La meteorologia ja fa molts anys que és al costat de l'home, des de la prehistòria fins a l'actualitat. Una de les coses més agraïdes de la meteorologia és que es troba relativament a l'abast de tothom. Encara que de les previsions se n'encarreguen els homes del temps, que són els que disposen dels coneixements necessaris per poder predir el temps que farà, tots hem gaudit i podem gaudir de la meteorologia en algun moment: les esplèndides postes de sol, l'arc de sant Martí després d'una forta tempesta, una nevada a la ciutat o poble on vivim o un assolellat dia d'estiu.
De cara al futur, la meteorologia continuarà avançant i gaudirà de nous aparells i mètodes molt més sofisticats que faran d'ella una ciència més coneguda i precisa. Tot i això, cap nou invent podrà substituir res tan simple i bonic com mirar per la finestra de bon matí i veure quin temps fa, i a poc a poc, amb una mica d'experiència, intentar predir el temps que farà de manera casolana. La meteorologia és una ciència gràcies a la qual podem gaudir de la natura i del medi ambient que ens envolta. Per tant, si volem continuar gaudint d'aquests fenòmens i així descobrir molts dels secrets que encara ens depara la natura, el primer que hem de fer és respectar i cuidar tot el que ens envolta, i en general, aquest planeta tan especial que és únic en tot l'univers.

Aiguats, tifons i tramuntanes
L'Associació Catalana de Meteorologia homenatja tres meteoròlegs catalans
Aiguats, tifons i tramuntanes. Tots tres fenomens meteorològics adversos tenen en comú que un destacat meteoròleg català va contribuir a conèixer-los millor amb aportacions pioneres en la seva època i, en general, poc conegudes.
El 23 d'octubre la ciutat de Barcelona era noticía per les inundacions a la ronda del Mig. Les imatges del senyor del maletí amb l'aigua fins al coll eren espectaculars. Però, ¿què va passar, si la quantitat de pluja més alta va ser d'encara no 50 litres? Dons resulta que, pels sistemes de drenatge urbà, més que la quantitat interessa la intensitat de la pluja (quantitat de pluja caiguda per unitat de temps). Aquesta necessitat de conèixer la intensitat de pluja per períodes petits de temps és sentida des de fa molt i resolta des d'ara fa 75 anys. El 1921, arran d'un fort aiguat a Barcelona, el professor Ramon Jardí (Tivissa, 1881 - Barcelona, 1972) va rebre l'encàrrec de dissenyar un aparell per a aquesta finalitat. Així va sorgir el cèlebre pluviògraf d'intensitats del doctor Jardí , que va ser conegut arreu del món meteorològic i que enguany ha complert 75 anys. Gràcies al doctor Jardí, però sobretot gràcies a la permanent activitat de l'Observatori Fabra, Barcelona disposa de la sèrie d'intensitats quasi instantànies de pluja més llarga del món. Aquest banc dades és valuosissím i amb moltes aplicacions pràctiques.
Un altre fet d'actualitat són els tifons que han afectat aquests dies el Pacífic. Concretament el tifons Linda i Keith, que han assolat el Vietnam i les illes Marianes. Linda potser esdevindrà un dels més mortífers en els darrers 100 anys. En canvi, el supertifó Keith, anomenat així perquè les ventades superen els 240 km/h, no ha causat cap víctima mortal gràcies, entre altres coses, a les mesures de prevenció adoptades. Però si és meritòria aquesta tasca de predicció i prevenció, més ho era la que va desenvolupar el pare Federic Faura (Artés, 1840 - Manila, 1897) ara fa més de 100 anys. Concretament entre 1887 i 1897 ja va preveure l'arribada d'alguns tifons, i es va guanyar la credibilitat del poble i dels governants de les Filipines. El pare Faura, igual que altres prestigiats jesuïtes de la seva època, va aportar el seu granet de sorra en la principal contribució dels jesuïtes a la meteorologia: l'estudi i la predicció dels huracans, tifons, ciclons, willy-willies o baguíos a les Filipines.

HURACANS I TORNADOS

El passat 30 d'abril un bufarut o tornado va visitar la Garrotxa. Aquest és un fenomen meteorològic força inhabitual» per aquestes contrades ja que és més freqüent en zones ubicades a prop de la costa o mar endins. Encara que, segons el meteoròleg Francesc Mauri i el Dr. Javier Martín Vide, aquest es produeix, a vegades, en zones deshabitades i és per aquest motiu que no en tenim notícia. En tot cas pels garrotxins el fenomen és bastant rar i força desconegut . Intentarem explicar què són exactament els tornados i en què es diferencien dels huracans. Perquè molt sovint es produeixen confusions amb mots que són sinònims però que se'ls anomena d'una manera o d'una altra, depenent de la zona on es formin. Per exemple, un tornado és el mateix que un bufarut o un cap de fibló. En canvi, els huracans no tenen res a veure amb els tornados però poden produir destrosses d'igual magnitud. Per la seva major extensió afecten àrees sensiblement majors. El radi dels huracans es mesura en quilòmetres, mentre que les dimensions dels tornados es mesuren en centenars de metres, o en pocs quilòmetres.

Vida de un tornado:

Qué ha de passar per a que es formin?
Els tornados neixen quan les masses d'aire superficials giren de forma natural degut a la rotació de la Terra, però quan l'aire convergeix, el moviment es concentra en una espiral estreta i augmenta increíblement la velocitat del moviment. Els forts corrents ascendents poden aparèixer a qualsevol lloc on hi hagi suficient inestabilitat a l'atmosfera. Poden dispersar-se per l'escalfament de la superfície, que provoca l'elevació de bombolles d' aire calent, o per convergència de l'aire al nivell del terra, que origina l'ascenció a gran escala. Si la capa inferior a més a més de calenta és humida, es condensa el vapor d' aigua, alliberant calor latent amb la qual cosa l'aire encara ascendeix més i s'eleva més depressa. Si l'aire del nivell superior a més de sec es fred, l'aire ascendent es fa encara més inestable i s'accelera de nou les corrents ascendents. Sota condicions normals l'aire fred i sec no persistiran sobre l'aire humit i calent. Això només pot succeir quan les direccions dels vents en els dos nivells són tant diferents que una corrent d'aire fred i sec es obligat a fluir a través d'una corrent d'aire calent i humit. Encara que aquesta situació es rara en moltes parts del món, es molt habitual a la part central de Nord-Amèrica.
On es formen habitualment?
El lloc més important pel nombre de tornados que s'hi formen, és a la part sur-occidental del Pacífic Nord, entre les Filipines i les illes Marshall, amb una mitjana de 18 tornados l'any. També són molt importants les zones de l'Oceà Índic meridional i el mar del Carib.

Es defineix monzó com un canvi estacional en la direcció del vent; la paraula monzó es deriva de la paraula àrab "mausinm", que vol dir estació. La paraula en sí no vol dir " fortes pluges", encara que aquesta mala aplicació té el seu fonament. En un verdader clima monzònic, els canvis estacionals del vent provoquen típicament un
canvi dràstic en els patrons generals de precipitació i temperatura. Però el monzó també es pot associar igualment amb temps sec. Aquest fenòmen és característic dels climes amb baixa latitud que van desde Àfrica Occidental fins a l' Oceà Pacífic Occidental.

Es una ona o una sèrie d' onades que es produeixen en una gran massa d' aigua al ser empesa violentament per una força que la desplaça verticalment. Fou un terme adoptat el 1963. Terratèmols, volcans, meteorits...etc poden produir un Tsunami. Antigament se´ls anomenava "maremotos" o "ones sísmiques marines" però aquests termes han quedat obsolets.

Informació sobre el sisme marítim


El diumenge 26 de desembre un sisme de 8'9 graus en l'escala Richter produïa uns tsunamis a l'oceà Índic que passaran a la història com els més desastrosos dels que la humanitat té constància documental.
Tsunami és el nom que els japonesos donen a les onades gegants que es produeixen pels sismes marítims.