Sant Jordi 2010

XV Certamen literari i artístic

EL CAS DEL NAN

Un bon dia, a Berga, Josep Armengou, l'home patumaire més patumaire que mai hi ha hagut, amb el seu amic Marc es van endinsar fins al món de la Patum i es van trobar un nan que plorava. S'hi van acostar i li van dir:

•  Què et passa, xiquet?

Ell va respondre:

•  Els altres nans em diuen poruc perquè em fan por els gegants i les guites- va dir el nan. Armengou li digué:

•  Digues-me, on són els altres nans?

Ell, un xic espantat, li respongué:

- Són al cobert de les guites, jugant amb elles i amb els gegants.

Armengou s' ajupí i li eixugà les llàgrimes dels ulls i en Marc el feia jugar perquè li passés la tristesa. El Marc i l' Armengou es dirigiren molt enfadats cap al cobert de les guites.

Armengou preguntà:

-Perquè li dieu poruc, al nan? Si té por, té por!

El nan exclamà:

- Va, fora! Les guites i els gegants són nostres.

Armengou es va enfadar i en Marc el va tranquil·litzar. Aquest va posar una cara com de tenir un pla i ell, molt decidit, li va dir al nan:

•  Et desafio a un nou combat: si aconsegueixes passar al castell abandonat, et quedes les guites, els gegants i una copa.

El nan se'l va mirar amb cara de sorpresa i va acceptar el tracte.

Van quedar pel dia catorze d'abril de mil nou-cents setanta-quatre. Allà estaven, preparats i amb la mirada fixa els uns en els altres.

Quan el nan va obrir la porta, aquesta va grinyolar i, quan ja eren a dintre, es va sentir com els altres nans cridaven i van sortir corrents. El Marc, rient, li va dir:

•  Hem guanyat!

I els nans no van tornar a dir-li res més. Mn. Armengou i el Marc van tornar al seu món amb el cas resolt.