A l'entrada a Reus hi acudiren diversos carlistes bisbalencs , i entre ells , un cap de partida , que s'anava significant com un excel·lent cabdill dels guerrilles. Es deia Josep Miró Junqué "Pepus" que ens inisiar-se l'última guerra carlista capitanejà una partida integrada majorment per bisbalencs i voluntari dels pobles de la rodalia de la Bisbal. Aquesta partida desenvolupà les seves primeres accions al penedès, i després s'incorporà al comandament del general carlista Sanz, prenent part en la batalla del Masroig Francesch a Reus, Miró i els seus paisans s'uniren a la partida del Quico de Constantí i poc temps després a la de Miret.
Castells va entrar a Solsona i Berga, i uns altres Caps anaven conquerint i perdent pobles, viles i ciutats. Aquest primer any de Guerra Carlista, es va caracteritzar per la poca cohesió en la campanya i per la manca d'armament i de fines en les seves files. El 1872 els carlistes tenien, més o menys, un miler de voluntaris, que es veien perseguits per 40 batallons, 6 esquadrons, 1 regiment d'artilleria i un altre de muntat, sense compta milícies liberals, i a pesar de tot, els carlistes seguien lluitant sense desmai.

Mossèn Jaume Martí

Fill de Manresa , regí la parròquia bisbalenca durant vint-i-nou anys , des de 1848 a 1877. La parròquia de la Bisbal era una destinació força
desitjada pels capellans del deganat del Penedès .
Aquesta Parròquia antigament només tenia a la població catorze cases , i vint i dos cases de camp i es deu a l' augment de la població , que en la actualitat és de 1425 ànimes. Degut a la tercera guerra carlina Mossèn Jaume Martí va ser empresonat a Vilafranca , però la gent de la Bisbal no volia que tornés, . ja que era un capellà intolerant que controlava tots els actes dels seus feligresos com que anessin a missa, inspeccionava els seus costums, prohibia balls i s' enfrontava amb l' Ajuntament. Va està empresonat tres mesos, segons ell per errors per acusacions falses, i el 1874 el deixaren en llibertat . La gent de la Bisbal va enviar una carta al bisbe que no el volien com a mossèn . Tot i això va tornar a la Bisbal . al cap d' un any encara tenia insomni pel temps que havia passat a la presó. Durant la tercera guerra carlina amb un nou alcalde Mossèn Martí va ser acceptat i morí l' any 1876 amb 55 anys .