Àliga: representant la pau amb la seva serenitat i el seu ball lent. Després els hi toca els Nans Vells: amb els seus caps grossos i uns barrets triangulars negres. A continuació entren els Gegants: alts i majestuosos, i guarnits amb les pedres més boniques que s'hagin vist mai. Saltant i ballant surten el Nans Nous: Alegres i amb els seus vestits de colors cridaners. Continuen els Plens: omplint-se tot de fum i de fulles verdes, els Plens salten al ritme de la música. I per acabar els Tirabols: una barreja dels Gegants ballant en un costat per no cremar-se i les Guites corrent per tot arreu.

Totes les llums que fins ara havien estat il·luminant aquest espectacle es van apagar i en comptes del que hi havia hagut fins ara, hi havia un llibre amb les pàgines en blanc. Llavors va comprendre que per fer un llibre o qualsevol cosa de la Patum s'havia de buscar la informació de l'experiència d'haver viscut un sal de Patum a la plaça principal de Berga.

Ara, al 2010, celebrem que fa 100 anys que va néixer en Mossèn més important de Berga: Mossèn Armengou i Feliu.