Sant Jordi 2010

XV Certamen literari i artístic

UN CAPELLÀ MOLT SAVI

Ja fa un segle que Josep Armengou va néixer. Ho va fer al carrer Major.

Era baixet, prim, de pell blanqueta i calb.

Fou capellà, músic, català, berguedà, escriptor i molt patumaire. Era un home molt llest.

Cada dia anava a passejar pel carrer Major amb uns quants amics.

Un dia quan passejava pel carrer Major amb els seus amics, va trobar un paper al terra, el va agafar i va veure que era una partitura de la Patum.

Un dels seus amics va dir:

- D'acord, per què no l'anem a tocar?

Josep va dir:

- Anem-la a tocar?

Josep va anar a casa seva on tenia un piano que el tocava molt bé. Va posar la partitura al faristol del piano i va començar a tocar. Va veure que era una cançó antiga dels gegants i va dir:

- L'hauré d'entregar a l'Ajuntament. Però era massa tard i se'n va anar a dormir i va esperar fins l'endemà.

Quan va sortir el sol es va llevar, va esmorzar i va anar cap a l'Ajuntament.

Quan va arribar a l'Ajuntament va ensenyar la partitura a l'alcalde i li va explicar que aquesta cançó era antiga i que era dels gegants. Quan la va escoltar li va encantar i va dir:

- Saps què Josep? La tocarem per Corpus.

Josep Armengou es va posar molt content quan li va explicar.

Van passar els dies i la van tocar a la plaça. A tots els que havien anat a la Patum els va encantar. D'aquesta manera van decidir tocar-la cada any a la plaça de Sant Pere.