 |
|
Temps
era temps, quan els dinosaures voltaven per la terra vivia l'home
primitiu.
Vivien en coves que trobaven a les roques i les decoraven per tenir-les
ben maques.
Per menjar havien de collir fruits o llavors del bosc i caçar animals
salvatges, com ara cérvols, mamuts, búfals...
|
|
Quan Sant Quirze encara no era Sant Quirze
|
|
|
Els primers indicis de vida humana a les nostres
contrades han estat les següents troballes:
LLOC: EL FORAT DE LES TOMBES
MUNICIPI: Santa Maria de Besora
DADES DE LA COVA: Té l'entrada en forma de trinagle, l'altura
màxima és de 10 m. i d'amplada 2 o 3 m.
|
|
|
ENS
SITUEM... |
LES
TROBALLES... |
|
Troballes
de la prehistòria al Bisaura |
Aquestes
són algunes de les troballes
de El Forat de les Tombes |
|
 |
|
|
1. Sant Quirze de Besora
2. Montesquiu
3. Santa Maria de Besora
4. Vidrà
5. Sora
|
a. penjoll
b. agulla de cosir
c. destral
d. collaret
e. banya de senglar
|
|
|
ELS ÍBERS...
Què
en sabem?
El Pla dels Ocells està situat dalt d'un turó (630 m.).
Té aigua per tres cantons: la riera de Cussons, el rec de Ginestet
i el riu Ter.
Està limitat per la serralada de Bellmunt, Puig Castellar, Sobeies,
Ginestet i Els Munts.
Es suposa que els íbers s'hi varen instal·lar.
Era un poblat emmurallat seguint la topografia del terreny.
La gent del poblat vivia de la caça, pesca, agricultura i ramaderia.
Possiblament hi vivien sis famílies.
Hi podem restes d'una muralla que segurament donava la volta al poblat.
L'estudi del Pla dels Ocells és un projecte que té tres fases: 1.
Consolidar l'espai. 2. Buscar el límits definitius del poblat. 3.
Excavacions i trobada de restes.
Per poder realitzar aquestes tres fases cal un treball a fons per
part d'arqueòlegs.
|
|
|
UNA
EXPERIÈNCIA...
El divendres,
3 d'abril els nois i noies de cicle superior vam anar al Pla dels
Ocells a veure el poblat íber acompanyats de dos senyors, anomenats
Victor Bordas i Grau que era el senyor que va descobrir el poblat
del Pla dels Ocells. Allà ens van explicar tot els que hi havia passat,
les dimensions del poblat, el nombre més o menys d'habitants que hi
podien haver, que encara falta excavar molt i que no tenen previst
excavar més.
A tots ens va interessar bastant veure que al nostre poble hi havia
un poblat tan antic.
Tots volem donar les gràcies al grup d'Història Local de Sant Quirze
per ensenyar-nos tot el poblat i per explicar-nos tota la història
del Pla dels Ocells. Allà ens van fer fotos a tota la classe de 6è
i de 5è i les vam exposar al passadis de l'escola.
|
|
|
|
|
|
ESCRIVIM...
Un dels fets més destacats del món íber és l'adopció
d'un alfabet, que apareix cap al segle V a de C. i és substitut pel
llatí a mitjans del segle I a de C.
AIXÍ SERIA EN ÍBER...
|
|
|
SANT QUIRZE DE BESORA |
CEIP SEGIMON COMAS |
|
|
|
|
|
I
SI JO FOS D'AQUELLA ÈPOCA...
Text
realitzat a partir de la lectura:
EL PASTOR GUILLAT DE LES CABRES BOGES. Autor: Oriol Vergés
L'OFICI D'EN KU
Un dia al cap tard en Ku i en Crissós van anar al port per a vendre
més tanagres:
- Per què hem d'anar a vendre tanagres? - diu en Ku.
- Doncs perquè vull fer diners hi guanyar-me bé la vida. - digué en
Crissós.
- Amb aquests dies de tanta calor hi hem d'anar? - afegí en Ku amb
aspecte de cansat.
I en Crissós contestà:
- Sí, perquè aquests dies d'estiu de tanta calor la gent surt a donar
vols pel carrer. I com que tothom passeja i compra coses, i de les
que solen agradar molt, com són les tanagres.
- Ah, ara entenc perquè et guanyes més be la vida a l'estiu que a
l'hivern. - digué en Crissós.
- Saps que et dic Crissós, que jo també m'hi dedicaré. - digué satisfet
en Ku.
I tal dit tal fet, es va dedicar a aquest ofici i ben bé que s'ho
van passar tots dos junts.
I així va ser com en Ku va canviar d'ofici, content i satisfet.
GEMMA MARTINEZ. 6è Grup de lectura
|
POTSER
VA COMENÇAR AIXÍ...
LA HISTÒRIA DEL FUTBOL
Un dilluns a mig matí en Ku i en Crissós van anar a la muntanya a
dinar, en aquestes que van trobar un lloc on hi havia una cosa rodona
que ells desconeixien totalment. I en Ku va dir:
- Anem a veure què és? - va dir en Ku.
- Sí. - va respondre en Crissós.
I van anar cap allà a veure què era, la van agafar i li van començar
a tirar cops de peu, i així va ser com es va inventar el futbol. Van
anar a buscar uns quants amics i van començar a jugar.
- Passa-la. - va dir en Ku.
- Ara, un moment que em driblo en Damakiro. - va dir en Crissós.
- Aquest joc és molt divertit, i ara que ja hem començat a aprendre'n,
n'ensenyarem a l'altre gent i així començarem a fer pilotes i les
vendrem així ens farem molt més rics. - va dir en Navikuro.
- Bona idea! - va dir en Cantoni.
I així va ser, van anar poblat a veure les seves mullers i els hi
van anar a dir que fessin pilotes, en van fer 200 classes, i les van
anar a vendre al mercat. Van fer molts diners i se'ls van repartir
entre tots.
Manel Carrera. 6è Grup de lectura
|
|
|
L'ORDINADOR DEL TEMPS
Text realitzat
a partir del treball d'història local sobre la celebració de l'XIè
centenari:
Ara estic a l'edat contemporània i ja tinc 87 anys i us explicaré
una anècdota que em va passar quant era jove. Era un dia d'estiu i
sortida la piscina i se'm va acudir d'engegar l'ordinador, era un
Windous 98' i vaig trobar un programa nou parlava de totes les edats
i llavors es va para vaig tocar la pantalla perquè em semblava molt
estrany i es va enfonsar la meva mà llavors i vaig posar l'altre i
finalment m'hi vaig ficar tot de cop. Allà dins i havien dinosaures
i homes plens de pel, llavors, vaig fer memòria i vaig veure que estava
a la prehistòria, era un ordinador del temps, jo havia vist totes
les pel·lícules de "Regreso al futuro" però allò era massa. Allà hi
havien des de insectes microscòpics, fins a serps gegants amb les
seves punxegudes dents.- deia l'avi - Jo em vaig topar em l'edat de
pedra però també podia haver topat amb l'edat dels metalls, és a dir
els íbers. Havia d'anar amb molt de compte perquè a la mínima em podia
trobar amb una bestiola gran i peluda. Al cap de 2 dies caminant vaig
trobar el meu ordinador i em vaig tornar a ficar a dins. Vaig anar
a parar a l'edat antiga aquell cop era a Grècia justament al port
quan va arribar un vaixell que marxava cap a Empúries i jo hi vaig
pujar pocs dies més tard vam ser conquerits pels romans, nosaltres
vam ser els únics que ens vam salvar. Però el problema era que el
nostre destí era roma i el capità no podia canviar de direcció perquè
tot estava conquerit pels romans. Llavors ens vam traslladar cap a
Roma i ens van ensenyar la cronologia com anava tot el dels ciutadans
i l'economia, la cultura la religió etc... Em van posar d'esclau i
un dia cavant per fer un altre temple del deu Júpiter, vaig trobar
l'ordinador un altre cop i m'hi vaig ficar a dintre. Llavors vaig
sortir a l'edat mitja i vaig anar a sortir a un camí de sorra i vaig
veure un cartell que posava la direcció on era Gombrèn. Així que el
vaig seguir i vaig anar a sortir a un castell, el castell del compte
Arnau. Era molt gran i tenia un jardí molt verd i hi havia noies a
fora que cosien o feien corones de flors. També hi havia un home que
tocava la flauta i al costat del jardí hi havien camps i dones i homes
que els sembraven em bous. Pel camí que vingut jo venia un cavaller
amb un cavall blanc, que em va preguntar:
- Qui ets tu? i on vas em aquesta roba tant ridícula i ben brut?
- És que... - vaig dir jo sense acabar la frase.
- Vine digué el cavaller - que et portaré a davant del compte Arnau
a veure què n'opina.
Dit i fet al cap d'un quart d'hora ja era al davant del no sé què
Arnau. Es veia molt fort i valent. El no sé que Arnau em va ensenyar
a fer anar l'espasa em va donar vestits i al cap d'uns dies (a la
prehistòria seria al cap d'unes llunes) ja era el millor amic del
no sé què Arnau. Un dia a la nit vaig pujar a les golfes d'amagat
i vaig veure un cofre que em va cridar l'atenció el vaig obrir i sabeu
que hi havia ja us ho podeu imaginar... l'ordinador. Aquell cop no
volia anar-hi perquè ja tenia una nòvia, una feina, i molt amics,
era feliç. Però quan marxava una força em tirava cap a l'ordinador
i hi vaig entrar per la força. Llavors vaig anar a parar a no sé on.
Vaig obrir els ulls i sabeu on era? A un auditori allà la gent era
rica però molt lletja. Tots els homes eren vells i amb els cabells
blanc i arrissats que semblaven perruques i les dones amb uns pentinats
molt lletjos i totes portaven una piga a sobre o al costat del llavi
amb uns vestits molt grossos amb llaços i bànols perquè allà dins
feia calor. Tota aquella gent estaven mirant i escoltant als músics.
Llavors vaig pensar que també ho podia ser, volia ser un compositor.
Jo buscava algú que m'ensenyés a compondre. I un dia passejant pel
jardí d'un palau vaig veure un home, tenia pinta de saber música així
que m'hi vaig acostar i li vaig preguntar:
- Vostè sap compondre?
- Sí, en sé molt - va dir ell - però tu saps qui sóc jo?
- No, qui? - vaig dir jo.
- Ja, ja... sóc en Mozart - Digué.
- M'he quedat igual, que és popular o alguna cosa per l'estil? - dic
jo.
- Mare de déu si en sóc massa i tot. - digué ell.
- Que m'ensenyaria a compondre? - jo
- Tinc l'agenda molt plena però em sembla que sí. - digué.
- Fet.. - Jo.
I al cap d'una setmana en sabia més que en Vivaldi però no tant que
en Mozart. Ell em va ensenyar coses noves i jo que era un ordinador,
un cotxe, un avió, una bomba, etc...
I un dia quan estava a un auditori a punt de fer el que seria el meu
primer concert, vaig obrir la caixa del Violoncel vaig trobar l'ordinador
aquell cop si que volia marxar i m'hi vaig ficar ràpidament. Aquell
cop vaig anar a parar a l'aigua em recordava a algú, es clar era la
piscina de casa meva tornava a ser a casa i desprès de mi va caure
l'ordinador a la piscina i es va espatllar. Sort!!! des d'aquell dia
no me n'he comprat mai més cap. Ara els cotxes volen, l'aigua es fabrica,
ara no som enterrats al cementiri si no que quan ens morim ens tiren
a les escombraries, l'església ja no existeix. En fi tot ha canviat.
I així acaba la meva història. - Deia l'avi-.
IDEA DE: Cristina Trapé. Cicle Superior 6è
|
|
|
Els menjars de quan Sant Quirze encara no era
Sant Quirze i els d'ara
|
|
|
|
|
|
Restaurant
de l' home primitiu
Arrels de colors
Fulles de menta
Herbes aromàtiques
pinyons amb bolets
Pètals frescos
Animalets
Peix cru
Llangardaix farcit
Cuixa de senglar
Fruits del bosc
Glans tendres
Tiges fresques
Varietat de llets
Margarides o violes
|
Restaurant
de l'home modern
Sopa
Patates rosses
Canelons
Arròs xinès
Macarrons
Truita al gust
Pollastre a l'ast
Bacallà amb xanfaina
Lluç la basca
Llom al roquefort
Gelat
Iogurt
Pastissos
Xocolata desfeta
|
|
|
Anem vestits amb pells d'animals.
|
|
No portem sabates, portem una mena de mitjons fets amb pell.
|
|
|
|
|
|
No sabem què són els pantalons ni tampoc les gorres.
|
|
Els homes i les dones anem vestits quasibé igual.
|
|