Extensió: 6 200 km2
Població: 13 490 000 h [est 1994]
Municipalitat (dependent directament del govern central) de l'E de la Xina, al sheng de Jiangsu, capital de la Regió de l'Est. Situada a la vora del Huangpu, a l'estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l'Orient. Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres. És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món. Actualment la indústria ocupa el primer lloc, i pràcticament hi són representades totes les branques de la indústria moderna: hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils (del cotó, la llana i la seda), siderúrgiques, drassanes, de conserves de peix, modernes instal·lacions arrosseres, oleícoles (soia), químiques, de fertilitzants, farmacèutiques, del plàstic i del vidre. Té aeroport internacional. Centre d'ensenyament superior. D'origen incert, al s XI esdevingué un important centre comercial de l'imperi dels Song, però el seu desenvolupament actual arrenca de l'ocupació britànica durant la guerra de l'Opi(1841) i del tractat de Nanquín (1842), a conseqüència del qual la ciutat s'obrí al comerç internacional i s'hi instal·laren concessions estrangeres (britànica, francesa, nord-americana), agrupades més tard en una concessió internacional, al voltant de la qual es formaren barris xinesos habitats, en condicions penoses, per camperols immigrats de l'interior que fugien de la revolta dels Taiping (1851-64). El 1920 hi nasqué el partit comunista xinès, i el 1927, ocupada per les tropes de Chiang Kai-shek, sofrí una gran repressió. El 1932 i novament el 1937 fou ocupada pels japonesos, que el 1941 anul·laren les concessions estrangeres. Alliberada de l'ocupació nipona (1945), tornà a la sobirania xinesa, i a partir del 1949 experimentà un extraordinari creixement demogràfic i industrial.
Xinès: Shanghai
Extensió: 6 200 km2
Població: 13 490 000 h [est 1994]
Municipalitat (dependent directament del govern central) de l'E de la Xina, al sheng de Jiangsu, capital de la Regió de l'Est. Situada a la vora del Huangpu, a l'estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l'Orient. Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres. És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món. Actualment la indústria ocupa el primer lloc, i pràcticament hi són representades totes les branques de la indústria moderna: hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils (del cotó, la llana i la seda), siderúrgiques, drassanes, de conserves de peix, modernes instal·lacions arrosseres, oleícoles (soia), químiques, de fertilitzants, farmacèutiques, del plàstic i del vidre. Té aeroport internacional. Centre d'ensenyament superior. D'origen incert, al s XI esdevingué un important centre comercial de l'imperi dels Song, però el seu desenvolupament actual arrenca de l'ocupació britànica durant la guerra de l'Opi(1841) i del tractat de Nanquín (1842), a conseqüència del qual la ciutat s'obrí al comerç internacional i s'hi instal·laren concessions estrangeres (britànica, francesa, nord-americana), agrupades més tard en una concessió internacional, al voltant de la qual es formaren barris xinesos habitats, en condicions penoses, per camperols immigrats de l'interior que fugien de la revolta dels Taiping (1851-64). El 1920 hi nasqué el partit comunista xinès, i el 1927, ocupada per les tropes de Chiang Kai-shek, sofrí una gran repressió. El 1932 i novament el 1937 fou ocupada pels japonesos, que el 1941 anul·laren les concessions estrangeres. Alliberada de l'ocupació nipona (1945), tornà a la sobirania xinesa, i a partir del 1949 experimentà un extraordinari creixement demogràfic i industrial.